L¡¯esplendor de la forma

Divendres passat, la presentaci¨® de dos llibres nous d¡¯Antoni Ferrer Perales ¨Cun de poemes, Variacions Goldberg, i un d¡¯assaig, L¡¯Estell¨¦s amagat- va servir perqu¨¨ l¡¯associaci¨® Lletraedeta li muntara a l¡¯autor una festa sorpresa d¡¯homenatge i presentara, al seu torn, un volum dedicat que, amb el t¨ªtol ir¨°nicament kavafi¨¤ de Els d¨¦us no abandonen Antoni, inclou obres de 77 poetes, la majoria valencians, de totes les generacions i tots els registres. Em puc imaginar la commoci¨® i l¡¯atarantament de l¡¯autor ¨Cell sempre tan discret- davant d¡¯una mostra d¡¯estimaci¨® tan ecum¨¨nica, i tamb¨¦ la felicitat que el devia somoure per dins. M¡¯ho he d¡¯imaginar, perqu¨¨ no vaig poder anar-hi, per¨° nom¨¦s de pensar-ho ja em pose content. En primer lloc perqu¨¨ Antoni Ferrer ¨¦s amic meu, i en segon perqu¨¨, independentment de l¡¯amistat, crec que s¡¯ho mereix de sobres. A banda del seu valor com a mestre, l¨²cid cr¨ªtic literari, etern col¡¤laborador de Sa¨®, etc., hi ha el fet enlluernador de la seua poesia, i la import¨¤ncia d¡¯aquesta s¡¯imposa per ella sola a qualsevol bon lector.

Afortunadament, la literatura valenciana ha generat en els ¨²ltims decennis una quantitat notable de poetes substantius. M¡¯excuse de assajar-ne ac¨ª la n¨°mina i tampoc voldria que cap se m¡¯enfadara, per¨° em poden creure si dic que, en ben diversos estils, n¡¯hi ha molts i bons. Ara, la veritat ¨¦s que pense que, almenys d¡¯Estell¨¦s cap ac¨ª, no n¡¯hi ha cap que tinga l¡¯ambici¨® cognitiva ¨Cdiguem-ho aix¨ª- i l¡¯exuber¨¤ncia verbal d¡¯Antoni Ferrer. En un registre i amb unes pretensions molt diferents (i m¨¦s rec¨°ndites), per¨° amb ambici¨® i exuber¨¤ncia equivalents, podria al¡¤legar el nom de Joan Navarro, i prou. Del que no tinc cap dubte ¨¦s del fet que Antoni Ferrer ¨¦s un grand¨ªssim poeta. Dif¨ªcil, altament peculiar, obsedit pels seus temes i perquisicions, paradoxal, un punt rev¨¦s, de vegades abstr¨²s, en m¨¦s d¡¯una ocasi¨® reiteratiu, per¨° grand¨ªssim, i amb una veu i un m¨®n tan estrictament seus que s¨®n inimitables. Acostumar-se al seu univers expressiu, veure¡¯l desplegar-se en variacions constants, sempre sorprenents i sempre fidels al seu propi sentit, com el centre quiet d¡¯una roda que no para de moure¡¯s, ¨¦s un dels majors privilegis que pot deparar a hores d¡¯ara la literatura en catal¨¤ al lector impenitent. Homenatjar-lo, almenys els feli?os pocs que disfrutem d¡¯aquests plaers, ¨¦s el m¨ªnim que podem fer.

Ferrer ha sigut i ¨¦s un gran poeta francisc¨¤

Antoni Ferrer ha dit alguna vegada, amb un bri d¡¯ironia, que s¡¯ha passat la vida fent, refent i contrafent el mateix llibre. ?s una exageraci¨®, per¨° no tant. Ferrer ha sigut i ¨¦s un gran poeta francisc¨¤ ¨Cl¡¯¨²nic que tenim d¡¯aquesta mena- des del primer llibre al fins ara ¨²ltim, i sempre els ha plantejats tots com a itineraris de recerca. M¨¦s que en cap altre poeta que conega, aquest itinerari ¨Cque ¨¦s una exploraci¨® cap endins i cap enfora- est¨¤ mogut per una expectativa paradoxal, entre l¡¯exultaci¨® i el dubte. Per aix¨° la seua veu ¨¦s tan joiosa i tan angoixada; concelebra amb nosaltres, al mateix temps el jubileu i el r¨¨quiem eterns de l¡¯¨¦sser. Cal dir que, com a bon francisc¨¤ d¡¯esperit, el seu amor per totes les criatures, grans o menudes, des dels ¨¦ssers humans fins a l¡¯¨¤tom m¨¦s ¨ªnfim, ¨¦s universal. D¡¯ac¨ª que l¡¯¨¤ngel de la hist¨°ria de Paul Klee, que fuig aterrit de la desolaci¨® que sobrevola i provoca, siga una xifra de la seua compassi¨®. Per¨° el que la vida vol ¨¦s perdurar, com deia aquell curi¨®s te¨°leg que era Nietzsche, i Antoni Ferrer troba en la forma la recepta que la m¨²sica i la poesia han trobat per a preservar l¡¯instant en l¡¯obra d¡¯art. La temptaci¨® de convertir la mateixa forma art¨ªstica, que aconsegueix fer perdurar el m¨¦s ef¨ªmer en paraules o sons, en una met¨¤fora trancendent de la vida ¨¦s comprensible, i potser justificada. Se¡¯n diu anagogia, i ve a significar que, de la mateixa manera que els signes es refereixen a coses, les coses s¨®n tamb¨¦ signes d¡¯una realitat m¨¦s alta que ignorem i que ens funda, i que nom¨¦s se¡¯ns revela a trav¨¦s de signes de signes, per espills. La forma de la nostra vida, entesa aix¨ª, ¨¦s tamb¨¦ un altre signe, i tamb¨¦ vol perdurar, m¨¦s enll¨¤ de l¡¯inici i la fi, que, al capdavall, no deixen de ser, ells tamb¨¦, signes. Esperem als llindars. Ja he dit que la poesia d¡¯Antoni Ferrer, a m¨¦s de franciscana, ¨¦s extremadament ambiciosa.

Tot el poemari, de cap a cap, ¨¦s un conjunt de variacions, punts i contrapunts

No puc parlar del llibre d¡¯Antoni Ferrer sobre Estell¨¦s, perqu¨¨ no l¡¯he llegit, per¨° s¨ª de les seues Variacions Goldberg, que ¨¦s un poemari impressionant, aut¨¨nticament corprenedor. Si, com volia Kafka, la literatura ha de ser una destral per a asclar la mar gelada de dins nostre, cal dir que, ac¨ª, Antoni Ferrer Perales ¨¦s un formidable destraler. Tamb¨¦ podr¨ªem dir que tot el llibre ¨¦s una recapitulaci¨® i una posada a punt, des de la maduresa, de tot el seu univers de meditaci¨® i d¡¯expectativa. ?s, en primer lloc, un homenatge a Johann Sebastian Bach. Tal com la famosa pe?a de Bach es compon de 32 variacions que giren sobre els mateixos motius, el llibre inclou 30 poemes m¨¦s dues ¨¤ries que dialoguen entre elles, amb l¡¯afegit de 6 poemes inicials, Bachianes, que fan el mateix. Tot el poemari, de cap a cap, ¨¦s un conjunt de variacions, punts i contrapunts, al voltant d¡¯uns temes principals, que s¨®n els que han obsedit des del principi la poesia d¡¯Antoni Ferrer. Al meu entendre, el tema clau, el que d¨®na el to i desencadena tot el desplegament de veus en fuga i en retorn, ¨¦s el de l¡¯espera: una espera incerta i confiada, completament paradoxal, que suma el ser i el no-ser, l¡¯¨¤nsia i la por, el que es diu i el que ¨¦s del tot indicible; l¡¯espera de la perduraci¨® del que ¨¦s ef¨ªmer precisament en tant i perqu¨¨ ¨¦s ef¨ªmer, m¨¦s enll¨¤ de la llum i la fosca, de la fi i del principi: ¡°quan s¡¯hagen dit els noms dels morts innumerables / i siguen rescatats del deute d¡¯ignom¨ªnia¡±. All¨¤, en el llindar mateix, davant ¡°la vida de la vida, la plenitud de l¡¯¨¤ria¡±, l¡¯esplendor de la forma.