Espeleologia creadora

S¡¯ha dit i repetit, amb molta ra¨®, que l¡¯obra de Josep Pal¨¤cios era un dels secrets m¨¦s ben guardats de la literatura catalana, tant per la pot¨¨ncia intr¨ªnseca i la peculiar originalitat dels seus textos, que sovint parteixen d¡¯una relectura molt sui generis dels fondals m¨¦s cavernosos de la gran tradici¨® europea, com pel fet que ell mateix s¡¯ha encarregat que aquests textos nom¨¦s foren coneguts i disfrutats ¨Csi ac¨ª es pot usar aquest terme; pel mateix preu tamb¨¦ podr¨ªem escriure patits- per una xifra molt exigua de feli?os pocs, que sovint seleccionava l¡¯autor mateix. Pal¨¤cios, en efecte, ¨¦s un escriptor com n¡¯hi ha pocs, perqu¨¨ la seua relaci¨® amb l¡¯escriptura, alhora devota i profundament esc¨¨ptica, ¨¦s d¡¯un rigor que voreja el deliri, com l¡¯oficiant d¡¯un culte molt estrany del qual no pot m¨¦s que descreure al mateix temps que el celebra amb minuciositat fan¨¤tica. Les cavil¡¤lacions d¡¯un sacerdot ateu que acomplira un ritual embogit i sangon¨®s ¨Cque incloguera l¡¯autoamputaci¨®, posem per cas- amb puntillositat absoluta mentre el q¨¹estionava de la manera m¨¦s radical, fins al sarcasme, fins a la rialla desencadenada, podrien ser un bon motiu per a un relat dels seus. Pon? Puigdevall, que ¨¦s un lector de primera fila, ho ha dit amb menys paraules: Josep Pal¨¤cios escriu ¡°com si obe¨ªs un dest¨ª cec i inexplicable¡±. Per aix¨°, les seues millors p¨¤gines arriben a una temperatura enfervorida que debades buscar¨ªem en la immensa major part de la literatura actual. Si, com sostenia George Steiner, els grans escriptors volen competir amb D¨¦u i suplantar-lo, la literatura de Pal¨¤cios ¨¦s una desesperada empresa, perqu¨¨ la manpr¨¦n un ateu descompassadament enfervorit. Nom¨¦s aix¨ª, del buit al buit, es pot entendre la seua pugnacitat plen¨¤ria. Si hi afegim que el seu estil ¨¦s tan enlluernador i enrevessat com una jungla, ja es pot entendre que aquesta literatura no passar¨¤ mai la vergonya de constar en cap llista de best sellers de sant Jordi.

Per¨° ¨¦s que, a m¨¦s, Pal¨¤cios ha fet tots els possibles per a evitar-ho, com si n¡¯hi haguera cap perill. Durant anys, ha publicat els seus llibres en edicions d¡¯autor, limitad¨ªssimes, que es repartien entre subscriptors, amics i coneguts i prou. I en feia gala. En una ocasi¨® en qu¨¨ li vaig dir que havia llegit un llibre seu en una biblioteca p¨²blica, em va respondre (no s¨¦ si del tot de broma) que si haguera arribat a sospitar que un desconegut llegiria un llibre seu, no l¡¯hauria publicat mai. Podem pensar que ¨¦s una posa, perqu¨¨ Pal¨¤cios venera el mauditisme m¨¦s del compte, per¨° tamb¨¦ ¨¦s car¨¤cter. Ell escriu aix¨ª perqu¨¨ ¨¦s aix¨ª, i mant¨¦ amb els seus lectors una relaci¨® de complicitat estrictament personal, i a la resta no els ofereix m¨¦s que menyspreu. Hi ha llibres seus espl¨¨ndids com El punt i el moviment i El laberint i les nostres ombres contra el mur que, fins fa molt poc, no havia pogut llegir quasi ning¨² per la simple ra¨® que ell no es despulla ni escriu davant de qualsevol. En un d¡¯ells hi ha aquesta declaraci¨®, que ¨¦s un programa: ¡°Abans callava perqu¨¨ no tenia res a dir. Ara parle per no haver d¡¯escoltar-vos¡±. El monologuista perpetu de les seues peces fa molts escarafalls, per¨° ¨¦s del tot conscient que gesticula en un teatre de cambra.

El monologuista perpetu de les seues peces fa molts escarafalls, per¨° ¨¦s del tot conscient que gesticula en un teatre de cambra

Per tot aix¨°, hem observat amb alegria no exempta d¡¯estupor que, en els ¨²ltims anys, la seua obra haja comen?at a apar¨¦ixer, corregida i augmentada, en una editorial de distribuci¨® aproximadament normal, les Publicacions de l¡¯Editorial de Val¨¨ncia. Enhorabona i m¨¦s val tard que mai. Primer va ser un poema extens i literalment singular: Un nu (2009); despr¨¦s, una recopilaci¨® de llibres seus, incloent-hi els m¨¦s secrets, La imatge (2013), i ara, la tercera edici¨®, molt revisada i ampliada, del seu llibre de relats m¨¦s celebrat, AlfaBet, que ¨¦s un compendi de les majors virtuts i els manierismes m¨¦s eixelebrats del seu art i una il¡¤lustraci¨® perfecta de la seua manera de comprendre i de barallar-se amb la literatura. Ac¨ª tenim de tot. En primer lloc, els jocs referencials amb els seus cl¨¤ssics (de Kafka a Borges, passant per un Edgar Allan Poe quasi omnipresent, sense oblidar Lovecraft, Dostoievski, Saint-Simon i Heine, entre molts altres), que s¨®n tamb¨¦ par¨°dies i fero?os avatars del desacatament. En el fons, l¡¯autor necessita rifar-se dels grans noms perqu¨¨ la seua veneraci¨® per la literatura no l¡¯ofegue. Tamb¨¦ en aix¨° ¨¦s un incr¨¨dul massa devot, mogut per una ¨¤nsia d¡¯originalitat tan tortuosa que converteix el culte de les lletres en un exercici d¡¯iconocl¨¤stia compulsiva, matisada de feli? autoironia. No ha d¡¯estranyar, llavors, que un dels millors relats siga l¡¯apologia bomb¨¤stica d¡¯un gran escriptor que no va redactar mai ni una ratlla, ni que siguen tamb¨¦ extraordinaris uns exercicis de metaliteratura com els que s¡¯emparen rere les lletres L i U (en aquest ¨²ltim, l¡¯escriptura literalment s¡¯autodevora). M¨¦s enll¨¤, o m¨¦s en?¨¤, de la ironia, hi ha l¡¯elaborad¨ªssim ajustament de comptes de F, a les espatles d¡¯aquell campi¨® de l¡¯autoindulg¨¨ncia program¨¤tica que va ser J. F. Foix, l¡¯avantguardista pastisser.

Enmig de la¡¯autoescrutaci¨® i de la inj¨²ria, de les proclamacions fastuoses de nihilisme, de gestos de desdeny universal i de puntuals exhibicions d¡¯una infautaci¨® tan clamorosa que a penes encobreix una angoixa asfixiada, podem trobar tamb¨¦ relats senzillament superbs, com el que obri el llibre o com ¡°N de nedar¡±, entre tants altres, en qu¨¨ l¡¯autor s¡¯enfronta amb el seu descre?ment i explora amb la major intrepidesa les ll¨°bregues entranyes movedisses que respiren al fons de les cavernes de la literatura. Quan la ferocitat s¡¯alia amb el coratge, els laberints d¡¯aquesta prosa poden adquirir una compacitat devastadora. Aix¨ª ¨¦s la tumultuosa, arravatada, recelosa, sobirana, ullprenedora, arrogant i autodestructiva literatura de Pal¨¤cios: la festa a qu¨¨ finalment se¡¯ns convida. Els bons lectors, coneguts o merament an¨°nims, no podr¨ªem demanar m¨¦s.