Els quatre-cents cops d'una crisi

Dies verges: hist¨°ria

d'un adolescent

Joan M¨ªnguez

CCG

Girona, 2005. 248 p¨¤gines

No deixa de ser sorprenent que la literatura catalana del passat encara continu? oferint alegries i felicitats desconegudes al lector atent als prestatges de les llibreries. Com si fossin uns convidats de pedra, a la hist¨°ria liter¨¤ria catalana sembla que hi ha un munt inesgotable de t¨ªtols i autors que esperen una confirmaci¨® real d'aquella m¨¤xima que diu que la hist¨°ria de la literatura no pot prescindir mai de la veritat liter¨¤ria. Potser poden passar molts anys, i potser s'ha d'esperar el moment propici o m¨¦s oport¨² -potser s'ha d'esperar que l'imperi de l'atzar activi unes quantes mol¡¤l¨¨cules de la mem¨°ria-, per¨° al final sempre acaba triomfant la for?a de la qualitat per damunt dels partidismes ideol¨°gics i de les tend¨¨ncies mani¨¤tiques. ?s probable que de Joan M¨ªnguez (1900 - 1960) tan sols n'hagu¨¦s parlat, i de resquitllada, Carme Arnau en el seu estudi sobre els escriptors marginats o integrats, per¨° ara que hi ha l'oportunitat de llegir la seva novel¡¤la m¨¦s celebrada en el moment de la seva publicaci¨®, Dies verges (1929), el lector agraeix amb entusiasme que hi hagi hagut un editor amb ganes de recordar el passat. Joan M¨ªnguez ¨¦s un escriptor molt interessant per motius diversos: en primer lloc, perqu¨¨ m¨¦s enll¨¤ de les traduccions de T¨ªbul i Properci que va realitzar l'any 1925 per a la Fundaci¨® Bernat Metge, m¨¦s enll¨¤ de la poesia, la narrativa breu i el teatre que va escriure amb for?a est¨¨tica i amb plenes facultats estil¨ªstiques, ¨¦s un d'aquells casos que tant agraden a Enrique Vila-Matas. Tota la pr¨¤ctica de l'escriptura de Joan M¨ªnguez s'inclou dins d'un per¨ªode concret, el que va de l'any 1920 al 1933: despr¨¦s es precipita cap al silenci, abandona l'arrel creativa i es dedica a temps complet a les seves responsabilitats com a director comercial de l'empresa farmac¨¨utica Doctor Andreu. No deixa de ser sorprenent aquest silenci perqu¨¨, despr¨¦s de llegir Dies verges, es t¨¦ la certesa d'haver-se enfrontat amb un text s¨°lid, persuasiu, i d'una excel¡¤lent factura liter¨¤ria. En segon lloc, Joan M¨ªnguez demostra posseir una consci¨¨ncia d'escriptor -o d'home de lletres- poc habitual en el panorama cultural que l'envolta, del tot orgull¨®s de la tria i acceptaci¨® de la seva vocaci¨® liter¨¤ria i que el fa escriure declaracions com la seg¨¹ent: "Si, despr¨¦s de les dificultats que comporta escriure una novel¡¤la (esfor?ar-se, si no a dir coses in¨¨dites, a expressar-se d'una manera nova), cal encara preveure conting¨¨ncies extraliter¨¤ries, escriure ja ser¨¤ un treball de for?ats. Ens esguerraran els cr¨ªtics tots els temes".

I ¨¦s aquesta, justament, una de les gr¨¤cies m¨¦s potents de la novel¡¤la: Dies verges no ¨¦s la primera ficci¨® que s'escriu sobre el m¨®n tancat d'un seminari, per¨° l'autor sap concedir a les perip¨¨cies i les an¨¨cdotes que viu el protagonista un aire nou i fresc, ben lluny del repertori de t¨°pics que inunden aquest tipus de relat. Ning¨² pot explicar tan b¨¦ el fons de la novel¡¤la com el propi M¨ªnguez en la nota pr¨¨via amb qu¨¨ s'enceta el llibre: el que es proposa ¨¦s "plasmar l'evoluci¨® d'un adolescent format en un ambient poc propici i l'elaboraci¨® dolorosa de la seva personalitat, amb els alts i baixos que constrenyen les dues q¨¹estions torturadores: la veritat religiosa i la veritat sexual". Dies verges es mou entre aquests dos ¨¤mbits, i el lector es troba davant de la lluita moral que experimenta el protagonista per realitzar-se com a ¨¦sser en el m¨®n i entremig dels conflictes de crisi que representa decantar-se cap a una banda o cap a l'altra. Escrita amb una prosa que augmenta la sorpresa pouada pels detalls argumentals que puntegen la flu?desa del relat -una prosa r¨¤pida, justa i, sobretot, molt elegant, amb un ritme demon¨ªac que aconsegueix sacsejar el lector-, Joan M¨ªnguez t¨¦ la virtut d'excel¡¤lir amb un talent envejable quan es dedica a examinar amb bistur¨ª sec i prec¨ªs els avatars psicol¨°gics viscuts pel protagonista. Escriure passatges com el seg¨¹ent no ¨¦s que sigui una pr¨¤ctica accessible a qualsevol: "fer la muda, en l'argot de l'¨¨poca, significava l'hora cr¨ªtica de l'adolescent, all¨° que els professors alemanys en diuen 'l'aparici¨® de l'eros' i en segueixen el proc¨¦s microscopi en m¨¤. L'esguard se li avelluta, un ¨ªntim tremolor cohibeix el jove, t¨¦ el rubor sempre a punt. Massa gran pels jocs i massa tendre per afrontar problemes que no li han estat ni explicats, de la solitud se'n fa una closca i s'hi arrecera de la incomprensi¨®. Fins que el seu retra?ment topa amb el dels altres, i es desf¨¤ l'equ¨ªvoc".

Dies verges ¨¦s, en efecte, una novella de formaci¨®, sensible, intel¡¤ligent i molt treballada, constru?da amb la m¨¤ competent d'alg¨² que sabia quins s¨®n els trasbalsos i els trastorns que amenitzen el ritu de pas de l'adolesc¨¨ncia a la joventut. Al final hi ha la fugida cap a altres terres i altres ¨¤mbits, ¨¦s clar, i qui recordi la seq¨¹¨¨ncia final d'una pell¨ªcula de Truffaut, Els quatre-cents cops, entendr¨¤ amb entusiasme el dolor callat que respiren els episodis amb qu¨¨ es tanca aquesta novel¡¤la digna de ser llegida i recordada amb goig.