¡°Tenim els recursos humans per a fer periodisme de qualitat¡±

¡°Tenim un 90% d¡¯atur entre els professionals de la informaci¨®¡±, apunta M¨°nica Parre?o quan se li pregunta per all¨° que seria m¨¦s espec¨ªfic de l¡¯h¨¤bitat informatiu valenci¨¤, a prop¨°sit del seu llibre acabat de publicar El camp period¨ªstic valenci¨¤ (Aldea Global, 2015). Afig una altra especificitat valenciana: ¡°Que, a difer¨¨ncia d¡¯altres territoris que tenen capital propi invertit en mitjans de comunicaci¨®, ac¨ª tot pertany pr¨¤cticament a grups estatals, al Pa¨ªs Valenci¨¤ no hi ha inversors locals interessats en el m¨®n period¨ªstic¡±.

El camp analitzat per aquesta investigadora participa, en general, de les tend¨¨ncies i dels canvis territorials globals, per¨° hi ha una altra particularitat que no es cansa de subratllar, ¨°bviament relacionada amb aquestes. ?s la desaparici¨® de la radiotelevisi¨® p¨²blica, ¡°un cas sense parang¨®¡±, recorda, ¡°que la converteix en l¡¯¨²nica comunitat aut¨°noma amb llengua pr¨°pia sense mitjans institucionals propis¡±, com ja quedava pal¨¦s en un altre llibre col¡¤lectiu en qu¨¨ Parre?o va col¡¤laborar: Reset RTVV. Per unes pol¨ªtiques de comunicaci¨® al servei de la societat.

Espec¨ªfica del nou llibre, en qu¨¨ aprofita, entre altres, les metodologies d¡¯investigaci¨® de Pierre Bourdieu, ¨¦s tamb¨¦ la disciplina d¡¯origen de la mateixa investigadora, fil¨°sofa de formaci¨®, encara que tamb¨¦ m¨¤ster en Societat de la Informaci¨® i Coneixement, que mira la professi¨® i el seu entorn des d¡¯una perspectiva nova, diferent dels estudis fets fins ara.

¡°La situaci¨® ¨¦s depriment¡±, reconeix, per¨° ¡°tenim recursos humans amb talent i ganes per a fer un periodisme de qualitat; est¨¤ quasi tot per fer, ¨¦s el moment perfecte per a fer el canvi cultural i de la pr¨¤ctica professional ¡±. Fa quatre anys, Parre?o va publicar un altre estudi sobre El nou periodisme integrat i multiplataforma. El cas del diari ¡°Ara¡±, que va fer que es preguntara ¡°per qu¨¨ no es feia alguna cosa semblant al Pa¨ªs Valenci¨¤¡±. Va ser el punt de partida, sense hip¨°tesis pr¨¨vies, de la tesi doctoral que va donar peu a l¡¯¨²ltim llibre sobre l¡¯estructura medi¨¤tica i la pr¨¤ctica dels periodistes valencians.

La motivaci¨® principal, aclareix en el llibre, ¡°ha estat la preocupaci¨® per l¡¯estat actual de la funci¨® del periodisme per a la societat i, per extensi¨®, per la contribuci¨® d¡¯aquest a la formaci¨® de l¡¯opini¨® p¨²blica quant a participaci¨® responsable en el joc democr¨¤tic¡±. Ha aprofitat la veu dels mateixos periodistes en tant que fan teoria de la seua pr¨¤ctica quan en parlen. Divuit entrevistes amb professionals de diferents tipus de mitjans i tipologia, i tamb¨¦ de diferents proced¨¨ncies territorials, nodreixen bona part del treball.

¡°Hi ha bons professionals amb ganes de fer coses, fins i tot entusiastes"

El decreixement de la qualitat period¨ªstica ¨¦s una constant en l¡¯estudi. ¡°Els arguments dels periodistes sobre la qualitat period¨ªstica conclouen amb la convicci¨® de la necessitat d¡¯una regeneraci¨® de l¡¯autonomia del camp [period¨ªstic] que efectivament aposte pel servei a la democr¨¤cia¡±, explica en els ¨²ltims par¨¤grafs del llibre. Per¨° a?¨° nom¨¦s ser¨¤ possible si no es fa despla?ar el professional qualificat ¡°del lloc que li correspon¡± i els empresaris no ¡°substitueixen l¡¯excel¡¤l¨¨ncia, o qualitat del producte, per la mercantilitzaci¨® de les not¨ªcies¡±.

Les causes de la p¨¨rdua de qualitat, segons els professionals (detallades pels periodistes entrevistats en la precarietat professional, la caiguda d¡¯ingressos, falta de temps, depend¨¨ncia de l¡¯agenda institucional, compet¨¨ncia amb les xarxes socials, canvi de modes de producci¨®, escletxa generacional, immediatesa¡­), rau en ¡°una causa estructural i una altra d¡¯externa al camp: l¡¯adaptaci¨® a les TIC i la crisi econ¨°mica¡±.

Pel que fa al camp period¨ªstic, en el per¨ªode estudiat del 2006 al 2010 es registra un creixement mitj¨¤ anual de l¡¯audi¨¨ncia en Internet del 9,37 %, mentre que la r¨¤dio creix un 1,12 % i la televisi¨® un 0,84. La premsa va ser l¡¯¨²nica que va decr¨¦ixer, un 0,85 %. No ¨¦s casualitat que la poblaci¨® lectora, constata Parre?o, fa?a del Pa¨ªs Valencia un dels territoris m¨¦s depauperats, amb un 30 %, ¨²nicament equiparable a les xifres d¡¯Extremadura i M¨²rcia. El Pa¨ªs Valenci¨¤ se situa tamb¨¦ per sota de la mitjana espanyola quant a la penetraci¨® d¡¯Internet. ¡°A?¨° es relaciona amb la cultura de la informaci¨®, la voluntat d¡¯estar informats, i la seua debilitat pot afavorir els interessos del poder¡±, assenyala l¡¯autora.

Cara i creu. La inestabilitat laboral, la reducci¨® de recursos, la baixada de lectura de la premsa unida a l¡¯auge d¡¯Internet implica tant l¡¯escletxa entre el que s¡¯estudia en la facultat i la realitat professional, com ¡°l¡¯alternativa dels professionals que afronten l¡¯adaptaci¨® a la crisi amb noves f¨®rmules de periodisme m¨¦s comprom¨¦s, personal i directe, normalment desenvolupat en entorns virtuals¡±.

Tot el llibre ¨¦s la pintura d¡¯un escenari cr¨ªtic, ¡°amb bons professionals amb ganes de fer coses, fins i tot entusiastes¡±, constata M¨°nica Parre?o, que se situa entre els qui pensen que ¡°de tota crisi naixen les oportunitats¡±. Per a?¨° reitera que ¡°ara mateix ¨¦s un moment de possibilitats si trobem els recursos institucionals i econ¨°mics per a encetar projectes nous, entre aquests una radiotelevisi¨® p¨²blica en condicions¡±.