Vora d¡¯una altra mar

Coincidint amb la publicaci¨® de la traducci¨® castellana de la correspond¨¨ncia entre Stefan Zweig i Joseph Roth ¨Cun dels ¨²ltims projectes que impuls¨¤ l¡¯enyorat Jaume Vallcorbaplana-, acaba d¡¯apar¨¦ixer un breu volum d¡¯evocaci¨® d¡¯aquella amistat liter¨¤ria: Ostende, de Volker Weidermann, que recrea l¡¯¨²ltim estiu en qu¨¨ es trobaren els dos escriptors exiliats, vora la platja d¡¯aquesta localitat belga. De passada, advertir¨¦ que la traducci¨® d¡¯Eduardo Gil Bera ¨¦s un desastre, com de costum en ell. Per descomptat, no se li pot prohibir que traduesca tant com vulga, perqu¨¨ est¨¤ en el seu dret, com tothom, de graponejar el que li parega. El que no puc entendre ¨¦s que hi haja editors que li ho publiquen. No fan cap favor ni a la literatura ni als lectors. ?s ll¨¤stima, perqu¨¨ Ostende ¨¦s un llibre molt ben escrit. No ¨¦s un llibre profund, ni de bon tros, i a penes sobrevola una relaci¨® que, com sol passar entre escriptors, va ser prou complicada, per¨° s¨ª que ens ofereix un recull d¡¯estampes suggestives d¡¯un univers a punt de sotsobrar, i sap posar de relleu tant la intensa melancolia com l¡¯amarga significaci¨® dels instants que conjura. L¡¯amistat entre l¡¯embriac orgull¨®s, ir¨°nic, clarivident i autodestructiu que era Joseph Roth i Stefan Zweig -un esteta t¨ªmid, bonhomi¨®s i m¨¦s d¡¯un punt pusil¡¤l¨¤nime, convertit per l¡¯¨¨xit literari i la for?a de les circumst¨¤ncies en mecenes d¡¯escriptors a la deriva- era dif¨ªcil, i de vegades tots dos la suportaven com un llast, per¨° se sustentava en un fonament solid¨ªssim: la sincera admiraci¨® que, com a escriptors, es professaven m¨²tuament, m¨¦s el sentit de fraternitat essencial que agermanava, a desgrat de les discrep¨¤ncies superficials, els seus car¨¤cters i que el lector avisat pot constatar tamb¨¦ en les seues obres. Cadasc¨² a la seua manera, tots dos eren devotament austrohongaresos, i anaven acomiadant-se amb dolor d¡¯un m¨®n que havia desaparegut i al qual, en realitat, no desitjaven sobreviure.

Aquesta di¨¤spora del bo i millor d¡¯una civilitzaci¨® ¨¦s un fet decisiu de la hist¨°ria mundial

I al costat seu, una fauna il¡¤lustre i d¡¯all¨° m¨¦s variada, tan perduda com ells, que l¡¯autor retrata en un seguit de vinyetes de gran vivacitat: la jove i intr¨¨pida Irmgard Keun, que qued¨¤ captivada aquell estiu per Roth i que l¡¯acompany¨¤ en la seua davallada a l¡¯infern quasi fins al final; l¡¯ob¨¦s i jovial Hermann Kesten, que provava de denunciar el totalitarisme amb novel¡¤les ambientades en els temps de Felip II; el periodista Egon Erwin Kisch, el reporter volant, tothora conspirant en els cenacles comunistes orquestrats per l¡¯habil¨ªssim Willi M¨¹nzenberg ¨Cque acab¨¤ assassinat, probablement per ordre de Stalin, en 1940-; Arthur Koestler, preparant el viatge que el dugu¨¦ a la guerra d¡¯Espanya i, des d¡¯all¨ª, del zero a l¡¯infinit; l¡¯encara anim¨®s i combatiu Ernst Toller, que d¡¯Ostende se n¡¯an¨¤ a Nova York, on es llev¨¤ la vida, o la discreta secret¨¤ria i amant de Zweig, Lotte Altmann, que al cap de pocs anys se su?cid¨¤ amb ell a la ciutat brasilera de Petropoli. I, a m¨¦s, llunyana per¨° omnipresent, l¡¯ombra allargada de Thomas Mann, execrat i envejat, i la dels fills, Klaus i Erika, brillants, hiperactius i sempre escandalosos.

Era un grapat de gent merescudament c¨¨lebre. Els veiem un moment, provant de fer com que estiuegen, en el temps semiaturat de la incertesa, just abans de l¡¯ensulsiada. L¡¯estiu de 1936 acabava d¡¯esclatar la guerra d¡¯Espanya i encara era possible imaginar que les democr¨¤cies s¡¯unirien contra el feixisme. D¡¯altra banda, les seues obres estaven prohibides a Alemanya, per¨° Hitler no s¡¯havia annexionat encara ?ustria. Conservaven una part del seu p¨²blic, voluntat de lluita, aires de dignitat i algunes esperances. El que va vindre despr¨¦s ja va ser tr¨¤gic i ho van contar millor que ning¨² les mateixes v¨ªctimes en novel¡¤les com Tr¨¤nsit d¡¯Anna Seghers, El volc¨¤ de Klaus Mann, o la mateixa Llegenda del sant bevedor de Roth. L¡¯exili centreuropeu va ser un fenomen de dimensions enormes que, en bona part dels casos, acab¨¤ malament. La plana major de les ci¨¨ncies i les arts, primer d¡¯Alemanya, despr¨¦s d¡¯?ustria, i m¨¦s endavant de tots els pa?sos de l¡¯entorn, va haver de fugir, sovint cap a destinacions ¨CHolanda, Fran?a, Txecoslov¨¤quia, R¨²ssia- de les quals hagueren de fugir tamb¨¦, o es convertiren en trampes. Es tract¨¤ de centenars de milers de persones, la majoria de les quals gent de lletra, des de premis Nobels de la f¨ªsica a autors de vodevils, passant per historiadors, m¨²sics, psic¨°legs i, ¨¦s clar, literats. Aquesta di¨¤spora del bo i millor d¡¯una civilitzaci¨® ¨¦s un fet decisiu de la hist¨°ria mundial. No solament cancel¡¤la un per¨ªode prodigi¨®s de la cultura europea. Els supervivents n¡¯obrin un altre als pa?sos anglosaxons. A Am¨¨rica, el triomf de les especulacions psicoanal¨ªtiques, el cinema negre i la bomba at¨°mica s¨®n fruits evidents d¡¯aquell empelt centreuropeu en una nova terra. Ostende ¨¦s una breu miniatura evocadora d¡¯aquest terrabastall, una petita instant¨¤nia del naufragi.

Ac¨ª el tall va ser igual de salvatge i dur¨¤ m¨¦s

No seria del tot oci¨®s comparar l¡¯exili centreuropeu amb el nostre, que comen?¨¤ precisament el 1936, i no s¨¦ per qu¨¨ no s¡¯ha fet m¨¦s. ?s clar que les difer¨¨ncies salten a la vista, en primer lloc de magnitud. Per¨° tamb¨¦ hi ha semblances que conv¨¦ ressaltar. N¡¯assenyale velo?ment tres. Tant a Centreuropa com als pa?sos de parla catalana, la necessitat de fugir escap?¨¤ la vitalitat cultural ¨Cse n¡¯hagueren d¡¯anar els millors- i tard¨¤ molt¨ªssim a recuperar-se. En tot cas, ac¨ª el tall va ser igual de salvatge i dur¨¤ m¨¦s. En els dos casos, els exiliats hagueren de marxar a terres on no es parlava la seua llengua, i on el conreu de la cultura pr¨°pia implicava esfor?os desesperats i pr¨¤cticament invisibles, fora dels cercles minvants dels exiliats mateixos. Finalment, els exiliats a penes van ser escoltats, despr¨¦s. En quedaven massa pocs i eren massa vells. Venien d¡¯un temps extint. Amb les excepcions de rigor ¨Cposem Thomas Mann o Merc¨¨ Rodoreda, per exemple-, la seua lli?¨® sonava aliena i no va ser recollida, perqu¨¨ l¡¯exili ¨¦s p¨¨rdua. I si ara es recupera, quan es fa, ¨¦s m¨¦s que res pel gust de fer arqueologia. Tamb¨¦ aix¨° ho tingueren, ho tenen, en com¨², els exiliats d¡¯ac¨ª i d¡¯all¨¤. Per descomptat, entre la gent que parlava i escrivia en catal¨¤ tamb¨¦ es van produir conflu¨¨ncies tan melanc¨°liques, significatives i densament desolades com les que recrea aquest llibret, Ostende. Per¨° cal saber veure-les, i escriure-les.