De Barcel¨® a Barcel¨®

L'oportunitat ¨¦s ¨²nica, aix¨° ¨¦s clar. Ara mateix, a Barcelona, dues exposicions permeten veure la traject¨°ria de Miquel Barcel¨® des d'una perspectiva nova, cosa que, tenint en compte l'obra prol¨ªfica de l'autor, l'¨²nic artista realment medi¨¤tic que tenim, semblava dif¨ªcil. El que resulta interessant, per¨°, no ¨¦s sols que puguem veure el treball del pintor des dels 16 fins als 52 anys. El que copsa ¨¦s la coher¨¨ncia d'aquest cam¨ª, les constants, all¨° que ja estava en tota la seva pot¨¨ncia molt abans que, potser, el mateix artista en tingu¨¦s conci¨¨ncia.

Anem a pams. Una de les mostres, la de CaixaForum, entra dins els c¨¤nons ortodoxos del que ¨¦s una retrospectiva. Abasta el per¨ªode entre 1983, l'any de la seva celebrada participaci¨® a la Documenta VII de Kassel, i 2009, ahir mateix. La seva comiss¨¤ria, Catherine Lampert, ha organitzat les sales de manera tem¨¤tica (amb aix¨° coincideixen les dues mostres) i amb una selecci¨® d'obres que podria ¨¦sser aquesta o, amb algunes excepcions, alguna altra sense que el discurs perd¨¦s for?a. Hi ha, ¨¦s clar, obres cabdals, com Giorgione a Felanitx o L'amour fou, ambdues del mateix any, 1984, que s¨®n ja a l'imaginari de tota una generaci¨®, i d'altres m¨¦s recents com La solitude organisative (2008), que van cam¨ª de convertir-se tamb¨¦ en icona per la identificaci¨® que fa el mateix artista d'ell com un goril¡¤la, un animal que, com els pintors, est¨¤ en perill d'extinci¨®.

Algunes sales funcionen millor que d'altres a l'hora de combinar obres semblants fetes en ¨¨poques distants. Com la dedicada als sempre inquietants i hermosos quadres blancs (tot i que ¨¦s una ll¨¤stima que tengui menys espai que la dedicada a les mat¨¨ries) o la destinada a les peces nocturnes, amb la mort i la llum com a protagonistes. En altres casos, tot i la qualitat de les obres (sempre ¨¦s un plaer veure els dibuixos africans, els vells i els nous), el discurs es perd una mica en el magma excessiu que conforma l'obra de l'artista.

Tanmateix, el que resulta interessant ¨¦s veure aquesta retrospectiva despr¨¦s (o abans), d'haver vist l'altra exposici¨® que es presenta a l'Arts Santa M¨°nica. De fet, el que ¨¦s imprescindible, fins i tot per a la gent a qui no li agrada l'artista, ¨¦s veure aquesta mostra. Barcel¨® abans de Barcel¨®, que abans es va veure a Palma i Tolosa, ¨¦s fruit d'una acurada investigaci¨® de Jaume Reus i Maria Hevia que han bussejat en els arxius que tenia el mateix artista a la seva casa familiar ?cosa que ha perm¨¨s poder exposar per aquesta presentaci¨® a Barcelona els reveladors dibuixos preparatoris d'alguns quadres de la seva etapa salvatge? i en les col¡¤leccions dels seus amics mallorquins de joventut, que han cedit algunes peces de gran inter¨¨s, com la capsa amb tot tipus de materials (ossos, terra, fulles, petxines) que l'artista va agafar de Sa Dragonera en la famosa ocupaci¨® de la illa.

Centrada en el per¨ªode entre 1973 i 1982, on va viure entre Palma i Barcelona, la mostra permet veure coses de les quals fins ara nom¨¦s se n'havia sentit parlar. Com les capses de la m¨ªtica exposici¨® Cadaverina 15, que va fer el 1976 al Museu de Mallorca amb motiu del Congr¨¦s de Cultura Catalana. Eren 225 capses de fusta que contenien material org¨¤nic (ous, peixos, fruites, flors...) i que estaven tancades herm¨¨ticament. Es tractava de mostrar el seu proc¨¦s de tranformaci¨® i descomposici¨®, cosa que despr¨¦s ha continuat fent en la seva pintura, molts cops plenes de material org¨¤nic que es transforma amb el temps. Aquella, per¨°, era una acci¨® conceptual en la l¨ªnia del que es feia a l'¨¨poca. El moviment tingu¨¦ for?a a Mallorca i algunes de les propostes que sortiren llavors, com el grup de Ne¨®n de Suro, foren potser d'entre el m¨¦s radical que es podia trobar a tot l'estat. De fet, alguns encara s'hi han quedat.

En aquest sentit, l'exposici¨®, tot s'ha de dir, deixa una mica de banda el context cultural de l'¨¨poca i focalitza tota l'atenci¨® en Barcel¨®, fomentant aix¨ª una mica m¨¦s, com si fes falta, la mitomania sobre l'artista que es refor?a amb la reproducci¨® a gran escala dels retrats que el mostren jove, guapo i una mica insolent.

Cal dir que el magn¨ªfic cat¨¤leg ?una aut¨¨ntica pe?a de col¡¤leccionista amb el seu format de p¨¤gines grogues de tel¨¨fon? ¨¦s un bon complement te¨°ric i hist¨°ric a all¨° que es mostra a l'exposici¨®.

Poesia experimental, land art, quasi paisatges minimalistes, dibuixos expressionistes... El visitant descobrir¨¤ un Barcel¨® quasi desconegut que es pinta com un ca furi¨®s i somnia amb ¨¦sser Rimbaud, per¨° tamb¨¦ reconeixer¨¤ aquell pintor arisc que just pocs anys despr¨¦s s'autoretrata empalmat al seu estudi-biblioteca i, com es veu a l'altra mostra, acabar¨¤ veient-se con un Pinocho, un Crist o un Goril¡¤la cansat.