L'estatut d'Atenes

Constituci¨® d'Atenes

Arist¨°til.

Edici¨® de J. Farran i Mayoral

Fundaci¨® Bernat Metge

Barcelona, 1946

Quan el professor F. G. Kenyon, fellow del Magdalen College d'Oxford i assistent al departament de manuscrits d'aquesta universitat, va publicar l'any 1891 la primera edici¨® de l'Athinaion Politeia aristot¨¨lica, que ja tothom donava per perduda, el m¨®n acad¨¨mic va saltar de joia i el m¨®n de la pol¨ªtica es va poder congratular d'haver trobat per fi, com qui diu, el Lev¨ªtic grec pel qual es va regir l'Atenes democr¨¤tica en temps de P¨¨ricles i posteriors.

Com saben tots els professors de dret constitucional, les cartes magnes que endrecen el comportament dels homes lliures en el si d'una societat sempre s'han fet, en especial d'en?¨¤ de la restauraci¨® contempor¨¤nia de les democr¨¤cies a Am¨¨rica i Europa, sobre la base del dret consuetudinari, l'actualitzaci¨® de les lleis ateses les circumst¨¤ncies sempre canviants de la hist¨°ria, i els grans textos cl¨¤ssics -potser de Plat¨® a Montesquieu, passant per aquest Arist¨°til que comentem avui- relatius a l'endre?ament de la cosa general i p¨²blica. L'elaboraci¨® de la proposta d'un nou Estatut per a Catalunya ha anat a parar a totes aquestes fonts. Ara b¨¦: estranya molt, en el cas del pa¨ªs nostre, que el primer esborrany d'aquestes regles contingui coses calcades de la teoria pol¨ªtica de Plat¨® (Rep¨²blica; la iniciativa degu¨¦ ser de Carod), i no en contingui, o a penes, relacionades amb la primera teoria cient¨ªfica de la pol¨ªtica que va con¨¨ixer el nostre continent i la nostra cultura: al cap i a la fi, ja que Eugeni d'Ors, i amb ell una caterva del Noucents, postulava amb un ¨¨mfasi tan gran que la nostra Catalunya-Ciutat (concepte heretat de Joan Maragall) havia d'assemblar-se, per al b¨¦ com¨² i demostraci¨® de gran cultura i sensatesa, a l'Atenes de P¨¨ricles, all¨° l¨°gic hauria estat que, posats a imprimir a l'Estatut un segell de classicisme, els redactors haguessin girat els ulls abans a l'Arist¨°til realista que al somiatruites Plat¨®, amic d'expulsar de la Rep¨²blica qualsevol home que tingu¨¦s, ai, l'acudit de fer versos, polsar la c¨ªtara o tocar la siringa, fos pr¨°pia o aliena.

En efecte: si els nostres legisladors haguessin anat a parar a la Bernat Metge -que ¨¦s on es troba explicaci¨® de totes les coses d'aquest m¨®n, des de la fabricaci¨® de cosm¨¨tics fins a l'harmonia del cosmos- haurien topat amb aquest text espl¨¨ndid, la Constituci¨® d'Atenes, en la qual ja es plantegen solucions a gaireb¨¦ tots els problemes que se li poden presentar a una democr¨¤cia, inclosos els maldecaps que es deriven d'haver de cohabitar amb troglodites i tribus m¨¦s o menys barb¨¤riques.

Aix¨ª, al cap¨ªtol 18.3 hi llegim que Cle¨®, fill de Cle¨¨net, "sembla haver estat el que m¨¦s ha corromput el poble amb els seus impulsos, i el primer que vocifer¨¤ a la tribuna, que hi f¨¦u ¨²s de la inj¨²ria i que dirig¨ª la paraula al poble espitregant-se, quan els altres parlaven en una actitud correcta": ?premonici¨® de l'estil oratori dels l¨ªders del PP? Al cap¨ªtol 42 se'ns ennova de la gran instituci¨® atenenca de l'efebia, que no t¨¦ res a veure amb la peder¨¤stia, com molta gent es pensa, sin¨® amb la necessitat que els joves de divuit i dinou anys siguin formats com a hoplites i ensinistrats en l'art de tirar l'arc, llan?ar el dard i engegar la catapulta -tot en defensa dels valors sublims de la democr¨¤cia-, t¨¨cniques totes elles que, traslladades a la situaci¨® actual, no portarien sin¨® un bell endre?ament de la devastadora energia del jovent que crema desvalguts, de viu en viu, en caixers p¨²blics. Al cap¨ªtol 49 es parla de la cavalleria (llegiu-hi "automobilisme") i s'hi fa expl¨ªcit que si un ciutad¨¤ es troba mancat de forces o aptituds per conduir el cavall -perqu¨¨ ha begut massa, per exemple-, ha de comunicar-ho al Consell, el qual li retirar¨¤ preventivament la llic¨¨ncia de cavaller. Ara vegeu si era progressista aquell Estatut, que diu una mica m¨¦s avall: "El Consell examina tamb¨¦ els inv¨¤lids. Perqu¨¨ hi ha una llei ordenant que els que posseeixin menys de tres mines, i tenen el cos mutilat fins al punt de no poder fer cap treball, siguin examinats pel Consell, i els siguin donats a despeses p¨²bliques, per menjar, tres ¨°bols diaris". Al punt 50 es diu que, entre les funcions administratives del Consell, hi figura la de vetllar per qu¨¨ els escombriaires no llencin les deixalles a menys de deu estadis de les muralles; i hi queda prohibit "edificar sobre la via p¨²blica" (als anys cinquanta del segle XX, a Barcelona, encara es mantenia la possibilitat d'edificar una renglera de vivendes al mig de la Gran Via, que semblava innecess¨¤riament ampla), "construir balcons que tinguin volada sobre els carrers" i "posar dalt de les cases canals amb el desgu¨¤s a la via p¨²blica" (avui et ruixa qualsevol mestressa, quan li sembla b¨¦, en regar les plantes). Queda establert a l'article 51 que "els pans tinguin el pes que les autoritats hauran fixat" (aspecte que no he vist a l'Estatut catal¨¤, per¨° que va formar part de la consuetud comercial de Catalunya mentre va existir la tradici¨® de la torna: ara, una barra de quart pesa 150 grams escassos). Per fi, a l'article 54 queda legislat que Atenes haur¨¤ de comptar amb "cinc agents de carreteres": haver-ho recollit a l'Estatut hauria estat admirable, i un nombre tan esc¨¤s d'agents hauria donat a Catalunya, ultra gran estalvi, un aire de societat enormement civilitzada.

I aix¨ª en termes generals. Analitzada a fons aquesta Constituci¨®, un s'adona que l'Estatut de Catalunya nom¨¦s ha recollit una petit¨ªssima part del dret consuetudinari de la m¨¦s gran democr¨¤cia que mai ha vist el m¨®n, i aix¨° que els catalans van dominar Atenes a l'Edat Mitjana; i ha recollit, en canvi, disposicions que tenen molt m¨¦s a veure amb la prosperitat econ¨°mica de l'aristocr¨¤cia tan reprovada per Arist¨°til, que en el benestar senzill i la c¨ªvica educaci¨® d'aquest com¨² que van ser la gl¨°ria de la civilitzaci¨® dels grecs. Eugeni d'Ors, un cop m¨¦s, l'encertava per¨° predicava en el desert.