R.I.P.

Com la passa de la grip que ens visita cada any, c¨ªclicament reapareix aquell vell h¨¤bit de certificar la mala salut de la novel¡¤la. Deu ser el g¨¨nere m¨¦s baquetejat. Fa segles que la novel¡¤la agonitza mentre li canten les ex¨¨quies, per¨° fins ara l'¨²nica certesa ¨¦s que ens enterrar¨¤ a tots. L'¨²ltim pron¨°stic de qu¨¨ tenim coneixement el va fer la setmana passada el poeta Narc¨ªs Comadira, una de les plomes deganes d'aquestes p¨¤gines del Quadern. El programa De llibres del 33 dedicava la seva emissi¨® a parlar de Sis homes, un llibre de contes de Josep M. Fonalleras. Comadira es trobava entre el p¨²blic convidat. En un moment de l'emissi¨®, es va aixecar i amb aquell esperit provocador que li ¨¦s propi, tan saludable, va dir: "Jo crec, i a aquestes al?ades del segle XXI ja ho podem dir, que la novel¡¤la ¨¦s el g¨¨nere literari inferior a tots". Ja est¨¤, ja l'havia dita.

A aquestes al?ades del segle XXI, tamb¨¦, la novel¡¤la est¨¤ m¨¦s que avesada als mals averanys. Potser s¨ª que hi ha una crisi d'all¨° que Vargas Llosa anomenava "la novel¡¤la de sof¨¤", per¨° no ¨¦s menys cert que es tracta del g¨¨nere m¨¦s voluble, el m¨¦s obert als canvis i experiments, i que des de sempre ha sabut adaptar-se a les exig¨¨ncies de cada ¨¨poca. Actualment, per exemple, com que la realitat que ens envolta sovint sembla una ficci¨®, hi ha novel¡¤listes que contraataquen i es nodreixen de la pura realitat per fer narrativa. Al voltant de tot plegat, a m¨¦s, hi ha un detall que fa pudor de sofre: ?per qu¨¨ els qui alcen la veu per sentenciar la novel¡¤la sempre s¨®n poetes? ?No deu ser que la poesia, g¨¨nere excels, n¨¨ctar destil¡¤lat, t¨¦ poca requesta i busca consol en les penes del ve¨ª? Com a m¨ªnim a Catalunya, on sembla que hi ha m¨¦s poetes que lectors de poesia. I pel que fa a la mort de la novel¡¤la, nom¨¦s cal recordar aquelles paraules de Kurt Vonnegut quan li van parlar de la q¨¹esti¨®: "?S'ha mort la novel¡¤la? ?De deb¨°? ?I ara com en direm del que jo escric?".