L¡¯acordi¨®

1.- Al nord de Gr¨¨cia, al centre de la pen¨ªnsula de Halkidiki, hi ha un poble que es diu Poligiros, diuen que a causa de les revoltes de les carreteres que l¡¯envolten; uns altres pensen que vol dir "molt dura", a causa de les condicions clim¨¤tiques. A la fi dels anys setanta, Stelios hi tenia una botiga, petita precursora dels posteriors todo a cien, que compaginava amb la venda de discos. Hi entraves a comprar un pot de gas per al c¨¤mping i podies restar una setmana a la seua casa mentre t¡¯ensenyava a ballar el millor sirtaki.

2.- Entre les can?ons de Manos Lo?sos, To akordeon t¨¦ una melodia preciosa i la lletra diu: "Al meu barri antic tenia un amic que tocava l¡¯acordi¨® i feia lluir el sol (...) Un dia entraren camions militars i l¡¯acordi¨® emmud¨ª (...) Des d¡¯aleshores em qued¨¤ una marca com un segell i el cant que evocava el crit que no s¡¯apaga: no passar¨¤, no passar¨¤, el feixisme".

3.- Bobby Sands, irland¨¦s, membre de l¡¯IRA, va estar condemnat diverses vegades des de l¡¯any 1972. La darrera, a catorze anys de pres¨®. L¡¯any 1981 va iniciar una vaga de fam per a reivindicar condicions especials per als presoners pol¨ªtics. Va ser elegit en el Parlament brit¨¤nic i va esdevenir el parlamentari m¨¦s jove. Un Parlament que va aprovar r¨¤pidament una llei per a impedir que els presoners pogueren ser candidats. Despr¨¦s de 66 dies de vaga de fam, va morir quan tenia 27 anys. Cent mil persones formaren la comitiva funer¨¤ria. Margaret Thatcher n¡¯estava ben satisfeta i va ometre la tradicional expressi¨® de condol a la fam¨ªlia.

El dia que va morir Bobby Sands, Stelios i els seus amics de Poligiros passaren la nit pels carrers d¡¯aquest poble cantant To akordeon. Ara b¨¦, qu¨¨ feia un grup de joves pels carrers d¡¯un poble de poc m¨¦s de sis mil habitants cantant un dol per un jove mort a m¨¦s de tres mil quil¨°metres? No ho s¨¦. Per¨° se¡¯m va quedar aquesta marca com un segell i el cant que evocava el crit que mai no s¡¯apaga: "no passar¨¤, no passar¨¤, el feixisme". La Gr¨¨cia d¡¯aleshores i la Gr¨¨cia d¡¯ara continuen fent seues les expressions "no pasar¨¢n¡± i "venceremos". Les diuen en castell¨¤. Les escriuen als murs de les ciutats. Paraules, tamb¨¦, nascudes a molts quil¨°metres del seu pa¨ªs. Gr¨¨cia ha dit el que ning¨² s¡¯atreveix a dir en veu alta i en acte: no reconec la troica com a interlocutor. L¡¯economia dels mercats ha simulat unes quantes bandades, per¨° no s¡¯ha enfonsat. Tan f¨¤cil era dir prou? Aquest ¨¦s el perill: que alg¨² diga no. No s¨¦ si Podemos estar¨¤ a l¡¯altura d¡¯aquest exemple.

Convidat a un simposi de poetes de la Mediterr¨¤nia a Kavala (sempre al nord de Gr¨¨cia) l¡¯any 1998, vaig trucar a Stelios i ens vam retrobar. Havien passat els anys. Ja no ¨¦rem joves. Vingu¨¦ amb la dona i els fills. Ens mir¨¤rem. Els cossos ja no eren els mateixos. Potser els ulls s¨ª. No vam parlar. Vam deixar les ll¨¤grimes, cadasc¨² amb la seua llengua, com l¡¯¨²nic discurs que ja no podia ser. Ell torn¨¤ a Poligiros. Jo vaig parlar de la cad¨¨ncia de les paraules en un poble de pocs habitants que va pagar l¡¯entrada a l¡¯acte. La nit que Syriza va guanyar les eleccions vaig c¨®rrer al meu celler fidel i vaig comprar un parell d¡¯ampolles de Retsina. Un poble de poc m¨¦s de sis mil habitants, perdut, desconegut, al nord de Gr¨¨cia, capa? de cantar una trista nit, em va ensenyar que la dist¨¤ncia no ens determina, una altra mentida. Nosaltres sempre trobem el pont que les escur?a. Yia su, hellada mu! Yia mas, filii!

En plena dictadura dels coronels grecs, el poeta Iannis Ritsos va escriure Divuit petites can?ons de la p¨¤tria amarga que Theodorakis, tamb¨¦ empresonat, va musicar. N¡¯hi ha una que es diu "No plores per la grecitat". Nom¨¦s t¨¦ dues estrofes, que el compositor va respectar. La primera es canta amb melismes rebetics i/o d¡¯aire flamenc i diu: "No plores per la grecitat, quan la veus amb el ganivet a l¡¯os, amb la mordassa al coll". La segona pren un ritme decidit, repetit, quasi ritual, mentre diu: "Mira com s¡¯al?a, com agafa for?a, com travessa la b¨¨stia amb els arpons del sol". Es pot trobar en Internet: "To romiossini min tin kl¨¦s". Seria bo continuar en Internet i trobar les citacions esmentades ac¨ª, abans que la censura hi clave m¨¦s cullerada. Vull dir: saber qu¨¨ ¨¦s Poligiros, To akordio, Bobby Sands, To romiossini, e tutti quanti, si ¨¦s que alg¨² vol saber-ne m¨¦s, d¡¯aquest modest article. Un pa¨ªs que t¨¦ pobles menuts on la gent ¨¦s capa? d¡¯an¨¨cdotes com aquesta ¨¦s impossible d¡¯humiliar. Els maltractaran, no ho han deixat de fer des de fa d¨¨cades, i intentaran seguir ofegant-los. Hi faltaven els grans estadistes Margallo i Rajoy. Ara resulta que el poble grec t¨¦ la culpa de les retallades socials del Govern espanyol. Quina mis¨¨ria!