La font

Estic a punt de convertir-me, a poc a poc, en un personatge de les meues ficcions. Qui m¡¯ha llegit sap que m¡¯atrauen els individus solitaris, esquerps, fracassats, de vida austera, lliurats a la religi¨® de l¡¯art, a nom¨¦s un pas de la follia. El meu somni, el meu desig des de ben menut, ha estat dedicar-me per complet a la creaci¨®. Fins ara, per¨° ¡ªcom deu passar a quasi tothom que s¡¯ho proposa¡ª, he hagut d¡¯exercir oficis que donen de menjar, que m¡¯ocupen la major part del temps i que percep, sovint, com un peatge. Hi ha, tamb¨¦, la fam¨ªlia, els fills, i la feina no remunerada, necess¨¤ria, que no parem de fer a la llar. Quan sent o llig que un escriptor reconegut agraeix p¨²blicament a la seua parella el suport i la paci¨¨ncia al llarg dels anys, no puc evitar creure que aquest ¨¦s, de portes de casa endins, un tir¨¤. No imagine Simenon, posem per cas, rentant-se la roba ni fent el dinar; ni canviant bolquers als fills o portant-los a escola o a la consulta del metge. Per poc que un intente ser un individu just amb els seus, per poc que un es propose de ser, simplement, una bona persona, el temps de qu¨¨ disposa per a la creaci¨® se li esmuny fatalment. Nom¨¦s els diners poden fer que un autor puga aconseguir una reducci¨® de jornada o una exced¨¨ncia del seu treball-peatge per a dedicar-se a la creaci¨®. La societat, per¨°, nega rotundament els diners a l¡¯artista. ?s curi¨®s que siguen els autors dels llibres qui menys benefici reben, de la seua comercialitzaci¨®. Menys que qui en dissenya les cobertes, menys que qui en fa les correccions, menys que qui els maqueta, menys que qui els distribueix i menys que qui els ven. Tots aquests passen casa amb la seua feina excepte l¡¯autor, que ¨¦s, en canvi, la font imprescindible d¡¯on beuen tots els altres i qui fa la feina m¨¦s dif¨ªcil. Tota una ind¨²stria beu d¡¯una font a la qual menyst¨¦. D¡¯altra banda, des de fora de la ind¨²stria, cada volta hi ha m¨¦s lectors que no estan disposats a pagar per all¨° que lligen. M¨¦s gent que beu de la font ¡ªsovint amb entusiasme¡ª i que, alhora, la maltracta, tot i que maltracte, tamb¨¦, la ind¨²stria. Despr¨¦s hi ha alguns clubs de lectura, alguns gerents culturals, etc., que tampoc no volen pagar per l¡¯aigua que brolla de la font i de la qual trauen profit. I les fonts que, pel motiu que siga ¡ªsegurament perqu¨¨, si no, ning¨² no en beuria¡ª, ofereixen de franc la seua aigua. Una manera com una altra, al meu parer, d¡¯autodevaluar-se, ells, la seua obra i el seu ofici, i de fer la traveta als col¡¤legues que aposten per la dignitat. I tamb¨¦ hi ha els ¨ªndex de lectura, que, per aquestes terres, s¨®n irrisoris. I els ¨ªndex de lectura en la pr¨°pia llengua, que, en el cas del Pa¨ªs Valenci¨¤, no vaig a dir, perqu¨¨ ¡ªi no ¨¦s broma¡ª em fa vergonya dir-los. I la davallada brutal en les vendes de llibres, com m¨¦s va pitjor. Tot plegat, un entorn ideal perqu¨¨ els escriptors acabem convertint-nos en uns individus solitaris, esquerps, fracassats, a nom¨¦s un pas de la follia, talment personatges de les seues pr¨°pies ficcions. Un panorama, per¨°, que pot provocar tamb¨¦ que les fonts, fartes de tant i tan general menyspreu, deixen, senzillament, de fer rajar aigua.