Quan la 'gauche' era 'divine'

Coincid¨¨ncies. El passat 11 de gener, Oriol Reg¨¤s, fundador de la bo?te Bocaccio i impulsor d'un munt d'iniciatives l¨²diques i culturals a l'ensopida Barcelona de finals dels seixanta, va celebrar els 70 anys amb una festa a La Paloma que va reunir bona part de la que va ser anomenada gauche divine, l'heterodox grup de professionals i artistes -editors, periodistes, arquitectes, fot¨°grafs, escriptors, models, pintors, dissenyadors, etc¨¨tera- units pel desig de passar el full sinistre de la dictadura i respirar aires democr¨¤tics. Alhora es publica Mem¨°ries de la Costa Brava, un llibre amb fotografies de Xavier Miserachs i Francesc Catal¨¤-Roca dels anys cinquanta i seixanta, justament quan la gauche divine comen?ava a convertir aquells paratges encara verges -Platja d'Aro, Palafrugell, Cadaqu¨¦s- en escenaris dels seus inquiets i divertits estiueigs, coincidint amb l'esclat del tursime al nostre litoral. Aquesta obra ha estat prologada per Rosa Reg¨¤s, germana de l'Oriol, escriptora i actualment directora de la Biblioteca Nacional.

Bon moment, doncs, per fer un rep¨¤s del que va ser i significar tot aquell brogit intel¡¤lectual que va tenir el seu centre neur¨¤lgic a la barra del bar d'un local de la part alta de la ciutat. Comptat i debatut, aquella gauche, integrada per forces diverses i gens jerarquitzades, s'estava inventant la Barcelona que sorgiria amb la fi de la dictadura. L'heterod¨°xia i el car¨¤cter ef¨ªmer d'aquest moviment han fet dif¨ªcil escriure'n la hist¨°ria. Potser ¨¦s hora de posar-s'hi.