El documental i els marges

Els ¨²ltims anys hem viscut un esclat for?a interessant del g¨¨nere documental en el si de la ind¨²stria audiovisual catalana. Les explicacions m¨¦s raonades el vinculen al gradual empobriment argumental de la ficci¨® i al desinter¨¨s secular pel documental de la nostra ind¨²stria, inclosos els operadors. Jo afegiria un tercer factor: l'arribada del suport digital al llarg de la segona meitat de la d¨¨cada dels noranta i l'enorme facilitat i economia de mitjans que ens ha regalat. La digitalitzaci¨® ha aportat una clara democratitzaci¨® del mitj¨¤. Dues de les tres potes en qu¨¨ se sustenta aquest proc¨¦s democr¨¤tic ja s'han assolit; ens manca, per¨°, la tercera. Fem-ne un r¨¤pid rep¨¤s.

La primera pota democr¨¤tica d'aquest tripeu imaginari, la de la producci¨®, s'ha assolit gr¨¤cies a l'arribada de les petites c¨¤meres digitals que, amb preus molt assumibles per la major part de les butxaques, proposen qualitats d'enregistrament certament espectaculars; incloent-hi l'alta definici¨®. La segona pota, la de la postproducci¨®, encara ¨¦s m¨¦s assequible i a l'abast que l'anterior: hi ha en el mercat una s¨¨rie de programes inform¨¤tics de muntatge no lineal que res han d'envejar als sistemes de muntatge professional i a uns preus encara m¨¦s assequibles que les c¨¤meres abans esmentades. Per tant, ara m¨¦s que mai, ¨¦s v¨¤lid aquell vell axioma que deia que el m¨¦s important s¨®n -o haurien de ser- les idees i el talent. L'¨¨poca de la bata blanca -com a met¨¤fora de la inform¨¤tica d'abans de l'arribada de l'ordinador personal, a la qual nom¨¦s accedien uns quants escollits- s'ha acabat: de la mateixa manera que gaireb¨¦ tothom fa anar un ordinador, gaireb¨¦ tothom pot fer una pel.l¨ªcula si s'ho proposa. ?s a dir, si t¨¦ idees i talent.

Tot llicenciat haur¨¤ de pensar qu¨¨ vol fer. O la cotilla de les formes o el camp obert de la llibertat

Per¨° ens queda la tercera pota per assolir la plena democr¨¤cia; la m¨¦s dif¨ªcil, la que menys dep¨¨n de les idees i el talent dels creadors; la que ¨¦s i ha estat sempre en mans de les grans empreses: l'exhibici¨®. ?s a dir, les sales i, sobretot, les televisions. Les grans empreses, secularment lentes de reacci¨®, sovint s¨®n com els gegants: molta for?a per¨° poca agilitat. S'han deixat prendre la primera i la segona pota -els ha agafat amb el pas canviat- per¨° la tercera pota no la deixaran anar f¨¤cilment. Solament els queda aix¨° i s'hi aferraran amb tota la seva enorme for?a.

Actualment, produ?ts amb m¨¦s o menys diners, amb m¨¦s o menys giny, amb m¨¦s o menys talent, cada any es fan a casa nostra una vuitantena aproximada de documentals, sovint, massa sovint, completament opacs i invisibles pel p¨²blic en general. I aix¨° comen?a a provocar una frustraci¨® entre els creadors. ?De qu¨¨ serveix tenir c¨¤meres i sistemes de muntatge molt assequibles si despr¨¦s no es poden exhibir les pel.l¨ªcules? Ara que es fan m¨¦s pel.l¨ªcules que mai, resulta que no es poden exhibir. Les regles del joc imposades per les televisions fan in¨²til l'assoliment democr¨¤tic que hem aconseguit en la producci¨® i postproducci¨® perqu¨¨ nom¨¦s emeten -i aix¨°, les televisions que n'emeten- una petita part de la producci¨® aut¨°ctona. I, ¨¦s clar, no serveixen de res aquestes fites si despr¨¦s els autors no poden mostrar els seus treballs.

El tema de l'exhibici¨® televisiva -penso en cadenes p¨²bliques, evidentment- est¨¤ arribant a una perversitat, si m¨¦s no, sospitosa: mai s'havia parlat tant de documentals i, en canvi, mai havia estat tan alta la seva invisibilitat. Cal aplaudir l'aposta de Televisi¨® de Catalunya pel documental; per¨°, alerta. El 33, per exemple, dedica la nit de divendres al documental amb tres espais: un de 60 minuts per emetre un documental -que massa sovint ¨¦s de producci¨® estrangera-; un informatiu d'uns 15 minuts dedicat a la producci¨® dels documentals m¨¦s coneguts de la nostra ind¨²stria i els festivals on s¨®n presentats; i, finalment, mitja hora mal comptada dedicada als treballs dels nous llicenciats en audiovisuals. Dels tres espais, el m¨¦s prometedor i engrescador ¨¦s sens dubte el tercer, ja que ¨¦s un calaix de sastre on s'hi barregen estils i mirades del tot diferents. De fet, el primer d'aquests blocs hauria d'estar dedicat, cada any, a emetre 53 documentals produ?ts a Catalunya, un cada setmana, i deixar per a altres espais de la graella les produccions estrangeres de m¨¦s volada. Fer visibles 53 documentals cada any rebaixaria molt aquella sensaci¨® de frustraci¨® que, darrerament, es palpa entre el jovent que acaba d'arribar al gremi i, de retruc, ens acostar¨ªem una mica m¨¦s a aquella entel¨¨quia de la democr¨¤cia audiovisual de qu¨¨ parl¨¤vem. A m¨¦s, els ¨²nics documentals de producci¨® aut¨°ctona que s'emeten s¨®n els que, totalment o parcial, ha produ?t TVC. ?s excepcional que aquest contenidor emeti produccions catalanes alienes a TVC. I aix¨° potser caldria corregir-ho per no fer m¨¦s gran la sensaci¨® de clientelisme que envaeix la producci¨® catalana.

Hi ha, per¨°, m¨¦s variables a tenir en compte i, des del meu punt de vista, molt m¨¦s sibil.lines i perilloses. Per exemple, l'absurda cotilla de les duracions. ?S'imaginen que a qualsevol dels nostres respectats poetes -Foix, Espriu, Torres, Palau, Riba...- els haguessin obligat per contracte que els seus poemaris tinguessin, ¨¦s un dir, 52 p¨¤gines? Doncs aquesta arbitrarietat ¨¦s la que imposen les televisions: un marge entre els 52 i els 55 minuts. Si no, no s'emet. Si et surt de 70, talla. Si et surt de 45, allarga'l. Absurd, no?

Per tant, si vols entrar en la ruleta de la selectiva emissi¨® televisiva, els documentals han de durar poc menys d'una hora. Si no, te'ls menges. Els ¨²ltims anys s'han produ?t magn¨ªfics documentals fets per gent d'aqu¨ª, de 90, de 120 o de m¨¦s minuts, que mai no es veuran per televisi¨® per culpa d'aquesta arbitrarietat en la duraci¨®. Del tot injust. Per¨° la duraci¨® d'un documental no ¨¦s l'¨²nica forma de control per part de les productores i televisions; n'hi ha m¨¦s. Per exemple, el control i/o selecci¨® dels continguts, el tractament d'aquests continguts, la fina i molt discutible frontera entre reportatge i documental, el disputat control del final-cut i, la que al meu entendre potser ¨¦s la m¨¦s injusta, prioritzar les formes en detriment dels continguts. Cadascuna d'aquestes ¨¤rees exigiria un article monogr¨¤fic de reflexi¨®.

He vist un munt de cops els ulls de les noies i els nois que s'acaben de llicenciar en audiovisuals que, temorosos, accepten les cl¨¤usules establertes per les productores i les televisions a canvi d'entrar, a qualsevol preu, en el dif¨ªcil i selectiu entorn professional. Com si fos una penyora d'obligat pagament -all¨° que abans en d¨¨iem passar pel sed¨¤s-, de mica en mica, conscientment o inconscient, aquests joves renuncien al talent que duien a dintre i s'acaben adaptant al fast-food i al pr¨ºt-¨¤-porter que els imposen els executius de les productores o de les operadores. I aix¨ª anem.

El cam¨ª de les televisions, doncs, ja el sabem: molt restrictiu en les formes i en els continguts. El cam¨ª de l'estrena cinematogr¨¤fica, que encara no n'hav¨ªem parlat, encara ¨¦s m¨¦s complex i selectiu: cal produir-lo com si d'un llargmetratge es tract¨¦s (permisos, ICAA [Instituto de la Cinematograf¨ªa y de las Artes Audiovisuales], subvencions molt limitades, pressupostos molt m¨¦s alts, productores especialitzades en el llarg cinematogr¨¤fic, kinescopatge final si es roda en suport digital, negociaci¨® amb distribu?dores i exhibidores, etc¨¨tera) per acabar, a m¨¦s, en una m¨¦s que improbable distribuci¨® i exhibici¨® si no has tingut la sort de guanyar algun premi en algun festival. Per tant, aquesta ¨¦s una estrat¨¨gia doblement arriscada.

?De qu¨¨ serveix, doncs, que surtin milers de llicenciats audiovisuals cada any? ?Quants se'n surten realment? ?Quin nivell de frustraci¨® suporten? ?Quants acaben fent all¨° que volien fer? Em temo que molt pocs. Resta, per¨°, una tercera via mentre no apareguin sales alternatives d'exhibici¨® -sales que comencen a apar¨¨ixer a ciutats com Par¨ªs, Londres i Berl¨ªn-: l'autogesti¨®. ?s a dir, passar de la ind¨²stria tal com l'entenem avui, deixar l'¨¨xit rutilant dels media pels aspirants a Amen¨¢bar i, en definitiva, espr¨¦mer l'enginy i el talent per tirar endavant projectes econ¨°micament viables (per¨° conceptualment arriscats) sense trair-nos a nosaltres mateixos. I, al final, buscar un espai c¨ªvic, no comercial o alternatiu per projectar-lo, cosa, aquesta, relativament f¨¤cil.

Tot llicenciat de poc en audiovisuals haur¨¤ de reflexionar sobre qu¨¨ vol fer. O la cotilla de les formes o el camp obert de la llibertat. Si em permeten la boutade, o Spielberg o Pasolini. I, si es decanten per aquesta ¨²ltima opci¨®, per la poesia, que recordin una antiga m¨¤xima: els poetes mai no han viscut del seu treball po¨¨tic. Les garrofes se les guanyen fent altres coses.

?Qu¨¨ fem, doncs, d'aquella democr¨¤cia audiovisual que la digitalitzaci¨® ens ofereix? ?Per qu¨¨ invertir tants diners p¨²blics en estudis universitaris audiovisuals si el que provoquen ¨¦s tanta frustraci¨® entre el jovent? ?Com conv¨¨ncer a les televisions p¨²bliques que tenen -o haurien de tenir- el deure moral de protegir la producci¨® aut¨°ctona, tot respectant-la, sense caure en el clientelisme que avui tan sovinteja, ni en les actituds de superioritat que es manifesten?

En el terreny audiovisual, Catalunya hauria d'apostar pels marges. No pas per la centralitat. La centralitat i els g¨¨neres s'han desenvolupat, despr¨¦s de la Guerra Civil, tradicionalment a Madrid; all¨¤ hi tenen la seu les grans empreses, els grans capitals i la gran ind¨²stria. Barcelona, en canvi, fruit segurament de la seva realitat socio-pol¨ªtico-cultural, ha desenvolupat les mirades des del marge. Recordem si no moviments com l'Escola de Barcelona i aquell que n'era el seu paradigma: "Si no ens deixen fer Hugo, farem Mallarm¨¦". Tradu?t: si no ens deixen fer spielbergs, farem pasolinis. En el m¨®n de les arts pl¨¤stiques del segle XX passava el mateix: mentre el realisme era a Madrid, l'abstracci¨® era a Barcelona. Sincerament, crec que aquesta ¨¦s la nostra tradici¨®: mirades com les de Guerin, Jord¨¤, Soler, Portabella, Cuss¨®, Cadena o Lacuesta s¨®n del tot inimaginables a Madrid. ?Per qu¨¨ no apostem, doncs, pels marges? ?Per qu¨¨ s'insisteix per la via de les narratives convencionals si la hist¨°ria recent ens demostra que el nostre valor afegit audiovisual ¨¦s el marge i la frontera entre el documental i la ficci¨®? Tant de bo que els que tenen responsabilitats pol¨ªtiques s'adonin aviat de l'enorme potencial que t¨¦ l'audiovisual catal¨¤, facin entendre a les televisions p¨²bliques que s¨®n aix¨°, p¨²bliques, i que si no ens ajudem entre nosaltres no vindran pas de fora a ajudar-nos.

Xavier Juncosa ¨¦s realitzador de documentals.