Un testament

¡°Nom¨¦s m¡¯agraden els llibres que mosseguen¡±, diu Kafka. Si hi estic d¡¯acord, amb aix¨°! Passem hores, dies, setmanes, mesos, llegint fullaraca, textos ins¨ªpids o postissos, ef¨ªmers o fr¨ªvols, que no mosseguen, que a penes ens deixaran empremta, que potser mai no seran un record. Nom¨¦s de tant en tant topem amb un llibre-viv¨¨ncia que mossega. Aix¨° he sentit en acabar Els germans Karam¨¤zov, que m¡¯ha deixat moradures i ferides arreu de la ment, que m¡¯ha produ?t dolor i plaer i, sobretot, dubtes dif¨ªcilment resolubles. La darrera novel¡¤la de Dostoievski ¨¦s, en paraules de l¡¯excel¡¤lent escriptor que ens la va traduir, Joan Sales, ¡°el seu testament literari, el seu ¨²ltim i suprem acte de fe, el clam trasbalsat de la seva ¨¤nima adolorida davant l¡¯onada de materialisme que comen?ava a submergir el m¨®n¡±. Dostoievski va morir molt poc despr¨¦s d¡¯haver estat publicat aquest llibre la idea cabdal del qual ¨¦s ¡ªcom ja ho era en Crim i c¨¤stig¡ª: ¡°Si no hi ha D¨¦u, tot est¨¤ perm¨¦s¡±. Si hem de creure les seues pr¨°pies paraules, Dostoievski no inventa mai la trama ni les intrigues, pren all¨° que la vida mateixa li ofereix. ¡°La vida¡±, diu, ¡°¨¦s infinitament m¨¦s rica que les nostres invencions¡±. El text, de vora mil p¨¤gines, t¨¦ ¡ªtorne a citar Sales¡ª ¡°la grandesa, el desordre, la incoher¨¨ncia i la fond¨¤ria de la vida¡±. Hi trobem una galeria al¡¤lucinant de personatges, on destaquen els Karam¨¤zov. Ja ho t¨¦, aix¨°, Dostoievski: tots els seus personatges estan sonats. L¨²cidament sonats, val a dir, capa?os de fer disquisicions teol¨°giques o psicol¨°giques de diverses p¨¤gines i, alhora, d¡¯actuar com uns acabacases; propensos a la m¨¦s elevada espiritualitat o a la m¨¦s abjecta bestialitat. El xiquet que, en un moment determinat, diu ¡°Per interpretar els esdeveniments hist¨°rics tals com la fundaci¨® d¡¯una nacionalitat, cal de primer comprendre qu¨¨ significa aix¨°¡±, pot, seguidament, apedregar un dels seus millors amics. Incoherent? No, imprevisible. Aquest ¨¦s un dels principals atractius d¡¯aquests individus tan complexos: no saps mai qu¨¨ faran, com reaccionaran o evolucionaran en la pr¨°xima p¨¤gina. D¡¯escenes que mosseguen, n¡¯hi ha moltes: hi ha la pudor insuportable i escandalosa que fa el cad¨¤ver d¡¯un home sant, hi ha an¨¨cdotes esborronadores de crueltat i d¡¯humiliaci¨®, hi ha l¡¯estupidesa i la vanitat humanes, hi ha la mis¨¨ria, el frac¨¤s, l¡¯alcohol, la gelosia, la lux¨²ria, la mort. Hi ha un al¡¤lucinatori di¨¤leg entre un dels Karam¨¤zov i un dimoni, que, ¨°bviament, nom¨¦s habita dins del seu cap. I, com en quasi totes les obres del rus, hi ha, tamb¨¦, la veu de l¡¯esperan?a i de la bondat, en aquest cas encarnada pel menut dels germans, Alioixa, que es dedica a pal¡¤liar les nafres de tots. En les ¨²ltimes p¨¤gines d¡¯aquest ¨²ltim llibre, Alioixa fa un discurs improvisat a unes criatures que acaben d¡¯assistir, desolades, a la mort i a l¡¯enterrament d¡¯un dels seus companys d¡¯escola. Entre altres coses, els diu: ¡°No hi ha res de m¨¦s noble, de m¨¦s fort, de m¨¦s sa i de m¨¦s ¨²til a la vida que un bon record¡±. Aix¨° diu l¡¯¨¤ngel Alioixa i jo, en rellegir-ho, pense, goj¨®s, en el record que em quedar¨¤ d¡¯aquesta lectura plena d¡¯ombres i de llums. I d¡¯interrogants. I, sobretot, de mossos.