El jard¨ª de la Ribera

Al carrer de Santa Ll¨²cia de Benimodo, en plena Ribera Alta, viu Rafael Armengol. Treballa en l'estudi de dalt i en la planta baixa t¨¦ la seua resid¨¨ncia. Ens mostra les darreres obres: l'estudi d'un plat amb tomaques. "S¨®n tomaques d'un llaurador d'ac¨ª, de noranta anys. He pintat una s¨¨rie de sis quadres: unes variacions sobre les tomaques del tio Adelio...". S¨®n tomaques transsubstanciades per la t¨¨cnica armengoliana, per¨°, tot i aix¨°, plenes d'intenci¨® i de llacor. Veig uns bodegons, on es reinterpreta l'obra de S¨¢nchez Cot¨¢n, el gran pintor de natures mortes: en aquests Armengol ha posat el seu encuny, del tot inconfusible, ?o ¨¦s, tres pimentons. Al nostre pintor li agraden aquests jocs, aquests colpets d'ull, desmitificar la pintura, refer-la, canviar-la, metamorfosar-la. La seua t¨¨cnica, el seu domini del dibuix, el seu coneixement del color, li permeten aquest virtuosisme, excepcional i brillant. "Per qu¨¨ he pintat el Laocoont amb Marylin Monroe al costat? Perqu¨¨ s¨®n dos mites. Un de la nostra ¨¨poca, l'altre del per¨ªode cl¨¤ssic". El quadre ¨¦s tan ver¨ªdic, tan ajustat a les seues intencions, que quasi fa l'efecte que la pru?ja que burxa el Laocoont ¨¦s no poder engrapar la Marylin...

Al nostre pintor li agraden aquests jocs, aquests colpets d'ull, desmitificar la pintura

La seua t¨¨cnica, el seu domini del dibuix, li permeten aquest virtuosisme

T¨¦ un jard¨ª molt especial al bell mig dels horts de Benimodo

Li ho comente i riu sobtat, perqu¨¨ potser aquest rerefons er¨°tic no est¨¤ del tot buscat. Vora Marylin hi ha un bell estudi acad¨¨mic d'un nu, clarament dels inicis del pintor: "?s l'¨²nic quadre que conserve d'aquella ¨¨poca. El vaig pintar tot just despr¨¦s de Pasqua... La model es diu Valqu¨ªria, i ha posat en l'escola de Belles Arts durant molts anys. Moltes generacions d'artistes s'han format pintant-la. Com que la vaig pintar una mica grosseta, Genaro Lahuerta, que era el professor, es va aturar davant del quadre i va exclamar: collons, li ha parat b¨¦ la mona de Pasqua! I va riure, un riure de conill, hi, hi, hi!". En el pati intern creix una olivera i li pregunte si ja n'ha collit i fet olives. Em diu que s¨ª, i r¨¤pidament baixa a la cuina, i torna amb unes quantes. Jes¨²s C¨ªscar i jo les tastem, excel.lents, tot i que potser encara una mica amargues. S¨®n les "armengolives": tots els anys en prepara i en regala als amics. La sajolida i altres herbes arom¨¤tiques, amb qu¨¨ les adoba, les cull d'un jard¨ª molt especial que t¨¦ al bell mig dels horts de Benimodo.

Un jard¨ª (d'escultures) entre horts

Ens ho explica la seua dona, Marisa Mach¨ª, ja al jard¨ª: "Mon pare tenia ac¨ª tres fanecades de tarongers. Quan va faltar les vam abandonar, i de seguida es va convertir en un herbassar. Va ser aleshores que ens va vindre la idea de transformar-ho en alguna cosa que ens fera il.lusi¨®. Com que de la taronja no tr¨¦iem quasi res, ho vam arrancar tot i vam idear aquest jard¨ª". I ¨¦s un jard¨ª molt bell, amb un corredor central, flanquejat per lledoners i amb distints quadres de cultiu a cada banda, com si es tractara de l'estructura d'un jard¨ª bot¨¤nic. A l'entrada creixen els xiprers i unes palmeres curulles de d¨¤tils. "Quan veig aquestes palmeres pense en Sorolla", em diu Armengol. I, en efecte, t¨¦ alguna cosa de corn de l'abund¨¤ncia, de doll punyent de vida. Cull uns quants d¨¤tils i ens els ofereix. Estan dol?os i madurs, s¨®n una del¨ªcia. I em lleven l'amargor, que encara persisteix, de la potent armengoliva. Les plantes estan situades amb ordre, guardant un equilibri. Carrasques, freixes, oliveres, arbocers, til?lers, roures, jacarandes, savines, aurons... I pels marges se situen les arom¨¤tiques: esp¨ªgols, romers, orenga, sajolides, s¨¤lvies, camamil.les, timonets. I una tanca de murta i baladre ho enclou tot.

La bellesa d'aquest jard¨ª rau tamb¨¦ en el fet que ¨¦s absolutament inesperat. No ¨¦s el jard¨ª d'una casa, no ¨¦s un jard¨ª urb¨¤, no ¨¦s un jard¨ª bot¨¤nic. En realitat, no t¨¦ cap d'aquestes pretensions. ?s un lloc de pau, al bell mig dels horts de tarongers, de nectarines, de bresquilleres i de caquis de la Ribera. "La gent ve a passejar, a llegir... Fins i tot a festejar", em diu Marisa. I quan em veuen al poble em diuen: "Xe, vinc del teu jard¨ª". I aix¨ª ¨¦s: est¨¤ totalment obert, ¨¦s del tot accessible, els xiquets de Benimodo hi arriben amb les bicicletes (i de vegades fan alguna malifeta) i les parelles d'amants s'hi acosten de nit (i tamb¨¦ en fan). Al fons del paisatge s'al?a imponent la massa muntanyosa del Matam¨®n i tocant el jard¨ª hi ha un hort elegant de tarongers, amb una casa pairal que du per nom El parad¨ªs. Indubtablement, el lloc atresora una m¨¤gia especial.

En un dels quadres de plantes han col.locat una escultura d'Armengol. Es tracta de la translaci¨® al ferro d'un dels seus quadres hort¨ªcoles, concretament un que t¨¦ sobre cards. El blau intens amb qu¨¨ ha estat pintada ¨¦s un colp de color, que contrasta amb la bot¨¤nica que l'engloba. "?s una penca", em diu satisfet, "i estic molt content de com ha quedat". Es tracta de la primera escultura del jard¨ª, de la primera pe?a d'un projecte molt ambici¨®s. "Ens agradaria que els nostres amics artistes s'animaren a cedir algunes de les seues obres. Que a poc a poc aquest jard¨ª que vam comen?ar sense cap intenci¨® concreta, tan sols pel plaer de dignificar un tros de terra que ens estimem, anara prenent consist¨¨ncia... El pas seg¨¹ent ¨¦s conv¨¦ncer Artur Heras perqu¨¨ ens fa?a una de les seues palmeres, i tamb¨¦ Manolo Boix, que hi participe com millor li semble... I a partir d'ac¨ª, obrir la convocat¨°ria a altres creadors valencians".

Els pregunte qui dels dos cuida aquell jard¨ª. Riuen. Per¨° ¨¦s clar que ¨¦s Marisa qui el gestiona i Rafa qui trau d'aquell hort els motius pict¨°rics per a noves obres. Em cull una magrana, bledana i tendral, i me l'ofereix. Li comente que la magrana ¨¦s s¨ªmbol de fecunditat i que per aix¨° Sandro Botticelli la va emprar en aquell quadre tan ple a vessar de suggeriments que ¨¦s la Madona della melagrana, que es conserva als Uffizi. Els ulls d'Armengol llueixen: potser en aquest motiu de Botticelli, juntament amb les seues magranes, tinga un nou fil¨® d'investigaci¨®.

Arribem a un rodal de garrofers. S¨®n uns arbres majestuosos que van salvar d'un PAI de Benaguasil. N'hi van plantar tres, per¨° un va morir durant el trasplantament. Sota la volta d'un dels garrofers, amb la flaire dol?a i melosa de les garrofes caigudes, parlem d'aquest arbre mort, el tronc del qual Rafa ha "armengolitzat" amb peces de cer¨¤mica, amb qu¨¨ ha dibuixat una mena de mosaic. "He seguit les vetes del tronc, fins que he creat aquests fils de color. ?s quasi com si l'arbre tinguera vida, una nova vida". Ara ¨¦s Marisa qui ens ofereix el fruit d'un arbocer, vermell i granellut (i Jes¨²s s'hi anima i el tasta). "Tot a?¨° ha estat una perip¨¨cia", conclou rient. I Rafa assenteix i rebla: "Ara volem fer oli amb les oliveres del jard¨ª". "Armengoli", propose jo. "Aix¨° mateix!", exclamen tots dos alhora.

Els camins de l'art s¨®n inescrutables.