Una literatura de poques narradores

Un motiu per a la reflexi¨®: segons dades de la secci¨® valenciana de l'Associaci¨® d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC), en qu¨¨ s'inclouen autors i autores valencians o residents al Pa¨ªs Valenci¨¤, de les trenta-tres obres de narrativa en la nostra llengua publicades el 2009, tan sols quatre (AZ, de N¨²ria Cadenes, El cos deshabitat, d'Esperan?a Camps, El desordre de les dames, de Pepa Guardiola, i La visita del vent, d'Andrea Robles, pseud¨°nim conjunt de Gregorio Royo i Maite Enrique) eren signades per dones. Dues d'elles, a m¨¦s, Cadenes i Camps, escriptores no nascudes ac¨ª. Durant uns altres exercicis la proporci¨® tampoc no era molt m¨¦s assumible: vint-i-un a quatre, el 2008. Potser furguem una ferida visible en moltes altres literatures del nostre entorn. Ac¨ª, per¨°, l'escletxa adopta proporcions d'abisme. Quadern ha sondejat l'opini¨® de les al¡¤ludides a la recerca de les raons i de les conseq¨¹¨¨ncies d'un desequilibri que no hi ha en la poesia ni, encara menys, en la narrativa infantil i juvenil.

"Si hi ha un registre femen¨ª, jo no l'he trobat", diu Isabel-Clara Sim¨®

"Si hi ha poques veus de dona, preval el que conten els homes", afirma ?ngels Moreno

"En aquest punt del partit no ¨¦s bo parlar de dona i literatura", diu Esperan?a Camps

Isabel-Clara Sim¨® (Alcoi, 1943), resident al Principat des de fa molts anys, aporta la comparativa. "A Catalunya el desequilibri ¨¦s com a la resta d'Europa, aproximadament un vint-i-cinc per cent de dones narradores. Hi ha moltes dones que guanyen premis, tot i que n'hi ha molts. Per¨° al Pa¨ªs Valenci¨¤ ens situar¨ªem en un escass¨ªssim deu per cent. Des dels anys vuitanta que predique sobre aix¨°", lamenta. La data esmentada no ¨¦s casual. "En aquell moment es produeix un fet extraordinari, l'aparici¨® d'una generaci¨® de narradors electritzant. Per¨°, des de primera hora, es produeix aquest desequilibri entre homes i dones", diu. Una fita amb la poderosa i paradoxal irrupci¨® de Carmelina S¨¤nchez-Cutillas, que ¨¦s "dona i valenciana". Comptat i debatut, l'alcoiana considera el d¨¨ficit, ja hist¨°ric, com a "preocupant". "Potser s'hauria d'animar les xicotes a publicar des de l'escola", proposa. Les conseq¨¹¨¨ncies possibles s¨®n m¨¦s difuses. "Hi ha dos tipus de dones escriptores: les que escriuen des dels ulls de dona, i tenen dret a fer-ho, i les que fan cas de la Virginia Wolf", assenyala Sim¨®, amb refer¨¨ncia a la recerca d'un discurs propi allunyat dels estereotips masculins i femenins. "En tot cas, si hi ha un registre femen¨ª, jo no l'he trobat. El que es perd amb el desequilibri s¨®n valors literaris, perqu¨¨ hi ha una part de la poblaci¨® que no s'ha dedicat a escriure narrativa. L'eclosi¨® de la novel¡¤la no tingu¨¦ dones. ?s un misteri tan misteri¨®s com la irrupci¨® d'una generaci¨® magn¨ªfica", resumeix, tornant al principi. Un fet que "potser estiga relacionat amb la pres¨¨ncia desigual de les dones en el professorat universitari". No obstant aix¨°, "potser ¨¦s incipient una nova generaci¨® de dones narradores que encara no han aparegut".

Despr¨¦s de descartar car¨¨ncies de dotaci¨® o de vocaci¨® en les dones, N¨²ria Cadenes (Barcelona, 1970) es llan?a a la recerca de "respostes raonades" al "paranormal fenomen". "Hi ha potser la inseguretat, bastida a c¨°pia de tant¨ªssim temps que fa que ens diuen que l'espai p¨²blic no ¨¦s el nostre", sost¨¦, per¨° apel¡¤la, a continuaci¨®, a les raons de caire institucional, la manca de promoci¨® i d'implicaci¨® p¨²blica en el fet literari. "Sembla dif¨ªcil que en aquestes circumst¨¤ncies surtin a la llum veus invisibilitzades. En cas de precarietat extrema, els homes tenen menys dif¨ªcil emergir", argumenta. I s'encomana al motiu m¨¦s obvi, per¨° tamb¨¦ m¨¦s plausible, de la sobrec¨¤rrega de tasques sobre les dones. Amb conseq¨¹¨¨ncies: "Les problem¨¤tiques de les dones les tracten les dones. No exclusivament, per¨° m¨¦s. Per aix¨° ¨¦s important donar visibilitat a les plomes que ens poden oferir aquest punt de vista", afig, tot i que combat tamb¨¦ la idea que homes i dones escriuen amb el xip del blau i del rosa incorporat.

?ngels Moreno (Gandia, 1939) diu que no coneix "cap estudi sobre el tema ni els percentatges", per¨°, "¨¦s evident que hi ha m¨¦s homes que no dones que escriuen al Pa¨ªs Valenci¨¤". Dit aix¨°, s'agafa a la seua experi¨¨ncia personal. "Les dones de la meua generaci¨®, en general, ten¨ªem menys acc¨¦s a la cultura, fins i tot en les classes socials m¨¦s altes. S¨¦, perqu¨¨ he pogut comprovar-ho en diverses xarrades i trobades, que hi ha moltes dones de la meua generaci¨® frustrades per no haver pogut desenvolupar la seua vocaci¨® liter¨¤ria. Les coses han canviat molt¨ªssim, per¨° jo no conec les raons per qu¨¨ continuen havent-hi tan poques dones escriptores", raona. "Pel que fa a les conseq¨¹¨¨ncies, si hi ha poques veus de dona ¨¦s l¨°gic que prevalga el que conten els homes i la seua visi¨® ¨¦s m¨¦s aviat distorsionada".

Per explicar-s'hi, Dolors Jimeno (Val¨¨ncia, 1954) fa la volta als c¨¨lebres tres dons de Maria Merc¨¨ Mar?al i els converteix en tres laments. "Primer de tot, tenir els problemes de les dones, en forma de reconeixent social i manca de suport familiar. Segon, els problemes de la nostra literatura: una Generalitat illetrada, manca de recursos i de promoci¨® en biblioteques p¨²bliques, etc¨¨tera. Finalment, hi ha el problema de la llengua: es llig majorit¨¤riament en castell¨¤ i no es considera el catal¨¤ com a llengua pr¨°pia o, almenys, de prestigi". Jimeno est¨¦n la invisibilitat femenina a uns altres camps ("Quantes dones columnistes hi ha al Pa¨ªs Valenci¨¤?", s'interroga), alhora que esmenta el "menyspreu que experimenten les novel¡¤les fetes per dones que no parlen dels grans temes".

Des de la vorera de la narrativa infantil i juvenil, la situaci¨® es contempla d'una altra manera. Per a Gemma Pasqual (Almoines, 1967) "sembla que les coses han canviat molt en aquest camp des dels inicis. Ara la major part d'aquest g¨¨nere s'escriu amb ploma de dona, tamb¨¦ al Pa¨ªs Valenci¨¤. Per¨°, tal com ens adverteix Adela Tur¨ªn, cal que les persones que editen, escriuen i il¡¤lustren s¨¤pien que per al futur de les nenes ¨¦s important poder recon¨¦ixer-se en personatges positius, que deixen d'identificar-les amb la ignor¨¤ncia, la frivolitat, la malignitat i la ximpleria". Respecte de les raons gen¨¨riques de la pres¨¨ncia escassa de la dona en la narrativa, "n'hi ha de diverses i de comunes a les nostres col¡¤legues de la resta del m¨®n. Hist¨°ricament, el fet d'escriure ha estat vist com una pr¨¤ctica in¨²til per a les dones, com la usurpaci¨® d'un dret que no ens pertany", teoritza.

Sense negar el fet objectiu, Esperan?a Camps (Ciutadella, 1964) q¨¹estiona que es parle des d'una perspectiva de g¨¨nere. "Sempre he tingut molts dubtes que aix¨° sigui efectiu, que separar la literatura per sexes tingui cap valor. Em sembla que en aquest punt del partit no ¨¦s bo parlar de dona i literatura. Si volem normalitzar la situaci¨® haur¨ªem de parlar de literatura, de la bona i de la dolenta", argumenta. Com tampoc no li fa el pes acotar l'an¨¤lisi a un territori concret. "Si tanques el focus i mires nom¨¦s el mapa del Pa¨ªs Valenci¨¤, ¨¦s cert, n'hi ha poques, per¨° jo em nego a ser una dona narradora al Pa¨ªs Valenci¨¤. Tal vegada dem¨¤ me'n anir¨¦ a viure a Vancouver i continuar¨¦ sent una escriptora en catal¨¤", aclareix.

La cr¨ªtica liter¨¤ria Arantxa Bea, a qui tamb¨¦ se li ha demanat opini¨®, veu problemes en l'ep¨ªgraf "dones narradores al Pa¨ªs Valenci¨¤", perqu¨¨ pensa que s'hi hauria d'incloure autores en castell¨¤ com Matilde Asensi o la flamant finalista del premi Planeta, Carmen Amoraga. "Si, per contra, el criteri ¨¦s ling¨¹¨ªstic, per qu¨¨ no hem de tenir en compte Carme Riera, Imma Mons¨® o Empar Moliner? Aleshores la desproporci¨® ja no seria tan gran", addueix Bea, que tamb¨¦ q¨¹estiona, per motius oposats, el fet de considerar Isabel-Clara Sim¨® o Esperan?a Camps narrativa valenciana. Acceptades les regles del joc, tanmateix, Bea esmenta l'argument del repartiment de tasques. "Tot i que no m'agraden les generalitzacions, diria que les dones s¨®n menys propenses a sacrificar la fam¨ªlia per la faena o per altres ocupacions, ni que siga la vocaci¨® liter¨¤ria. Per¨° aix¨° tamb¨¦ pot ser una trampa", alerta, recordant que la poeta Ane Stevenson sostenia que si una dona, malgrat les faenes de casa o la cura dels fills, volia escriure de veritat, escrivia. "La culpabilitat tamb¨¦ pot ser una excusa", deia Stevenson, citada per Bea. Conseq¨¹¨¨ncies? "Alguna vegada m'ha fet la impressi¨® que en una gran part de la narrativa valenciana no hi ha personatges femenins o, si n'hi ha, s¨®n, sobretot, mares o putes", conclou.