Ovidi Montllor en deu can?ons indispensables
L¡¯obra del cantant persisteix amb tota la for?a com un dels cims de la can?¨® d¡¯expressi¨® l¨ªrica i de la figura de l¡¯artista comprom¨¦s
![Fotografia de Pilar Aymerich per al disc 'Un entre tants'.](https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/6G4AILTSPIZ3MPDGMOVVHGWLIU.jpg?auth=93049c2ae5e50f7d89fcd7a76266b3ab95d71c310b243d70ec7e0b720faf4d32&width=414)
Al cap de vint anys de la seua desaparici¨®, un aniversari recordat amb tributs musicals, exposicions i altres celebracions, la figura d¡¯Ovidi Montllor dins de la Can?¨® i del, per extensi¨®, gran territori de la can?¨® l¨ªrica, no ha deixat de cr¨¦ixer i sumar; un reconeixement celebrat per les noves generacions d¡¯int¨¨rprets i m¨²sics. De l¡¯escena teatral a l¡¯entaulat musical, Ovidi Montllor reuneix amb ¨¨xit i singularitat les qualitats del cantant int¨¨rpret en la l¨ªnia dels grans noms de la Chanson: L¨¦o Ferr¨¦, Yves Montand, Jacques Brel o Serge Regianni. La conjunci¨® feli? de la paraula, el gest i la m¨²sica.
A la seua figura de creador musical s¡¯uneix la de divulgador l¨ªric, posant veu maj¨²scula als versos d¡¯Estell¨¦s, Salvat-Papasseit, Josep Maria de Segarra o Blai Bonet. La traject¨°ria d¡¯Ovidi Montllor va acabar visualitzant les llums i, sobretot, les ombres del paisatge cultural emergent en el nou marc de l¡¯Estat de les autonomies; les pen¨²ries i la miopia d¡¯una ind¨²stria discogr¨¤fica incapa? de protegir els seus artistes i l¡¯aband¨® de l¡¯Administraci¨® d¡¯una part d¡¯all¨° que havia estat un dels seus grans patrimonis populars: la Can?¨®.
La fera ferotge (Ovidi Montllor, 1968)
Debut discogr¨¤fic del cantant. La Nova Can?¨® viu els seus divorcis interns i Els Setze Jutges han plegat com a col¡¤lectiu i organisme formatiu. Ovidi Montllor desembarca en el m¨®n musical amb el seu bagatge com a actor esc¨¨nic, que assenyalar¨¤ la seua traject¨°ria art¨ªstica. La can?¨® sat¨ªrica en catal¨¤ eixampla els seus dominis, i int¨¨rprets i Montllor es col¡¤loquen com un dels seus franctiradors m¨¦s afinats. ¡°Una fera ferotge¡± que aterrava amb la benedicci¨® de Georges Brassens (¡°Le gorille") i d¡¯esperit llibertari.
Sol d¡¯estiu (Ovidi Montllor, 1971)
Com a resposta a la famosa ¡°Can?¨® d¡¯estiu¡± que cada any enva?a les llistes d¡¯¨¨xits, Ovidi Montllor feia la seua versi¨® de can?¨® estiuenca en un divertit joc r¨ªtmic, entre la par¨°dia hawaiana i el frenes¨ª de la com¨¨dia slapstick. Montllor s¡¯afermava en el conreu de la can?¨® sat¨ªrica i d¡¯accent m¨¦s corrosiu seguint els passos del seu company i mestre, Pi de la Serra.
![Coberta del disc 'Un entre tants'.](https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/4FTIGLOMPXM7CLDV2NOHV4CDFA.jpg?auth=2a7c1c76bec6f9ece89a2a17436369b96be4cdba55b4d2e676cb0ad714544590&width=414)
Homenatge a Teresa (Ovidi Montllor, 1974)
El cantant feia el seu Amarcord particular a partir del retrat d¡¯aqueix personatge, ¡°la boja del poble¡±, ac¨ª la Tereseta que el va instruir en el seu primer aprenentatge sentimental. La can?¨® estava inclosa en l¡¯¨¤lbum A Alcoi, que assenyala l¡¯inici del per¨ªode de maduresa com a cantant i creador. La col¡¤laboraci¨® amb el guitarrista Toti Soler revesteix les seues can?ons, a partir d¡¯ara, d¡¯una sonoritat distintiva i popular, una col¡¤laboraci¨® que es prolongar¨¤ fins a la mort del cantant. Quaranta anys despr¨¦s ¡°Homenatge a Teresa¡± ha esdevingut un dels cl¨¤ssics del can?oner de la Can?¨®. Fins i tot Joaqu¨ªn Sabina n¡¯ha fet una versi¨®.
Els amants (Vicent Andr¨¦s Estelles, 1974)
Primer gran anunci del cantant com a int¨¨rpret l¨ªric i nova incursi¨® en la literatura del poeta de Burjassot (Llibre de meravelles, 1971). La poesia d¡¯Estell¨¦s, amb el desig i la passi¨® com a mat¨¨ria primera, i la veu de Montllor, la vibraci¨® del mot, signaven un pacte de fraternitat eterna. Una comuni¨® creativa que tindr¨¤ el seu corol¡¤lari en el disc, fet a contracorrent, Coral romput. Altres poetes com Joan Salvat-Papasseit o Josep Maria de Segarra acabaran incorporant-se al seu equipatge, a l¡¯arxiu del plaer de la paraula, com a mestres de cap?alera.
Perqu¨¨ vull (Ovidi Montllor/Y. Belmonte, 1972)
Una de les can?ons que exemplifiquen millor l¡¯ideari vital del cantant i que li servir¨¤ durant molt de temps com a carta de presentaci¨® ¡ªo de tancament¡ª en els recitals. Montllor hi reafirmava la seua voluntat de viure sense lligams a partir de la pres¨¨ncia esc¨¨nica capa? de transformar cada can?¨® en una com¨¨dia o pe?a dram¨¤tica de tres minuts.
!['A Ovidi Montllor', obra d'Antoni Miró.](https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/TMPUUIUL3PVZIBDKHM5MPBY7K4.jpg?auth=76e55474a9e7814698d5a1c1542ed6292cd0799a47d822b8ce8cd934489a3a61&width=414)
Les meves vacances (Ovidi Montllor/Ovidi Montllor i Toti Soler, 1974)
Montllor, seguint les petjades del Brassens de la ¡° Supplie pour ¨ºtre enterr¨¦ ¨¤ la plage¡± de S¨¨te ¡ªigual que el Serrat de ¡°Mediterr¨¢neo¡±¡ª avan?ava el seu testament amb humor i manual d¡¯instruccions, com deia la can?¨®, ¡°tot ben senzill i ben alegre / em creureu mort, jo no haureu mort / far¨¦ vacances¡±. Tot l¡¯Ovidi i al cent per cent: ir¨°nic, tendre, sarc¨¤stic, combatiu.
M¡¯aclame a tu (Vicent Andr¨¦s Estell¨¦s/Ovidi Montllor, 1980)
Segurament una de les col¡¤laboracions musicals m¨¦s reeixides del seu treball amb l¡¯obra de V. Andr¨¦s Estell¨¦s dins de la seua darrera etapa de complicitats l¨ªriques. El m¨²sic aconseguia atrapar amb ¨¨xit la poesia torrencial de l¡¯escriptor en aquest trasp¨¤s o transfer¨¨ncia, sempre fr¨¤gil, que hi ha entre poesia i can?¨®, entre vers i m¨²sica.
El meu poble Alcoi (Ovidi Montllor)
![Coberta del disc 'A Alcoi' realitzada per Antoni Miró.](https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/4KXJWC4IQJTD74LE3XINPF2OUE.jpg?auth=5b329ce045f4da86d4cf2a379c76a2f1ea3d2b6caba97d8f5ea25d40ffe2164b&width=414)
En l¡¯¨¤lbum A Alcoi ¡ªamb la innovadora coberta feta per Antoni Mir¨®¡ª ja havia deixat mostres ben significatives de les seues arrels; ara, el cantant pren prestats a Jacques Brel la m¨²sica i el seu tribut emocionat al paisatge flamenc, ¡°Le plat pays¡±, per reconstruir, en forma de passeig per la seua mem¨°ria, els lligams amb els seus or¨ªgens, amb el seu poble a la vora del barranc del Cinc.
Si mai de tu (Ovidi Montllor)
Com altres cantants que l¡¯havien precedit en la seua oda urbana, Ovidi Montllor fa la seua particular balada d¡¯amor a la ciutat de Barcelona, invocada des del record de l¡¯amant i la p¨¨rdua a partir d¡¯una escriptura bastida de petites i delicades pinzellades.
Qu¨¨ et sembla, Toti? (Ovidi Montllor)
Cant a l¡¯amistat i a l¡¯ofici de cantar, de compartir m¨²siques i emocions, nits de concerts i bars de mitjanit que esperen l¡¯arribada dels m¨²sics clandestins. Toti Soler s¡¯erigia com la cara B del cantant, l¡¯etern c¨°mplice i traductor de les seues fantasies.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.