Tamb¨¦ Pr¨¦vert

G¨¹nter Grass, Eduardo Galeano, i tamb¨¦ l¡¯escriptor, editor i llibreter, que suportava amb paci¨¨ncia els espanyols que anaven a Par¨ªs a furtar-li llibres durant la dictadura franquista, Fran?ois Maspero. Abril s¡¯emporta peces destacables de la literatura. Tamb¨¦ ho va fer un 11 d¡¯abril de 1977 amb l¡¯autor teatral, guionista cinematogr¨¤fic i, sobretot, poeta, Jacques Pr¨¦vert (Fran?a, 1990-1977). Va escriure "Les feuilles mortes" que, musicada per Joseph Kosma, va rec¨®rrer les veus de molts int¨¨rprets arreu del m¨®n: Juliette Gr¨¦co, ?dith Piaf, Pl¨¢cido Domingo, Nat King Cole, Ute Lemper, Frank Sinatra, Eric Clapton, Fairouz, entre altres, i cal destacar-ne la d¡¯Yves Montand. L¡¯any 1962 Philips va editar un disc magn¨ªfic: Yves Montand chante Pr¨¦vert, un exemple definitiu de com es pot musicar "lletres" sense m¨¨trica cantabile, sense rimes, de versos molt lliures. Impossible no recordar el seu "Barbara"? "Recorda, Barbara, que aquell dia plovia sense parar sobre Brest i ens vam encreuar pel carrer de Siam i ens vam somriure sense con¨¦ixer-nos. (...) Alg¨² va cridar el teu nom i vas llan?ar-te als seus bra?os (...) Male?da guerra!, on ets ara, sota aquesta pluja de foc, d¡¯acer i de sang; i aquell que t¡¯abra?ava ha mort, viu encara?"

Par¨ªs, 1920: Pr¨¦vert va participar en el moviment surrealista franc¨¦s amb Raymond Queneau i Marcel Duhamel per¨° va trencar, l¡¯any 1930, amb un altre dels membres, Andr¨¦ Breton, perqu¨¨ el considerava massa autoritari. Els lletraferits de l¡¯¨¨poca el menyspreaven en considerar la seua poesia massa "popular". La publicaci¨® de Paroles, l¡¯any 1946, va tindre un gran ¨¨xit i les patums hagueren de rectificar. Els seus poemes tenen jocs de paraules, neologismes, polis¨¨mies, per¨° el lector sempre acaba amb la impressi¨® que no llig quelcom de cr¨ªptic, sin¨® que li arriba pels mitjans m¨¦s particulars. Alguns dels seus poemes fan refer¨¨ncia a la infantesa. Potser a una mena d¡¯infantesa que avui ¨¦s diagnosticada dintre de qualsevol dels centenars de trastorns que la ind¨²stria farmac¨¨utica s¡¯encarrega de perfilar. Vull dir: una infantesa viva, inquieta, encuriosida. Poemes en qu¨¨ un xiquet a classe es distrau mirant passar un ocell per la finestra i tots els alumnes acaben volant amb ell. O aquell en qu¨¨ se sent un ocell ferit perqu¨¨ l¡¯ha atrapat un gat. Mort, el poble li dedica uns funerals i en el seguici el gat veu plorar una xiqueta a qui li diu: "si haguera sabut que t¡¯havia de fer tanta pena me l¡¯hauria menjat tot sencer i despr¨¦s t¡¯hauria explicat com se m¡¯havia escapat volant; ¨¦s clar que no es poden deixar les coses a mig fer". Un altre poema comen?a: "Pare Nostre que sou al cel, quedeu-vos-hi".

No ¨¦s dif¨ªcil evocar unes altres manifestacions art¨ªstiques semblants de la postguerra a Fran?a. Si Pr¨¦vert escrivia: "els joves que s¡¯estimen es besen drets contra les portes de la nit i els passants els assenyalen amb la punta del dit" ("Les enfants qui s¡¯aiment"), Georges Brassens cantava: "La gent que mira malament es pensa que els bancs verds als carrers es van fer per als impotents i no s¡¯adonen que hi s¨®n per a acollir els amors debutants" ("Les amoureux des bancs publics"). Si Pr¨¦vert escrivia sobre els xiquets a l¡¯escola, Fran?ois Truffaut filmava Les 400 coups (mal tradu?da com Els 400 colps, perqu¨¨ ¨¦s una expressi¨® francesa que significa ¡®fer barbaritats, transgredir¡¯). Artistes que es van fer c¨¤rrec del temps que vivien. I de la gent.