El gran riure de Falstaff

Obres hist¨°riques I: Ricard II,

Enric IV (I i II), Enric V

William Shakespeare.

Traducci¨® i pr¨°legs de Salvador Oliva

Destino - Universitat

Pompeu Fabra

Barcelona, 2005. 732 p¨¤gines

Si cap lector catal¨¤ no havia tingut l'avinentesa de llegir la famosa tetralogia hist¨°rica de Shakespeare, que abra?a els regnats de Ricard II, Enric IV i Enric V, en l'antiga edici¨® que van promoure TV-3 i Editorial Teide al segle XX, la tindr¨¤ ara en l'edici¨® magn¨ªficament revisada pel mateix Oliva, amb excel¡¤l¨¨ncia, publicada a mitges per Destino i la Universitat Pompeu Fabra. Com que ¨¦s de tot punt impossible abra?ar aquestes quatre obres dram¨¤tiques en un article de mig full de diari, permeti avui el lector que ens centrem en una de les m¨¦s grans criatures del dramaturg angl¨¨s, i que parlem de Falstaff.

El personatge ¨¦s l'encarnaci¨® mateixa de la broma universal i la dist¨¤ncia ir¨°nica

La lectura m¨¦s comuna que se sol fer del personatge (que trobarem en tres d'aquestes obres, des de la part primera d' Enric IV fins a l'escena tercera del segon acte d' Enric V , en qu¨¨ Falstaff passa a millor vida) ¨¦s que Falstaff, tot i ser noble i posseir el t¨ªtol de Sir, es comporta com un buf¨®, ¨¦s un tru¨¤ i un lladre de camins, un rufi¨¤ i un bevedor, per¨° prove?t d'una noblesa d'¨¤nim peculiar que ¨¦s, fet i fet, l'¨²nica justificaci¨® de la seva amistat amb Hal, pr¨ªncep de Gales i futur Enric V. Falstaff ¨¦s, m¨¦s o menys oficialment, l'home que ha desencaminat el jove pr¨ªncep hereu de la corona, el qual en morir el seu pare es converteix en rei leg¨ªtim d'Anglaterra. Arribat en aquest punt, com tothom sap, Enric V despatxa, molt inclement, un Falstaff que havia lluitat molt honorablement en defensa dels seus a la batalla de Shrewsbury, el condemna a l'exili i, ja passats al seg¨¹ent drama, i ¨²ltim de la tetralogia, Falstaff mor discretament a la taverna El cap del senglar, on sembla que hi vagi passar la major part de la vida. Segons aquesta concepci¨®, doncs, el pr¨ªncep ¨¦s un home que, per influ¨¨ncia de Falstaff el borratxo, passa de la mala vida (una mala vida que mai no va exhibir en la realitat hist¨°rica; aix¨° a banda), a una vida tamb¨¦ oficialment de santedat, molt patri¨°tica per cert, amb croada religiosa i tot, com l'altra cara de la moneda de si mateix.

Aqu¨ª ¨¦s on entren totes les disquisicions possibles, i mira que se n'han fet, sobre la relaci¨® i la comparaci¨® viables entre el pr¨ªncep Hal i Falstaff: perqu¨¨ hi ha uns versos molt curiosos, nom¨¦s de comen?ar Enric V, recitats justament per l'Arquebisbe de Canterbury -que ¨¦s el veritable especialista en santedats-, que diuen: "Mai cap estudi¨®s no s'ha fet tan de sobte; | mai cap reforma, com un al¡¤luvi¨®, | no ha rentat els pecats amb un corrent tan fort...". ?s cert: a gaireb¨¦ tots els lectors i espectadors de la tetralogia hist¨°rica de Shakespeare els ha costat fer-se a la idea que aquell pr¨ªncep de Gales jove, tan bevedor i rufi¨¤ com l'amic Falstaff, vagi convertir-se, com qui diu de la nit en qu¨¨ va vetllar el seu pare al dia en qu¨¨ s'agaf¨¤ al ceptre, en una persona justa i assenyada, en l'inrev¨¦s del car¨¤cter que ja s'havia forjat a trav¨¦s de la pr¨¤ctica totalitat de la primera part d' Enric IV . ?s una d'aquelles filigranes dram¨¤tiques i transformacions estranyes, en el teatre de Shakespeare, que cal llegir amb molt¨ªssima atenci¨®, per veure si s'hi ent¨¦n alguna cosa o si va ser, que tamb¨¦ pot passar, una petita errada, com un descuit, en la presentaci¨® del personatge.

El meu parer, ara que m'hi he fixat m¨¦s de la vora, no ¨¦s solament, com pensa Harold Bloom, que Falstaff ¨¦s un S¨°crates isabel¨ª, sin¨® que ¨¦s l'encarnaci¨® mateixa de la broma universal, la dist¨¤ncia ir¨°nica i tamb¨¦ la riallada contra tota seriositat que es vulgui afirmar amb massa solemnitat en aquest m¨®n. Aqu¨ª entra un altre factor d'un inter¨¨s ben gran: Falstaff, com el pr¨ªncep, no s¨®n personatges hist¨°rics del temps de la reina Elizabeth, sin¨® que ho s¨®n d'uns segles encara semifeudals, anteriors al Renaixement angl¨¨s en qu¨¨, m¨¦s o menys, pot situar-se la figura de William Shakespeare, si no ¨¦s que la posem ja del costat de l'est¨¨tica barroca. ?s a dir: uns espectadors moderns assistien a la restauraci¨® d'un drama hist¨°ric que s'havia esdevingut m¨¦s de cent-cinquanta anys enrere; uns espectadors quasi de temps barrocs havien d'entendre una hist¨°ria quasi del tot medieval.

Si Falstaff, el pr¨ªncep, Shakespeare i els espectadors haguessin estat tots fills del mateix temps, llavors no hi hauria hagut cap ra¨® ni perqu¨¨ Falstaff hagu¨¦s d'anar a l'exili, ni perqu¨¨ el pr¨ªncep hagu¨¦s de redre?ar el seu mal comportament de jove: tots dos haurien fet per sempre perdurable l'amistat que es tenien, que ¨¦s la que escau a la bipolaritat sint¨¨tica dels valors terrenals i celestials del crepuscle de l'Edat Mitjana, temps en qu¨¨ l'honor emf¨¤tic convivia amb la golafreria, en qu¨¨ la gosadia era aliada del terror, i en qu¨¨ la mort feia gaireb¨¦ tanta gr¨¤cia o tanta pena com la vida, especialment quan un passava a la taverna: " In taberna quando sumus | non curamus quid sit humus, | sed ad ludum properamus, | cui semper insudamus " ("Quan seiem a la taverna | no ens amo?na gens la tomba | i ens dediquem a la gresca | fins fer una bona suada").

Aquest ¨¦s el m¨®n de Falstaff; i el seu personatge queda invariable fins al punt que l'espectador li atorga una m¨¦s elevada grandesa, tot i els defectes evidents que posseeix, que la que arriba a assumir el pr¨ªncep de Gales, que ¨¦s, com ja s'ha dit, for?a inversemblant. Per¨° no podia ser d'altra manera: la ironia socr¨¤tica, la s¨¤tira menipea, la com¨¨dia humana i amb ells tots els car¨¤cters grotescos, desmesurats i d'enorme riallada que ha donat la literatura europea fins al Panurge de Rabelais (per posar una fita renaixentista), es converteixen en exiliats per dintre o de deb¨° en un endre?ament pol¨ªtic modern en qu¨¨ la fac¨¨cia ja no pot continuar sent de cap manera un atribut del governant. El rei modern ¨¦s seri¨®s i greu de mena; el contrapunt ir¨°nic d'un falstaff qualsevol faria que es trenquessin tots els esquemes d'aquesta severitat inflada, pr¨°piament barroca, de pompa, d'espectacle i de grans gestos... que encara domina, per cert, la vida de la monarquia anglesa als nostres dies: hipocresia pura, com sap tothom, Falstaff el primer. Ell era una deixia medieval, i aix¨ª el va tractar Shakespeare; el pr¨ªncep de Gales, per contra, havia de ser obligadament "mirall de pr¨ªnceps" per al seu moment hist¨°ric i, doncs, encara que la cosa no quadr¨¦s del tot en la tetralogia del dramaturg, havia de fer desapar¨¨ixer de l'escena aquella antiautoritat que hauria minat la seva fins al rid¨ªcul espant¨®s.

La reina Isabel II va fer una crida, ara fa cosa de dos anys, perqu¨¨ es present¨¦s a la cort alg¨² que volgu¨¦s fer-li bufonades: fer-la riure, vaja. Per¨° ni s'ha vist el buf¨® enlloc, ni s'ha vist mai la reina trencar-se de riure fins a quedar eixarrancada i amb els cabells remenats. Aquesta ¨¦s la transici¨® que presenta Shakespeare entre Ricard II i Enric V : el comediant essencial, Falstaff, no podia continuar a escena fins al punt de fer entendre la gent que les noves monarquies eren, elles tamb¨¦, una espl¨¨ndida com¨¨dia; i que tot plegat, als temps moderns i als temps contemporanis -sobretot pel que fa al regiment de la cosa p¨²blica-, ¨¦s per cargolar-se de tant riure.