El futbol abra?a la literatura valenciana

Hi hagu¨¦ un temps en qu¨¨ el futbol, fora de l¡¯estadi, nom¨¦s podia ser paraules. Ja sabem, els gols ¨¨pics de Pel¨¦ que relataven les cr¨°niques dels diaris i les gestes de Di Stefano que portava regularment la r¨¤dio. El futbol, senzillament, no es veia. O almenys no es veia tant com ara. Deia Nick Hornby que fins al 1970 qualsevol xiquet angl¨¦s sabia m¨¦s sobre el mig centre Ian Ure que sobre el millor jugador del m¨®n. Tenia ra¨®. I ¨¦s que a partir del Mundial del 70 la televisi¨® ho canvi¨¤ tot. El futbol deix¨¤ una mica ¨Cuna mica, nom¨¦s¨C de ser patrimoni quasi exclusiu de la literatura i pass¨¤ sense nost¨¤lgia als dominis del cinema. La paraula compartia protagonisme amb la pl¨¤stica, la veu i el crit: l¡¯obra, per dir-ho de manera repel¡¤lent, ja era wagnerianament total. Superproduccions com la narraci¨® del gol de Maradona en el del 86 en donen bona fe, de tot aix¨°.

Per¨° el futbol no oblid¨¤ les lletres. Malgrat la imatge i el so, malgrat les ires superbes dels intel¡¤lectuals i els lletraferits i, com recordava fa no tant l¡¯escriptor Eduardo Mendoza, malgrat ser un relat en si mateix, el futbol continu¨¤ provocant paraules: cr¨°niques, assaigs, hist¨°ries... Potser, precisament, perqu¨¨ el futbol no nom¨¦s era futbol. Met¨¤fora de la vida o no, el cert ¨¦s que l¡¯¨²ltim ter? del segle XX va veure n¨¤ixer, fins i tot, una pl¨¨iade d¡¯autors per a un g¨¨nere que sempre havia estat all¨¤. La literatura futbol¨ªstica, especialment a Sud-americ¨¤, en castell¨¤, i a Anglaterra, en angl¨¦s, respirava: Fontanarrosa, Galeano, Villoro, Hornby, Carlin, Manzoni, Gonz¨¢lez o Besa es feien cl¨¤ssics entre contes, assaigs, cr¨°niques o novel¡¤les.

A la nostra riba, per¨°, costava engegar la m¨¤quina. Costa, encara. Sense premsa esportiva s¨°lida en catal¨¤ ni referents ind¨ªgenes en el g¨¨nere, el planter d¡¯autors s¡¯ha redu?t molt sovint a la producci¨® de t¨ªtols inspirats en clubs o pels clubs, especialment els paneg¨ªrics al cruyffisme o al guardiolisme que Barcelona supura amb regularitat. Al Pa¨ªs Valenci¨¤ la t¨°nica ha estat pareguda: obres de qualitat dedicades sobretot al Val¨¨ncia CF i al Llevant UE. I sobretot en castell¨¤: El poble de Mestalla, de Joan Carles Mart¨ª, 90 Aniversario. Mestalla momentos m¨¢gicos, de Paco Lloret, o la Historia del Llevant UD, que constru?ren Felip Bens i Jos¨¦ Luis Garc¨ªa Nieves, passant per Bronco y liguero o Cuando fuimos campeones. I d¡¯altres. Faltava explorar, per¨°, el vessant m¨¦s literari ¨Cm¨¦s est¨¨tic, s¡¯ent¨¦n. I faltava fer-ho en valenci¨¤.

Sense llan?ar coets d¡¯euf¨°ria impossible, el cert ¨¦s que aquest 2015 comen?a amb un humil boom de la literatura futbol¨ªstica valenciana. Tres t¨ªtols poden servir-ne d¡¯exemple: Heysel, d¡¯Armand Company, el preci¨®s Somiar gols, de Miquel Nadal, i el postadolescent i col¡¤lectiu Cr¨¦ixer sense Maradona. A m¨¦s a m¨¦s, en castell¨¤, i a l¡¯ombra de Hornby, arriba el monumental La balada del bar Torino, de Rafa Lahuerta. Un esclat que confirma que les coses van canviant, que l¡¯amor entre futbol i lletres ja no ¨¦s ad¨²lter, ja no ¨¦s prohibit.

No, ja no cal demanar absoluci¨® als d¨¦us de la civilitat per a escriure obres com Heysel, la cr¨°nica novel¡¤lada d¡¯un drama. Una obra tan ben documentada que fa preguntar-se si Company no hauria d¡¯haver escrit una cr¨°nica period¨ªstica i prou. Amb una trama narrativa lleugera i un modus operandi del tot tradicional, Heysel es capbussa en la trag¨¨dia que es va viure en la pr¨¨via de la final de la Copa d¡¯Europa del 1985 entre Liverpool i Juventus, a l¡¯estadi de la capital belga. Abans del xiulet inicial havien mort aixafats 39 aficionats, la majoria bianconeri, despr¨¦s d¡¯un atac de p¨¤nic i estampida posterior provocada pels hooligans anglesos. Armand ho narra entre els c¨¤ntics hist¨¨rics de les dues aficions i les pinzellades d¡¯aquella escena pol¨ªtica dels huitanta: depressi¨®, tatcherisme, alcohol, extrema dreta, i la mis¨¨ria moral i f¨ªsica que ho movia tot. L¡¯atmosfera, en definitiva, que envolt¨¤ el partit que coronar¨¤ la Juve amb un gol de Platini entre fantasmes. De penal.

A l¡¯altra riba trobem Somiar gols, un llibre amable escrit amb l¡¯estima de l¡¯orfebre, en qu¨¨ Miquel Nadal recupera els contes cl¨¤ssics i els ressuscita per al futbol. Els tres porquets esdevenen Els tres davanters i El soldadet de plom ofega penes en un futbol¨ª amb la cama ¨²nica, trista i orgullosa. Paraules lleugeres o solemnes que acompanyen monuments com l¡¯homenatge a Wilde que ¨¦s El capit¨¤ feli?, un conte per a recordar que la nost¨¤lgia ¨¦s inevitable, per¨° l¡¯esperan?a necess¨¤ria. I all¨¤, l¡¯est¨¤tua oblidada del capit¨¤ fidel a l¡¯escut, presoner d¡¯un m¨®n esva?t: ¡°quan ell jugava all¨°, per a b¨¦ i per a mal, era una altra cosa¡±. M¨¦s humil, potser. Segurament m¨¦s prec¨¤ria. No direm si m¨¦s aut¨¨ntica.

Novel¡¤les, contes, assaigs... Llibres escrits, d¡¯una manera o d¡¯una altra, standing on the shoulder of giants, com va dir un dia Bernard de Chartres i com van recordar els germans Gallagher ¨Cfutbolers tamb¨¦, del City¨C en aquell ¨¤lbum del seu grup Oasis. A la llum dels cl¨¤ssics, volia dir, abans de desviar-me del tema. I ¨¦s que si la literatura futbol¨ªstica en valenci¨¤ vol ser alguna cosa, ¨¦s en els cl¨¤ssics del g¨¨nere on ha d¡¯emmirallar-se. El cam¨ª est¨¤ marcat. Ja tenim novel¡¤listes i contistes: Company i Nadal ens ho recorden. Fins i tot, amb Rafa Lahuerta, tenim el nostre Hornby, el mestre d¡¯aquella biografia futbol¨ªstica, Fever Pitch, homenatge sincer a totes les vesprades en Highbury o altres pelegrinatges, i tan bittersweet que ha creat escola. Amb La balada del Bar Torino, Lahuerta fa amb el Val¨¨ncia el que l¡¯escriptor angl¨¦s va fer amb el seu Arsenal, un al¡¤legat dolor¨®s, sincer i esgarrat pel futbol i contra el futbol, tan potent que, honestament, nom¨¦s fa una certa r¨¤bia que no l¡¯escrivira en valenci¨¤.

?s una p¨¨rdua, all¨°. I en tenim m¨¦s. El boom de qu¨¨ parle ¨¦s un boom precari, al capdavall, amb m¨¦s indicis que constatacions. Cal confirmar-ho, doncs, cal consolidar-ho. No hi ha encara les revistes futbol¨ªstiques que s¡¯han fet fortes en castell¨¤, ni tampoc el gran narrador que tenen els uruguaians en Galeano o els argentins en Fontanarrosa. No, els valencians, i els catalanoparlants en general, no tenim encara ni revistes de culte ni un Fontanarrosa a qui resar. No tenim un fabulador com el de Rosario, la ciutat del Che, de Bielsa, de Menotti o de Messi, capa? de fer del futbol no l¡¯escenari o la pinzellada, sin¨® el personatge dels seus contes. Capa? de crear personatges com Pedro, el davanter de ¡°Lo que se dice un ¨ªdolo¡±, el conte del jugador net, impol¡¤lut, immaculat, que en huit anys mai no havia estat expulsat i que un dia esclata i trenca la cara a un defensor. Un colp que el fa ascendir als altars: ¡°no pod¨¦s ser ¨ªdolo si sos demasiado perfecto, viejo¡±, no, no pots ser-ho, ¡°?c¨®mo mierda la gente se va a sentir identificada con vos?¡±. Ah.

No, no tenim encara un contista capa? d¡¯arrancar la solemnitat hist¨¨rica de la gespa i posar-la molt suaument damunt del paper, amb aquella llengua rosarina fresca i arrelada a la terra. Capa? de dir, sense por dels gurus de la Il¡¤lustraci¨®, que ¡°el mundo vivir¨¢ equivocado mientras no se asuma que el partido perfecto sea aquel en el que se gane al rival eterno, en la magia de un potrero, en el ¨²ltimo dia de nuestras vidas, justo antes de extinguirse la especie¡±. No ho tenim, per¨° ho tindrem, abans d¡¯aquell xiulit final i implacable. Mentre arriba, continuarem, distretament, parlant, escoltant, llegint i escrivint sobre futbol. Al capdavall, mai no hem sabut fer-ho d¡¯una altra manera.