Z o la mal¨ªcia narrativa

Rates

Manel Zabala

Proa

Barcelona, 2005. 111 p¨¤gines

Manel Zabala (Barcelona, 1968) t¨¦ una cosa: no ¨¦s mai avorrit. Nom¨¦s s'ha de veure el protagonista que tria i com maneja la situaci¨® en qu¨¨ el posa per comen?ar la novel¡¤la. El protagonista, G. Mora (G. de Garcia, per cert), ¨¦s un pobre home que va a parar a la comissaria de Via Laietana a conseq¨¹¨¨ncia dels fets del Palau de l'any 1960 (que, com tothom sap, van comen?ar amb uns quants nois que cantaven desafiadorament el Cant de la senyera i van acabar amb Jordi Pujol a la pres¨® i, per tant, en condicions per convertir-se en l'ep¨ªtome de Catalunya). La hist¨°ria de G. Mora ¨¦s doncs, inevitablement, una hist¨°ria pol¨ªtica; a trav¨¦s de G. Mora, a Rates hi ha la hist¨°ria de Catalunya durant els ¨²ltims 45 anys. Aix¨° en poc m¨¦s de 100 p¨¤gines, que de seguida ¨¦s dit.

G. Mora ¨¦s un zero a l'esquerra. El detenen no per la seva adscripci¨® pol¨ªtica (encara que ¨¦s catalanista), sin¨® per una casualitat idiota: era al Palau no per fer-hi cap acte reivindicatiu; un cop all¨¤, sent el Cant de la senyera i, com que se'l sap de mem¨°ria, el canta. El porten a comissaria, el peguen i amb els cops li van caient dents. Aquest ¨¦s l'aspecte diguem-ne realista del plantejament de la hist¨°ria, la part s¨°rdida i rid¨ªcula: veure un fet hist¨°ric poc o molt rellevant des de qui no sap qu¨¨ hi pinta. Aix¨° s'ha fet moltes vegades i nom¨¦s caldria saber aplicar la recepta per continuar per aqu¨ª. Falta una altra part. A G. Mora li cauen les dents i li ve a portar llaminadures una mena de ratoncito P¨¦rez. Aquesta irrupci¨® d'un personatge de conte infantil est¨¤ feta amb tota la deliberaci¨®, amb tota la barra. Per comen?ar, no es tracta d'un ratoncito P¨¦rez estricte sin¨® d'una rata de claveguera amb vocaci¨® de ratoncito P¨¦rez; ¨¦s el m¨®n s¨°rdid que es vol convertir en un conte infantil (despr¨¦s, encara sortiran altres animals que volen ser el que no s¨®n).

Hi ha un moment en qu¨¨ G. Mora es posa a discutir amb la rata (ratol¨ª vocacional) el fet que no ¨¦s ella qui li hauria de portar les llaminadures ("A casa, quan em queia una dent, hi venien els angelets"), que el ratoncito P¨¦rez, com el noms (propi i com¨²) indiquen, no ¨¦s genu?nament catal¨¤, i que la rata li respon que "perqu¨¨ a casa teva ¨¦reu molt catalans, Garcia" i que no hi haur¨¤ m¨¦s remei que acceptar les tradicions de "la resta d'Espanya", perqu¨¨ "no em negar¨¤s que mitja Espanya ¨¦s aqu¨ª!", i llavors ja ho tenim tot: G. Mora, que en principi ¨¦s un personatge realista, en realitat ¨¦s tan innocent que no en pot ser m¨¦s i no toca de peus a terra; per explicar-li en quin m¨®n viu caldr¨¤ que uns animals que parlen li ensenyin quin ¨¦s el terra que trepitja (des de la immigraci¨® a l'especulaci¨® immobili¨¤ria). Tres animals: la rata, un ratpenat i un corb (que s¨®n la versi¨® zabaliana dels tres esperits d'Una can?¨® nadalenca de Dickens) li mostraran el present, el futur (el present dels lectors) i un futur possible (si G. Mora decideix trair els seus principis i sobreviure).

L'entramat narratiu funciona tan b¨¦ com es pot demanar. La descripci¨® de la Barcelona actual, amb quatre pinzellades sarc¨¤stiques i precises, ¨¦s als ant¨ªpodes de l'habitual novel¡¤l¨ªstica (de novel¡¤les en paper o de telenovel¡¤les, tant ¨¦s), plena de productes tous, fets amb motllo, que es projecta cont¨ªnuament sobre aquesta ciutat. Zabala es podria recrear en cada una de les corrupcions que apunta (?"Qu¨¨ dic un oasi? Aix¨° ¨¦s Hollywood! Catalunya ¨¦s el pa¨ªs en qu¨¨ ning¨² no la caga, en qu¨¨ ning¨² dimiteix, on les querelles s'arxiven", diu el ratpenat), per¨° o b¨¦ li caldria fer una llarga investigaci¨® que ning¨² estaria disposat a pagar-li o b¨¦ inventar-se el que no sap i fer una llarga novel¡¤la tot en clau per no acabar amb un munt de querelles de les que no s'arxiven. No crec que cap d'aquestes possibilitats l'atregui. El que l'interessa sobretot ¨¦s explicar una hist¨°ria, no fer-se feixuc en cap moment, atrapar el lector i no deixar-lo fugir. Se'n surt. I com que no quadra amb les exig¨¨ncies que c¨ªclicament proclamen els savis de la cosa liter¨¤ria local, que un dia demanen realisme, un altra novel¡¤la urbana i un altre sobretot que es faci no ficci¨®, als lectors normals ens ¨¦s encara m¨¦s estimulant.