Troballes que ho canvien tot

Una ind¨²stria que es fonamenta en la difusi¨® de les hist¨°ries d¡¯altri ha d¡¯escriure tamb¨¦, per for?a, la seua llegenda pr¨°pia. La boira misteriosa del sector editorial l¡¯aporta el descobriment peri¨°dic d¡¯obres ¡°perdudes¡±, troballes ins¨°lites i sovint p¨°stumes que reescriuen el que se sabia de tal o qual autor o (si l¡¯anunci el fa un gran conglomerat) fins i tot la hist¨°ria sencera de la literatura contempor¨¤nia. Queda en mans dels lectors decidir si hi ha una base certa o nom¨¦s m¨¤rqueting que pret¨¦n justificar subhastes de drets d¡¯autor prohibitives.

Aquests dies hem assistit a dos casos notables. L¡¯advocada de Harper Lee, autora (ara quasi nonagen¨¤ria) de Matar un rossinyol, ha donat a con¨¦ixer per sorpresa l¡¯exist¨¨ncia de Go Set a Watchman. Es tracta d¡¯una preq¨¹ela de la famosa novel¡¤la de Lee que ara, per vicissituds editorials, es convertir¨¤ en la continuaci¨® que esperaven des de fa d¨¨cades els nombrosos seguidors. Aturem-nos un instant en la intrahist¨°ria que hi ha al darrere de l¡¯esdeveniment editorial de l¡¯any. A mitjan dels 50, Harper Lee decid¨ª seguir el consell del seu editor i va reconstruir la hist¨°ria de la novel¡¤la que li havia presentat (Go Set a Watchman), tot situant-la en els anys de joventut de la protagonista, Scout, i canviant el punt de vista de la narraci¨®. En la pr¨¤ctica, va deixar de banda el manuscrit original i va escriure una novel¡¤la distinta a partir dels personatges que havia creat inicialment. ?s aix¨ª com es va gestar una de les novel¡¤les m¨¦s importants de la literatura dels Estats Units, amb un premi Pulitzer, una oscaritzada pel¡¤l¨ªcula i prop de 40 milions d¡¯exemplars venuts. I ¨¦s que, de vegades, alguns editors tamb¨¦ donen bons consells...

L¡¯altre cas que hem sabut dies enrere ¨¦s el d¡¯un relat de Sherlock Holmes que ha aparegut en el traster d¡¯una granja de Selkirk. Formava part d¡¯un volum col¡¤lectiu de difusi¨® local publicat fa m¨¦s d¡¯un segle i destinat a recaptar fons per a la reconstrucci¨® d¡¯un pont destru?t per unes inundacions. En 2011 es va editar tamb¨¦ un altre in¨¨dit d¡¯Arthur Conan Doyle: The Narrative of John Smith, una obra en qu¨¨ l¡¯autor escoc¨¦s assajava el tr¨¤nsit del relat curt a la novel¡¤la. En l¡¯¨¨poca en qu¨¨ no hi havia fotocopiadores ni ordinadors, aquell text senzillament es va perdre en el correu postal de cam¨ª a l¡¯editorial. Un Conan Doyle desesperat per aquell trasbals va intentar escriure de nou la novel¡¤la, que rest¨¤ inacabada fins a l¡¯edici¨® moderna de la British Library.

Hi ha aquell moment vibrant en qu¨¨ un estudi¨®s, un editor o un hereu identifiquen i presenten al m¨®n una joia liter¨¤ria

N¡¯hi ha molts casos m¨¦s que escampen i fan densa la boira m¨¤gica que apunt¨¤vem a l¡¯inici. Com el cas de The Eternal Wonder, la novel¡¤la que escrivia la premi Nobel Pearl S. Buck quan va morir i que es va recuperar m¨¦s de 40 anys despr¨¦s en un traster de Texas; o The Sea Is My Brother, l¡¯¨°pera prima de Jack Kerouac en qu¨¨ narra la seua experi¨¨ncia com a mar¨ª mercant, i que va descobrir fa pocs anys el seu cunyat a l¡¯arxiu de l¡¯autor icona de la generaci¨® Beat.

Per¨° tamb¨¦ a casa nostra tenim exemples d¡¯aquell moment vibrant en qu¨¨ un estudi¨®s, un editor o un hereu identifiquen i presenten al m¨®n una joia liter¨¤ria. ?s el cas de La vida lenta de Josep Pla, publicat amb ¨¨xit de vendes a Destino la tardor passada amb anotacions que parteixen d¡¯unes llibretes datades en els anys 1956, 1957 i 1964 localitzades als arxius de l¡¯escriptor empordan¨¦s. O L¡¯inventari clement de Gandia, que Maria Josep Escriv¨¤ i Josep Llu¨ªs Roig van detectar a l¡¯Arxiu Hist¨°ric de Gandia mentre preparaven una antologia dels premis Ausi¨¤s March: Estell¨¦s el va guanyar en 1966, per¨° L¡¯inventari clement inicial no es public¨¤ fins el 1971. Entremig, va canviar-ne el contingut. Edicions 96 va publicar el 2012 per primera vegada, sota el t¨ªtol complet L¡¯inventari clement de Gandia, l¡¯original que Estell¨¦s havia presentat al guard¨® saforenc. I ara, en el vint¨¦ aniversari de les vacances d¡¯Ovidi Montllor, veuran tamb¨¦ la llum alguns dels m¨¦s de quatre-cents poemes incre?blement in¨¨dits de qui f¨®ra amic ¨ªntim del poeta de Burjassot, rescatats per l¡¯escriptor Jordi Tormo i que ens ajudaran a endinsar-nos en una faceta poc coneguda de l¡¯artista alcoi¨¤. Tot plegat ens fa q¨¹estionar-nos quant de material valu¨®s (per als lectors o els especialistes) no restar¨¤ encara ocult entre caixes sense identificar, a l¡¯espera d¡¯aquell moment irrepetible en qu¨¨ llevem la pols a uns fulls groguencs i reescrivim (una vegada m¨¦s) la hist¨°ria de la literatura.