Can?ons

No ¨¦s cert que ¨¦s molt dif¨ªcil emocionar-se amb el ¡°si los curas y monjas supieran la paliza que les vamos a dar¡­¡±? Un problema, aquest, el de trobar la m¨²sica engrescadora, emotiva, que arribe, com deia Miguel Hern¨¢ndez: ¡°a los cojones del alma¡±. Potser per aix¨° la Marsellesa continua fremint-nos la pell. Potser, segons diuen, les primeres accions dels bolxevics anaven acompanyades d¡¯aquest cant. Sense anar gaire lluny, la interpretaci¨® al bar de Rick, en la pel¡¤l¨ªcula Casablanca, encara t¨¦ la for?a que ens posa la sal a la gola.

Del 25 d¡¯abril de 1974, qui ja t¨¦ una certa edat recordar¨¤ el desconcert o la prevenci¨® davant de la not¨ªcia que uns militars portuguesos prenien el poder, i, encara m¨¦s, amb el senyal radiat mitjan?ant una can?¨®. Parlem d¡¯un any abans de la mort de Franco, que continuava afusellant ciutadans; gaireb¨¦ tothom havia fet el servei militar i aquesta experi¨¨ncia el va posar en contacte amb un subm¨®n que existia en un altre de turistes en biquini, de revoltes obreres i estudiantils. Era molt dif¨ªcil imaginar militars d¡¯esquerres. Error, perqu¨¨ n¡¯hem tingut en la hist¨°ria d¡¯aquest pa¨ªs; esborrats, ¨¦s clar, per l¡¯escriptura dels vencedors. Per exemple, els capitans Ferm¨ªn Gal¨¢n i ?ngel Garc¨ªa Hern¨¢ndez, contra Alfons XIII, afusellats i sense poder viure l¡¯efecte del seu acte: quatre mesos m¨¦s tard es va proclamar la II Rep¨²blica espanyola. Tornem-hi: la sorpresa va ser, a banda que el colp d¡¯estat s¡¯enfilava cap a l¡¯esquerra, que la can?¨® utilitzada era realment preciosa, ¡°Gr?ndola, vila morena¡±. Un estil de l¡¯Alentejo, comarca de lluites i cooperatives, que Jos¨¦ Afonso va transformar en un tema inoblidable; tant, que fa ben poc portuguesos del moviment ¡°Que le den a la troica¡± entraren al seu Parlament i la van cantar. Fa goig veure¡¯n les imatges. Com en uns altres parlaments, la policia desallotj¨¤ aquest testimoni de dignitat. Per¨° la can?¨® continua amb tota la seua for?a. T¨¦ moltes interpretacions i en la xarxa es pot trobar la de la cantant Amalia Rodrigues amb orquestra. La ¡°transici¨®¡± portuguesa va tindre un inici ben diferent de la que anomenen espanyola: si m¨¦s no, la gent va anar pels sinistres membres de la PIDE, policia pol¨ªtica del r¨¨gim. A Espanya, Felipe Gonz¨¢lez va posar Ballesteros (antic membre de la BPS franquista) al capdavant de la tamb¨¦ anomenada policia antiterrorista.

Curiosament, tres mesos despr¨¦s de la caiguda del dictador portugu¨¦s Salazar, el 24 de juliol de 1974, es proclamava la III Rep¨²blica Hel¡¤l¨¨nica a Gr¨¨cia, despr¨¦s de suportar, des del 21 d¡¯abril de 1967, una dictadura infame i sagnant dels coronels d¡¯aquell pa¨ªs. Paradoxalment (o no) aquell per¨ªode va donar una quantitat de can?ons enorme. I tamb¨¦, des de les revoltes contra la troica, aquestes can?ons han tornat a cantar-se amb la mateixa for?a.

I qu¨¨ passar¨¤ per ac¨ª? Ja veurem. De moment tenim els avisos d¡¯Andalusia. De nou la dreta impresentable de sempre agita tots els dimonis de sempre per tal de desestabilitzar qualsevol intent nou, com sempre. Una dreta, podem dir-ho, mil¡¤len¨¤ria que no entra ni a colps al ritme del pas dels anys. Tan lligada als seus privilegis que els consideren indiscutibles, naturals, en el sentit de l¡¯assignatura de Dret Natural que el beat Corts Grau va ¡°ensenyar¡± a diverses generacions a la facultat de Dret de Val¨¨ncia. De moment podr¨ªem anar cercant una can?¨®, perqu¨¨ de can?ons n¡¯hi ha en cada lloc d¡¯Ib¨¨ria, que ens anime una mica, no ¨¦s cert?