La Costa Brava, de mem¨°ria

No es pot negar que Costa Brava ¨¦s un top¨°nim que ha fet fortuna. I aix¨° que no ¨¦s gaire antic; de fet, ¨¦s tan nou que fins i tot se'n coneix l'any de naixement, el 1905, i el nom de l'inventor, el periodista giron¨ª Ferran Agull¨®. Hi ha qui diu que la idea li va venir a Sant Feliu de Gu¨ªxols (on hi ha una placa commemorativa) i que despr¨¦s, el 1908, ho va publicar a La Veu de Catalunya, per¨°, com gaireb¨¦ sempre, Josep Pla t¨¦ una opini¨® pr¨°pia sobre el fet: "El nom de Costa Brava se sol atribuir al senyor Ferran Agull¨®", llegim a Escrits empordanesos, "per¨° el fet no ¨¦s cert (...) L'adjectiu de la costa fou donat pel senyor Bonaventura Sabater, quan al Parad¨ªs de Fornells, Begur, don¨¤ un gran dinar al qual assistiren alguns grans personatges de la Lliga Regionalista (...). Que assist¨ª en aquest dinar el senyor Agull¨® ¨¦s gaireb¨¦ segur. L'adjectiu provingu¨¦ del senyor Sabater, per¨° Agull¨® l'utilitz¨¤ i aix¨ª l'hi atribu?ren. El fet no tingu¨¦ la m¨¦s petita import¨¤ncia, per¨° la realitat fou aquesta i no n'hi hagu¨¦ d'altra".

Pla dixit , encara que no del tot. A Aigua de mar, per exemple, l' empordan¨¨s sembla admetre que va ser Agull¨® qui va inventar el top¨°nim Costa Brava, encara que insisteix que ho va fer al menjador del Parad¨ªs, de Fornells, que llavors era propietat de Bonaventura Sabater. En un principi el nom de Costa Brava es referia tan sols al litoral compr¨¨s entre Blanes i Begur, per¨° m¨¦s tard es va eixamplar fins a fer-lo arribar a la ratlla de la frontera, amb la qual cosa va passar a comprendre tamb¨¦ el mass¨ªs del Cap de Creus. Pla, per¨°, considerava que el nom, a m¨¦s de dif¨ªcil de traduir, no era del tot apropiat i fins i tot va gosar proposar una alternativa. "Jo crec", escriu a Aigua de mar, "que hauria estat m¨¦s adequat anomenar aquest litoral la Costa del Coral. Es podr¨¤ al¡¤legar que la zona coral¨ªfera nom¨¦s en compr¨¨n una part. ?s exacte, per¨° tant se val. La q¨¹esti¨® era trobar un nom fascinador en totes les lleng¨¹es, intercanviable en tots els idiomes, i aquest, internacionalment, hauria donat un rendiment i hauria tingut un punt d'exotisme situat entre el Pac¨ªfic i la m¨²sica oper¨ªstica, d'una efic¨¤cia tur¨ªstica indubtable".

El fet, per¨°, ¨¦s que de coral en queda ben poc a la costa, i que el top¨°nim proposat per Pla no va arrelar; tot el contrari del de Costa Brava, oficial des del 1965. Noms a banda, per¨°, ¨¦s evident que fa un centenar d'anys ning¨² no es podia imaginar que aquest litoral llavors fer¨¦stec i desolat es convertiria en un dels destins m¨¦s cobejats -i m¨¦s constru?ts!- pel turisme internacional. Despr¨¦s de tants anys, el top¨°nim Costa Brava no nom¨¦s t¨¦ vida pr¨°pia, sin¨® que tamb¨¦ t¨¦ al darrere una hist¨°ria que val la pena aplegar. ?s en aquest sentit que el llibre Mem¨°ries de la Costa Brava (Lupita Books) mereix ser destacat. El text, de Rosa Reg¨¤s, es llegeix a gust pel que t¨¦ de testimoni d'una ¨¨poca passada, per¨° ¨¦s sobretot per les excel¡¤lents fotografies en blanc i negre de Francesc Catal¨¤-Roca i Xavier Miserachs que el llibre aconsegueix rescatar una ¨¨poca que probablement queda massa a prop per ser hist¨°ria per¨° ja queda massa lluny per mantenir-ne viva la mem¨°ria.

Les fotos de Catal¨¤-Roca i Miserachs s¨®n dels anys cinquanta i seixanta, quan el turisme era encara un fenomen incipient i quan la Costa Brava encara conservava una forta personalitat que s'ha anat aigualint de manera accelerada. S¨®n, per tant, fotos d'equilibri hist¨°ric, de quan encara hi havia una certa igualtat en el partit que disputaven turistes i pescadors, entre autenticitat i irrupci¨® forastera. En elles hi podem veure dones que renten la roba a la platja prop d'unes banyistes, els primers bikinis al costat d'unes velletes vestides de negre, la parella de gu¨¤rdies civils amb tricorni prop d'uns estrangers alts i rossos, un cotxe que avan?a una tartana i la for?a d'uns pescadors que lluiten amb el mar al costat dels primers yey¨¦s, de les discoteques i de les festes de la gauche divine. Eren temps de contrastos radicals de costums, sobre tot per la irrupci¨® d'una joventut desinhibida partid¨¤ria de l'amor lliure. Rosa Reg¨¤s recorda, en aquest sentit, la r¨¤bia de Moss¨¨n Ceferino, "l'¨ªnclit rector de Cadaqu¨¦s que resistia els embats er¨°tics de les turistes i hi lluitava llen?ant-los ampolles buides".

Tossa i Cadaqu¨¦s s¨®n, juntament amb Llafranc, les poblacions que m¨¦s surten al llibre, i no ¨¦s estrany, ja que es tracta de llocs que van atreure ben aviat un turisme tant intel¡¤lectual com internacional. ?s aix¨ª com, de mica en mica, als rostres llaurats d'arrugues dels pescadors es van imposant amb els anys els noms propis dels estiuejants que tamb¨¦ hi apareixen retratats: els poetes J. V. Foix, Carles Riba i Clementina Arderiu, o l'Alberto Puig Palau (el t¨ªo Alberto de Serrat) a la seva casa de la platja del Castell, a Palam¨®s. I tamb¨¦ treuen el cap en el llibre dos empordanesos de pedra picada, com Salvador Dal¨ª o Josep Pla.

El paisatge tamb¨¦ ha canviat, ¨¦s clar. Les cales desertes de la costa s¨®n ara poc menys que una utopia i les imatges de les platges de Lloret o S'Agar¨® plenes de barques i xarxes, i sense blocs d'apartaments, obren pas a una nost¨¤lgia desbocada. El paisatge hum¨¤ que va arribar amb el turisme tamb¨¦ ¨¦s present en les fotos de Catal¨¤-Roca i Miserachs, on hi veiem joves que viatgen en 600 o Dos Cavalls, o parelles que s'abracen a la platja mentre conviuen amb els conreadors d'uns vells oficis ja perduts.

?s molt probable que tant Catal¨¤-Roca com Miserachs fessin aquestes fotos sense cap ¨¤nim de transcendir. L'¨²nic que pretenien era retratar unes coses que llavors els semblaven interessants, tant pel seu valor est¨¨tic com per la seva peculiaritat. Amb els anys, per¨°, aquelles "mirades particulars" han passat a ser documents d'una gran v¨¤lua, amb un poder evocador que connecta per la via directa amb els mecanismes de la nost¨¤lgia. ?s el que sentim, si m¨¦s no, quan veiem la foto d'un xiringuito de la costa amb un ufan¨®s cartell que proclama: "English Spoken", i afegeix amb humor i honestedat: "Tan poken que no ens aclarirem".

Rosa Reg¨¤s conclou el seu text "amb el desig que tinguem la sinceritat i el coratge per continuar buscant elements que expliquen la nostra hist¨°ria, que ens expliquen a nosaltres com a col¡¤lectivitat i com a individus". Que aix¨ª sigui, perqu¨¨ no hi ha cap dubte que llibres com aquest contribueixen a escriure la hist¨°ria social del pa¨ªs, a deixar fixada una ¨¨poca no tan llunyana en qu¨¨ els bikinis i les mantellines coincidien en un mateix paisatge. I potser caldria, encara, afegir una ¨²ltima reflexi¨®: a trav¨¦s d'aquest llibre no nom¨¦s es desperta la nost¨¤lgia per la Costa Brava d'abans, sino tamb¨¦ per una determinada manera d'entendre la fotografia que d¨®na com a resultat unes meravelloses fotos en blanc i negre que sobreviuen amb for?a en els temps de la fotografia digital.