Meravelles i comer?

Hi ha un vers fam¨®s de Les Flors del Mal, de Baudelaire, que diu: "Je hais le mouvement qui d¨¦place les lignes", "Odio el moviment que despla?a les l¨ªnies", que fa evident que el poeta-ciutad¨¤ que m¨¦s a fons va explotar la il¡¤lusi¨® i els recursos de l'ex¨°tic degu¨¦ ser, almenys al temps que va redactar el poema en q¨¹esti¨®, un sedentari pertina? i infatigable. ?s curi¨®s que digu¨¦s aix¨° un poeta que va viure "molt de temps sota grans portalades" i que invitava a viatjar a una seva amant en un altre famos¨ªssim poema, "Invitaci¨® al viatge", que t¨¦ com a tornada el vers seg¨¹ent, relatiu a les meravelles de l'Orient: "L¨¤ tout n'est qu'ordre et beaut¨¦, luxe, calme et volupt¨¦"; "All¨¤ tot hi ¨¦s ordre i bellesa, luxe, calma i voluptat". De fet, Baudelaire arriba fins i tot a esmentar una s¨¨rie de minerals, d'esp¨¨cies i d'herbes perfumoses -encens, mirra, ¨¤loe, ambre, benju¨ª- gr¨¤cies al coneixement directe que en va treure d'un viatge real en direcci¨® a Calcuta... viatge que, com ¨¦s sabut, es va aturar en les illes de la costa ¨ªndica africana, Madagascar i ?le R¨¦union.

Polo no va escriure pr¨°piament el llibre, el va dictar a un amic de captiveri a G¨¨nova

Els comerciants el van trobar inversemblant i els lectors de novel¡¤les, massa carregat de fets ver¨ªdics

No per un caprici hem comen?at una pe?a sobre Marco Polo parlant de Baudelaire perqu¨¨, de fet, aquests famosos viatges del veneci¨¤, fets a partir dels disset anys -almenys un temps en companyia del seu pare i del seu oncle, despr¨¦s ja tot sol-, entre 1271 i 1295, contenen, entre els cap¨ªtols ¨²ltims, una prou extensa refer¨¨ncia a Madagascar, sense que hi manquin al seu llibre, en relaci¨® amb aquesta illa o indrets encara m¨¦s llunyans per a un parisenc, refer¨¨ncies a les herbes i les pedres que hem esmentat. Per¨° encara hi ha una altra ra¨® per acostar Marco Polo a la cultura francesa (i, de fet, han estat fil¨°legs francesos els qui m¨¦s b¨¦ han reconstru?t un text del qual no posse?m el manuscrit original en llengua franco-veneciana, i solament versions llatines i toscanes), i aquesta ¨¦s que Polo -que l'editora catalana, en una nova pirueta de catalanitzaci¨® de Coloms i de Pin?ons, insinua que podia ser fill de terres nostres, i no fill de Ven¨¨cia com gaireb¨¦ assegura el prestigi del comer?, la lloan?a de l'eix Ven¨¨cia-Constantinoble i moltes altres coses que s¨®n presents en aquest llibre- no va escriure pr¨°piament el llibre, sin¨® que el va redactar a un amic seu de captiveri a la ciutat de G¨¨nova (1298-1299), dit Rustichello da Pisa, que de r¨²stic no en devia tenir gota, perqu¨¨ va transformar les narracions orals de Polo en una prosa excel¡¤lent i, sobretot, carregada de molts del t¨°pics que corrien, per aquells anys encara, en les literatures d'encuny cavalleresc, les de Chr¨¦tien abans que cap altra, cosa normal tractant-se d'un home que parlava un dialecte itali¨¤ de la llengua francesa.

Aqu¨ª ¨¦s on les mem¨°ries de Marco Polo -tamb¨¦ dites Il Milione potser per les milion¨¤ries fantasies del viatger, o La description du monde o, el que ¨¦s el mateix, Le devisement du monde, i, com a t¨ªtol potser m¨¦s excel¡¤lent i medievalitzant de tots (fins al punt que agermana Polo amb Ramon Llull), Llibre de les meravelles -, aqu¨ª, d¨¨iem, ¨¦s on aquestes mem¨°ries de viatge presenten un encant especial¨ªssim: Marco Polo degu¨¦ tenir, com a mercader o home de comer? de la tan pr¨°spera Seren¨ªssima, una tirada a la discreci¨® (de fet, no parla mai de si mateix), una tend¨¨ncia a cenyir-se als fets i una visi¨® molt pragm¨¤tica de totes les cultures orientals que va con¨¨ixer (que s¨®n gaireb¨¦ totes, des del nord de R¨²ssia fins a les actuals Sumatra i Ceilan), de manera que, molt probablement, a mesura que anava recitant de mem¨°ria el que recordava de viatges tan ex¨°tics (entre els quals els t¨¤rtars i el Gran Khan ocupen un lloc de preemin¨¨ncia), el ja dit Rustichello, que era home llegit en les novel¡¤les d'aventures, hi va anar afegint, cum grano salis o no, detalls que s¨®n inequ¨ªvocament d'origen celta i de la Mat¨¨ria de Bretanya: serpents de dos caps, grifons capa?os d'endur-se un elefant per l'aire, tendes amb capacitat per a mil cortesans i el seguici que esqueia, palaus d'or tot mass¨ªs all¨¤ al Jap¨®, batalles en qu¨¨ s'enfronten centenars de milers de soldats, i robins com el del rei de Sendeman, o diamants, de la grand¨¤ria d'un mel¨®!

Fem una s¨ªntesi: d'entrada, Marco Polo potser nom¨¦s tenia la intenci¨® d'indicar les rutes d'acc¨¦s i les dist¨¤ncies als comerciants que anaven a Orient per abastir-se de roba (seda), pedres, carb¨® mineral, i esp¨¨cies que despr¨¦s venien a preu d'or als mercaders de Ven¨¨cia; com que va veure animals, paisatges, costums i arquitectures d'all¨° m¨¦s desconeguts en aquell temps per un ciutad¨¤ del nostre continent, les va explicar oralment, cal suposar, amb ¨¨mfasi i un punt de fantasia; per fi, el transcriptor infidel, l'amic de captiveri genov¨¨s, potser per fer-se passar un punt l'avorriment baudelairi¨¤ (l'spleen fam¨®s) va carregar les tintes i va ordir un m¨®n fant¨¤stic que remet, mirant-ho b¨¦, als mateixos precedents que m¨¦s endavant tindrien els contes del Boccaccio.

A aquest llibre li va passar, doncs, el que era inevitable: els comerciants i mercaders de tot Europa el van trobar del tot inflat i inversemblant (per novel¡¤lesc), i els lectors de novel¡¤les el van trobar massa carregat de fets ver¨ªdics; de manera que no va agradar ni els uns ni els altres. Nom¨¦s un il¡¤luminat com Cristophorus Columbus (si ho poso en grec i llat¨ª, aneu a saber on va n¨¦ixer) el va portar als seus viatges sota el bra?, com un tresor, per veure si trobava, en arribant a les ?ndies, el m¨ªtic territori de Cipango (una mena de Macondo medieval; un Eldorado per antonom¨¤sia) en el qual, com segles m¨¦s tard va relatar Voltaire amb ironia, les pedres precioses servien fins i tot per fer-ne llambordes i vials.

Nom¨¦s ens sobta que els editors catalans de l'obra hagin partit de l'edici¨® italiana de Bertolucci Pizzorusso, i no hagin preferit la versi¨® francesa, molt m¨¦s extensa, de Louis Hambis, que parteix, al seu torn, tant del manuscrit secundari de la Biblioteca Nacional de Fran?a, com del manuscrit llat¨ª trobat a la Biblioteca Capitular de Toledo, com de la versi¨® dita zeladiana preparada pels professors Moule i Pelliot, en franc¨¨s, que al capdavall ¨¦s la llengua de l'original perdut. Aquesta segona font, tradu?da al castell¨¤ per Mauro Armi?o (Ediciones B, 1997), va donar un text de 570 p¨¤gines, mentre que la versi¨® catalana no arriba (traient-ne pr¨°legs i ep¨ªlegs) a les 150. Oh misteri, oh meravella! Per¨° tractant-se d'un llibre que sovint ¨¦s anomenat justament aix¨ª, Llibre de les meravelles, no deu haver-hi res a dir, i aix¨ª pleguem.