La mem¨°ria ind¨°mita

Elogi de la mem¨°ria

Santi Vila

Edicions 3 i 4

Val¨¨ncia, 2005. 173 p¨¤gines

Quan la investigaci¨® intellectual ensopega amb alguna dificultat insuperable, se sol reaccionar de manera semblant a com ho fan les persones neur¨°tiques o els animals engabiats, que recorren a conductes repetitives i a la hipervaloraci¨® dels detalls. I el tractament que se sol donar a la dimensi¨® humana fonamental de la mem¨°ria en sol ser una bona il¡¤lustraci¨®. Se la defineix, de forma tautol¨°gica o redundant, com a, per exemple, "capacitat de recordar", i es procedeix a distingir-ne diferents tipus (personal, col¡¤lectiva, epis¨°dica, sem¨¤ntica...), i hom es queda tan ample. A primer cop d'ull, aquest llibre de Santi Vila no sembla escapar d'aquest esquema estereotipat i banal (la sensaci¨® ¨¦s inevitable en llegir els t¨ªtols dels diversos apartats: "Qu¨¨ ¨¦s la mem¨°ria?", "Pluralitat de mem¨°ries"...), per¨° una lectura atenta desf¨¤ el miratge inicial. Al text hi trobem una s¨°lida i ben articulada defensa del valor de la mem¨°ria com all¨° que ens fa tocar de peus a terra. Per¨° no en el sentit poruc i conservador, sin¨® en el sentit de base s¨°lida des d'on impulsar-nos vers el futur: "Si la mem¨°ria esdev¨¦ simplement un refugi per a covards o una arma per a ressentits; una cova per a nost¨¤lgics i no una font de comprom¨ªs ¨¨tic per desvetllar les injust¨ªcies del present, per comprometre's en la consecuci¨® de les aspiracions personals i col¡¤lectives de futur, a qui li interessa la mem¨°ria?".

I ¨¦s que la mem¨°ria ens ensenya que provenim d'unes circumst¨¤ncies concretes, per¨° alhora que tenim la possibilitat de deixar-les enrere (si no, el passat i el present serien indiscernibles). I aquesta oscil¡¤laci¨® o ambival¨¨ncia entre el lloc d'on provenim i la possibilitat de distanciament ¨¦s el que sens dubte nodreix el "comprom¨ªs ¨¨tic" de qu¨¨ parla Santi Vila. Per aix¨° mateix, la forma de mem¨°ria que cont¨¦ menys impostura ¨¦s la que l'autor anomena "mem¨°ria ind¨°mita", entesa com "aquella que ¨¦s evocada des del present amb una intencionalitat determinada i que acaba comportant-nos conseq¨¹¨¨ncies fins aleshores imprevistes i imprevisibles". L'oblit, per tant, no caldria entendre'l com a forat, ben definit i provisional, de la mem¨°ria, que amb paci¨¨ncia i recerca de la informaci¨® pertinent es podria omplir i eliminar, sin¨® com a fons ca¨°tic per on s'escolen irremissiblement els nostres records, per¨° no desacreditant-los, sin¨® mostrant-ne la lleugeresa. O, dit d'una altra manera, que les nostres ll¨¤grimes s'acabin confonent amb l'aigua de la pluja no nom¨¦s no hauria de desmer¨¨ixer el seu valor singular, sin¨® que hauria d'ajudar a apreciar-lo.

En la seva navegaci¨® al servei de l'elogi de la mem¨°ria, Santi Vila sap evitar tant el tradicional escull de la momificaci¨® i veneraci¨® del passat (Nietzsche deia que, de tant mirar enrere, els historiadors tamb¨¦ acaben pensant enrere) com -cosa que t¨¦ m¨¦s m¨¨rit- deixar-se seduir per aquell cant de sirena contemporani que menysprea la mem¨°ria com una branca m¨¦s de la imaginaci¨®. Hi comen?a a haver, certament, una s¨¨rie de s¨ªmptomes (l'apogeu del g¨¨nere documental, la demanda de biografies, l'aixecament de memorials diversos o la mateixa proliferaci¨® de llibres sobre la mem¨°ria) que palesen un cert cansament de la idea que el passat ¨¦s una invenci¨® m¨¦s. Amb tot, ¨¦s molt dif¨ªcil lluitar -i d'aqu¨ª neix bona part del m¨¨rit d'aquest llibre- contra el narcisisme i el relativisme contemporanis, segons els quals, en defendre que no hi ha cap mena de difer¨¨ncia entre l'¨¤via i els contes que explicava, no caldria agrair o retreure res a ning¨².