Sons d'estiu

L'any 1991, Antonio Porcar i Fernando Marco, dos entusiastes del jazz, posaven en marxa a Castell¨® el Caf¨¦ del Mar Club de Jazz, un espai d'actuacions musicals que va haver de tancar finalment les portes. Amb alguns deutes i la passi¨® pel jazz, dirigiren els passos cap a la gesti¨® musical. Ara, des de fa set anys, la marca Caf¨¦ del Mar Club de Jazz ¨¦s la promotora de cicles i festivals d'aquest g¨¨nere musical, entre altres el Festival Internacional de Jazz de Pen¨ªscola, que arriba a la setena edici¨®. "No es f¨¤cil", diu Antonio Porcar, "que un festival es consolide, i el panorama musical est¨¤ ple d'exemples de festivals que apareixen i despr¨¦s s'esfumen". Promotor de projectes com Avui Jazz, Universijazz o L'Efecte T¨¤rrega de Benic¨¤ssim, defensa la necessitat d'una certa coher¨¨ncia a l'hora de la programaci¨®. "Ara es fan molts festivals descafe?nats, i en l'etiqueta de jazz s'inclouen tota mena de propostes que poden ser molt atractives, per¨° que no responen a filosofia d'all¨° que ¨¦s un festival de jazz". "I a la llarga", afegeix Porcar, "aix¨° es negatiu, perqu¨¨ desorientes el p¨²blic i acabes perdent credibilitat". Si a la convocat¨°ria de Pen¨ªscola, que t¨¦ el suport de Castell¨® Cultural, s'hi podran escoltar noms com Herbie Hancock, Madeleine Peyroux o Marcus Miller Band, a l'altra cita jazz¨ªstica de l'estiu valenci¨¤, el Fijazz d'Alacant, promogut per la Diputaci¨® d'Alacant, hi acudiran representants ja cl¨¤ssics de les tourn¨¦es musicals, com ara la brasilera Tania Maria, el baixista Stanley Clarke o la parella Michel Camilo i Tomatito.

Les convocat¨°ries han hagut de refer els comptes i els continguts

"No anirem enlloc si ens conformem amb un p¨²blic que acudeix sols a escoltar els grans"

Obrint un parentesi en el mes de juliol entre aquests dos festivals, la ciutat de Benic¨¤ssim i el FIB posar¨¤ el seu nom en destacat en el mapa internacional dels festivals de m¨²sica. Quinze edicions i un model de festival que ha servit de refer¨¨ncia per a altres convocat¨°ries a l'Estat espanyol i que va produir una mena d'erupci¨® musical en molts ajuntaments, que r¨¤pidament s'apuntaren a la realitzaci¨® del seu propi festival indie, i despr¨¦s, al cap d'un temps, van desapar¨¦ixer per manca de definici¨® i de credibilitat del projecte. A la cita d'enguany del FIB, una amanida amb tots els sabors i les mixtures del pop: Ray Davies, Vampire Weekend. Gorillaz, Goldfrapp, Kasabian, etc.

En uns moments marcats per la crisi i les reduccions dels pressupostos, organitzadors, administracions i patrocinadors han hagut de refer els comptes i els continguts. El tradicional M¨²sica al Castell de D¨¦nia, una de les trobades de m¨²sica popular m¨¦s veteranes del Pa¨ªs Valenci¨¤ i a punt de complir els primers vint anys, n'ha estat un dels afectats. "Hem hagut de fer un ajust pressupostari", diu Maribel Font, directora del festival, "per¨° crec que el cartell d'enguany, amb noms com Urb¨¤lia Rurana, Carles D¨¦nia o Aljub, ¨¦s una bona mostra de la vitalitat que en aquests moments t¨¦ la m¨²sica popular feta entre nosaltres".

Com superar la llarga ombra del FIB

Seguint el p¨¨rfil de festival folk, han aparegut en el temps propostes com el X¨¤bia Folk, Tot a Folk (Picassent) o les Trobades a la Llum de la M¨²sica, mentre que unes altres, com ara el Mestival d'Elx o el Musicat d'Algemes¨ª han desaparegut o s'han reconvertit. Toni Torregrosa, component del grup Urb¨¤lia Rurana, ha estat durant molts anys treballant com assessor en alguns dels festivals. "Hem vist", diu, "com s'han llan?at projectes que despr¨¦s no acaben de quallar o sorgeixen problemes, com va ¨®correr amb el Festacarrer d'Ondara, entre els organitzadors i els politics municipals. Jo crec que all¨¤ on darrere dels festivals hi ha una associaci¨®, malgrat el problema sempre present del pressupost, hi ha m¨¦s possibilitats que la cosa tire endavant i fer un projecte estable". Per a Josep Gimeno, de La Sibil.la Valenciana, una de les promotores mes din¨¤miques pel que fa a la m¨²sica popular, "el fet que altres indrets de l'Estat, com ara Catalunya, Andalusia, Arag¨® o M¨²rcia, tinguen un teixit m¨¦s consistent de festivals musicals i ac¨ª siga m¨¦s feble, no sols ¨¦s un problema de les diferents administracions i el seu suport. Segurament, les administracions valencianes s¨®n una part important responsable, per¨° potser tamb¨¦ caldria fer-hi corresponsable all¨° que anomenem la societat civil, que ¨¦s al cap i a la fi d'on han d'eixir les iniciatives i aconseguir l'ajut econ¨°mic de l'administraci¨®. No podem deixar l'impuls creatiu nom¨¦s a les mans de les institucions".

Durant molts anys Julio Mart¨ª ha estat l'¨¤nima d'alguns dels festivals mes significatius, com ara el Festival de Jazz del Palau de la M¨²sica, que a hores d'ara encara no se sap si enguany al?ar¨¤ el tel¨®. A la Fira de Juliol de Val¨¨ncia presenta dos noms que de segur que posaran el cartell de no hi ha entrades, Joan Manuel Serrat, que arriba amb els versos de Miguel Hern¨¢ndez, i Paco de Luc¨ªa. "En el paisatge dels festivals", assenyala Julio Mart¨ª, "tenim el primer festival d'estiu, que ¨¦s el FIB, un projecte s¨°lid i assentat, per¨° crec que cal un festival important de Wolrld Music". Sobre el model actual de la Fira de Juliol, desitjaria que "amb vista al futur, les seues refer¨¨ncies foren altres festivals com Los Veranos de la Villa de Madrid o el Grec de Barcelona, amb els quals col?labore des de fa molts anys". "Crec", continua, "que s'est¨¤ comen?ant a treballar en aquesta l¨ªnia, malgrat les limitacions, i haur¨ªem de ser ambiciosos amb vista al futur, si volem que Val¨¨ncia siga una refer¨¨ncia en els festivals d'estiu".

Per a Rafa Jordan, de Pro 21 Cultural, promotora de m¨²sica, teatre i dansa "podem tenir el festival m¨¦s gran de pop rock, el FIB, la programaci¨® m¨¦s ostentosa en el Palau de les Arts i a l'esplanada del Veles e Vents, per¨° no anirem enlloc si ens conformem nom¨¦s amb un gran p¨²blic passiu que acudeix sols a escoltar els grans noms. No tot passa per fer festivals, cal crear un p¨²blic cr¨ªtic i bastir sinergies que van des de programes televisius culturals fins a la implicaci¨® de les obres socials de les grans caixes d'estalvis, tot un teixit de complicitats". "Nom¨¦s", assenyala, "cal veure que m¨²siques tan emergents com el hip hop, que a Madrid, Sevilla, M¨¤laga, Saragossa i Barcelona tenen una implantaci¨® destacable amb festivals importants com el Cultura Urbana, ac¨ª simplement no existeixen o de manera molt marginal; el mateix podem dir de la m¨²sica electr¨°nica m¨¦s avantguardista: durant els anys 80 Val¨¨ncia era refer¨¨ncia d'un moviment que no t¨¦ avui cap festival que n'haja pres el relleu, mentre a Barcelona un festival com el S¨°nar marca el pas". I afegeix, "pujar al tren de la modernitat ens costar¨¤". Per a Joan Gregori, tamb¨¦ de Pro 21, "sembla que tenir el festival m¨¦s gran de l'Estat al nostre pa¨ªs, el FIB, haja fet un efecte contrari, ha creat una ombra al voltant que impideix que sorgisquen altres festivals. Apareixen nous festivals de pop i noves tend¨¨ncies musicals, com el Low Cost a Benidorm i algus festivalets m¨¦s modestos, Benissa, Novelda, Elx, per¨° tots concentrats curiosament a la par sud del pa¨ªs, mentre la part de Val¨¨ncia s'ha quedat m¨¦s endarrerida". Malgrat aquestes iniciatives, opina que "actualment al Pa¨ªs Valenci¨¤ hi ha un buit important pel que fa a festivals de m¨²sica".

En uns temps de crisi que demana noves mirades i plantejaments, per a Rafa Jordan cal fer un esfor? per part de totes les parts implicades. "Haur¨ªem de capgirar", diu, "la situaci¨® de mica en mica entre tots, programadors institucionals, empreses i productores musicals, fins i tot els centres d'ensenyament com els mitjans de comunicaci¨®. Sin¨® nom¨¦s ens quedar¨¤ l'opci¨® del turisme cultural, i nom¨¦s cal veure enguany la quantitat de valencians que hi havia al Festival Sos de Murcia o al Primavera Sound de Barcelona".