El dur desig d'existir

L'estudi de Rafael Mart¨ª Quinto est¨¤ situat en un pis del carrer d'Alboraia, on comparteix dues plantes amb la seua esposa i pintora Eva Mus. La seua estan?a ¨¦s una habitaci¨® di¨¤fana, amb uns grans finestrals que donen a ponent i que miren a la c¨²pula blava del monestir de Sant Crist¨°fol. L'ambient ¨¦s recollit, utilitari, amb un cavallet i un panerot de v¨ªmet, i uns quants armaris arxivadors. Els quadres s'acumulen per terra, sobre els mobles, accentuant l'aspecte funcional. "M'agradaria tindre un estudi m¨¦s cuidat, per¨° un s'acomod¨¤ on est¨¤" diu Mart¨ª Quinto amb un to nervi¨®s, movent-se ac¨ª i all¨¤.

Li pregunte si aquell doll de llum que entra per la finestra ha condicionat una mica la manera de pintar, i em replica que pot ser, que l'estudi sens dubte influeix i que aquella llum obliqua, forta, que es veu en tants quadres seus podria ser la d'aquell ambient. En una paret hi ha un espill, red¨® i m¨¦s aviat petit, per¨° que li serveix "per a donar la volta al quadre: la possibilitat de tindre una altra mirada". Tot i aix¨° afig de seguida que no es tracta d'una q¨¹esti¨® de perfeccionisme, sin¨® m¨¦s aviat d'un vici.

"Potser el m¨¦s correcte seria esgarrar-ho tot, per¨° sempre hi ha l'esperan?a"

A poc a poc, va traient obres i mostrant-me vells treballs. L'obra de Mart¨ª Quinto ¨¦s molt especial: pinta homes i dones en estances buides, peuplantats, en una atmosfera ¨¤tona, silenciosa, com aturada. Podr¨ªem dir que ¨¦s un pintor que busca copsar una emoci¨®, un estat d'¨¤nim, l'atonia de la vida i dels seus moments m¨¦s pregons. Hi ha una enorme exig¨¨ncia en la realitzaci¨®, i cada quadre ¨¦s la decantaci¨® de moltes altres obres, de centenars d'est¨ªmuls que a nosaltres, senzills espectadors, potser se'ns escapen. Per¨° all¨°, aquell home est¨¤tic al bell mig de l'estan?a, aturat, tenallat potser per una quimera o per una d¨¨ria impossible d'identificar, ¨¦s el resultat de molts altres dibuixos i esborranys, d'infinituds de regles i de reflexions. Quan veiem un quadre de Mart¨ª Quinto ens sobta aquella atmosfera, aquell espai aturat, que diu coses sense dir en canvi res en concret, que parla sense articular cap missatge expl¨ªcit, ni molt menys cap lema ni al¡¤lusi¨® identificable. All¨° ¨¦s pintura en estat pur, d'on s'ha extret tot all¨° insubstancial, i per a aconseguir-ho han estat necessaris infinitat d'esfor?os i de claudicacions.

I aix¨° queda clar des de l'inici: els dubtes que burxen el creador. Mentre em va ensenyant obres i esbossos insisteix: "Li done voltes, no tinc clar per on anir¨¤ el treball, estic regirant-ho tot... Est¨¤ en fase de projecte...". Li pregunte qu¨¨ ¨¦s el que busca, i no em sap contestar, i em diu que el que haig de fer ¨¦s mirar la seua obra i escriure sobre ella. Li replique que els seus homes solitaris em transmeten la sensaci¨® d'a?llament, de desolaci¨®, de neguits irresolubles. "S¨ª, una quotidianitat des de la soledat, segurament" accepta. "Per¨° no sols aix¨°" diu de seguida. Va passant dibuixos, serigrafies, carpetes d'obres. "No trobe el punt, all¨° que m'estimule. Em fa patir, voldria tindre un ritme m¨¦s ¨¤gil... Tot s¨®n variants, estan en proc¨¦s, fins a trobar el punt d'impacte emocional". En Mart¨ª Quinto es materialitzen els dubtes de qui vol transcendir, de qui no vol quedar-se en la superf¨ªcie, de qui creu que sempre es pot arribar m¨¦s lluny. "No em funciona saber-me el tema. Necessite sempre que m'emocione, i despr¨¦s donar-li un nou gir, una ¨²ltima volta, un esfor? encara...". I afig, amb una certa desolaci¨®, mostrant m¨¦s dibuixos, alguns dels anys setanta: "Potser el m¨¦s correcte seria esgarrar-ho tot, per¨° sempre hi ha l'esperan?a que puguen servir m¨¦s endavant! S¨®n exercicis no assumits totalment, coses a les quals no acabe de trobar la soluci¨®...".

La mirada de Mart¨ª Quinto ¨¦s severa i punyent. Els seus ulls blavencs llueixen amb for?a, i quan per fi et fiten ho fan amb una certa severitat. All¨° no ¨¦s una conversa distesa, no hi ha lloc per a la xafarderia, ni espai per al comentari joc¨®s. Li pregunte com pinta, si empra models o si fa fotografies. "Tinc una tend¨¨ncia a retindre imatges. Mai faig un tractament directe: sempre partisc des de la mem¨°ria". De sobte em mostra un llen? molt bell, en qu¨¨ s'entreveu un paisatge. Li pregunte d'on ¨¦s i em confessa que la muntanya que es veu ¨¦s de la Calderona. "Tinc una caseta a...". Com que veu que m'ho apunte, esclata: "No poses aix¨°... No, no, no... A ning¨² no li importa qu¨¨ tinc o deixe de tindre! ?s privat!". Es fa un silenci, que ha seguit un moment tens. Jes¨²s C¨ªscar s'amaga rere la c¨¤mera i sembla disparar amb encara m¨¦s velocitat, com si aquella batussa haguera activat el seu instint fotoperiod¨ªstic. Mart¨ª Quinto torna a la c¨¤rrega: "Cadasc¨² t¨¦ una motivaci¨®. La hist¨°ria de per qu¨¨ est¨¤s ac¨ª: no vull mostrar ni demostrar m¨¦s enll¨¤ del que es veu". Passa una obra on es veu un plat amb figues, delicat i preci¨®s. "Et puc preguntar si les figues s¨®n teues, d'aquella caseta que tens..." aventure amb prud¨¨ncia. Em mira, i per fi somriu: "No, no, exactament... Per¨° ¨¦s una evocaci¨® d'una gran figuera que ten¨ªem a Mislata, en la planta baixa".

Li pregunte quins s¨®n els pintors vius que admira m¨¦s, aquells que com ell es debaten amb l'exig¨¨ncia. Tamb¨¦ ¨¦s esquerp a dir noms. Per¨° per fi em concedeix alguns: "Molts els has tret ja en els teus reportatges... Marcelo Fuentes, Rosa Torres, Cardells... I evidentment quan parle de Solbes ¨¦s el de l'¨¨poca d'Equip Cr¨°nica". Aprofite la circumst¨¤ncia per a indagar sobre les seues influ¨¨ncies, sobre els artistes que l'emocionen. "Tots!" conclou taxativament. Com que dubte, em fita i m'etziba: "Qui no? Qui no?... Digues-me qui no! Tots influeixen, tots, absolutament tots!". Li replique si li han influ?t els rom¨¤ntics alemanys, i em mira desconcertat. La cosa es posa tibant de nou. Per fi li comente que en la seua obra descobrisc reflexos d'Edward Hopper, que hi veig aquella soledat, aquell ¨²s de la llum. "Hopper el vaig con¨¦ixer molt despr¨¦s! Per¨° ¨¦s cert que se'm pot veure en ell. Per l'efecte de la llum i la soledat dels personatges".

Em mira fixament, ja duem una bona estona de brega intel¡¤lectual, i tant ell com jo estem esgotats. Jes¨²s C¨ªscar ha fet literalment centenars de fotografies, esperonat per les nostres gesticulacions. Rafael Mart¨ª Quinto clou l'¨²ltim acte d'aquell combat: "Com diu Artur Heras, per qui tinc un gran afecte, un el que intenta ¨¦s retrobar aquella emoci¨® de quan tenies setze anys. Aquesta ¨¦s la nostra batalla di¨¤ria". Es fa un silenci, i dubta de nou. "Parle massa, no s¨¦ qu¨¨ eixir¨¤ de tot a?¨°...". Se m'encara de nou i em diu: "Jo no vull parlar, vull que parlen els meus quadres". Li comente que hi estic d'acord, per¨° que jo tan sols vull descriure, i li cite Josep Pla: "?s molt m¨¦s dif¨ªcil descriure que opinar. Infinitament m¨¦s. A la vista d'aix¨°, tothom opina". La refer¨¨ncia a Josep Pla activa en ell un bell record de la seua lectura d'El quadern gris: "Ning¨² com ell ha descrit les ondulacions d'una milotxa en el cel de primavera. Supose que aquella imatge se li va quedar gravada durant els anys d'adolesc¨¨ncia i despr¨¦s la va recuperar amb aquella mestria inigualable... Aix¨° ¨¦s el que busquem els artistes: rescatar les emocions de la nostra joventut, quan ten¨ªem tota la vida per davant".