Una base competent

Els Llops

Francesc Puigpelat

Proa

Barcelona, 2005. 460 p¨¤gines

En un dels cap¨ªtols d'Un experiment de cr¨ªtica liter¨¤ria, C.S. Lewis estableix les cinc caracter¨ªstiques de la lectura del mal lector. En primer lloc, mai no llegeix res que no sigui un text narratiu, tot i que el lector m¨¦s poc instru?t al que est¨¤ enganxat de deb¨° ¨¦s a les not¨ªcies, com si sempre volgu¨¦s estar segur que els fets que llegeix han passat de veritat ("el lector de peri¨®dicos es alguien que piensa que todos los d¨ªas ocurre algo", va escriure Borges amb ironia). En segon lloc, no t¨¦ o?da i llegeix exclusivament amb els ulls, i les cacofonies m¨¦s horribles i les formes m¨¦s perfectes de ritme i melodia voc¨¤lica li sonen exactament igual. Aix¨ª mateix, tampoc concedeix cap mena de valor a les estrat¨¨gies estil¨ªstiques que arrodoneixen i fan versemblants les descripcions, els di¨¤legs i els personatges. En quart lloc, al mal lector li agraden les perip¨¨cies en qu¨¨ l'element verbal est¨¤ redu?t al m¨ªnim: de la mateixa manera que vol pel¡¤l¨ªcules amb el m¨ªnim di¨¤leg possible i molta acci¨®, vol hist¨°ries narratives explicades amb imatges. Finalment, vol que la hist¨°ria dugui en tot moment un ritme trepidant sense temps morts. El lector poc instru?t, conclou C.S. Lewis, nom¨¦s s'interessa per all¨° que ha de passar, per l'argument, sense que experimenti cap mena d'inter¨¨s per l'equilibri i les relacions que mantenen les paraules que t¨¦ al davant. El lector que descriu Lewis no llegeix mai res dues vegades, com si un llibre llegit esdevingu¨¦s un objecte in¨²til: de fet, si s'hi acosta ¨¦s potser com a ¨²ltim recurs, per entretenir un viatge, per combatre una soledat for?ada o per fer venir la son. M¨¦s enll¨¤ de la distracci¨® puntual, no busca tampoc que li ocasioni cap tipus de trasbals o transformaci¨® moral: la seva consci¨¨ncia ha de sortir impol¡¤luta de la lectura.

Ara b¨¦, i contr¨¤riament al que es podria imaginar un lletraferit purista, el panorama esmentat no ha de representar cap mena de trag¨¨dia, ni s'ha de veure com la pintura d'un abisme negre: sempre hi ha hagut el novel¡¤lista que es planteja com a punt d'arribada hipnotitzar, persuadir i distreure el lector ¨¤vid de successos truculents, venjances familiars, odis at¨¤vics que traspassen les generacions, misteris i enigmes hist¨°rics o polic¨ªacs que aconsegueixen instal¡¤lar en l'¨¤nim del lector la necessitat de saber com acaben, de con¨¨ixer el nucli i les raons que orquestren la hist¨°ria i descobrir, finalment, qui ¨¦s l'assass¨ª o el dolent. El mal lector, en el bon sentit de la paraula, el lector que s'enfronta a un llibre per seguir els avatars d'un argument polic¨ªac i una investigaci¨® hist¨°rica est¨¤ de sort: nom¨¦s ha d'anar fins una llibreria i comprar Els Llops, la novel¡¤la amb qu¨¨ Francesc Puigpelat (Balaguer, 1959) va obtenir l'¨²ltim premi Carlemany. L'autor no vol competir amb cap not¨ªcia de la premsa o d'erudici¨® hist¨°rica, per¨° a l'advertiment inicial ja avisa que "m¨¦s del 90% dels fets hist¨°rics recollits en aquesta novel¡¤la -fins i tot alguns dels m¨¦s inversemblants- s¨®n reals i documentats". El lector que vol aprendre fets certs, doncs, ja pot avan?ar i endinsar-se en el primer cap¨ªtol. All¨¤ hi trobar¨¤, al primer par¨¤graf, un home mort i amb el cos destrossat pels voltors: ja t¨¦ el fil d'un misteri per anar passant les p¨¤gines f¨¤cilment. I ho far¨¤ sense cap complicaci¨® perqu¨¨ ben aviat tamb¨¦ tindr¨¤ la certesa que Francesc Puigpelat no s'ocupa gens d'entrebancar-li la lectura amb exquisideses de m¨²sica verbal ni amb concessions gratu?tes a la versemblan?a estil¨ªstica. Es trobar¨¤ amb frases tan digeribles com aquesta, per exemple: "ho va pensar en un llampec de passi¨® i lucidesa -per¨° de seguit se'n va oblidar. I ¨¦s que els pensaments, les paraules amb qu¨¨ s'articulen dels ( sic ) pensaments, anaven i venien de la ment de la Montse Forn¨¦ en un vaiv¨¦ bla i perpetu, per¨° no hi deixaven cap rastre -com no en deixa una onada, una entre milions d'onades, en la sorra aspra d'una platja". I el lector s'anir¨¤ entusiasmant a mesura que en el primer cap¨ªtol s'esbossin les l¨ªnies argumentals per on anir¨¤ descabdellant-se la narraci¨®: a Els Llops hi ha un inspector de policia i tres germans amena?ats per uns an¨°nims culturalistes i plens de refer¨¨ncies a la Hist¨°ria, anir¨¤ sorgint el passat familiar i el present dom¨¨stic, les an¨¨cdotes es contrapuntejaran amb visites a la mitologia relacionada amb els llops i amb les lleis que dominen la vida rural, hi trobar¨¤ dramatitzacions d'episodis de la hist¨°ria contempor¨¤nia i la majoria de t¨°pics que han d'apar¨¨ixer en qualsevol nissaga familiar. A Els Llops adulteris i bastards, ranc¨²nies entre les diverses branques de la fam¨ªlia, papers perduts o amagats, revelacions sobtades i girs inesperats com si l'atzar s'estigu¨¦s avorrint. Puigpelat distribueix la mat¨¨ria narrativa en alternan?a de cap¨ªtols: d'una banda hi ha la investigaci¨® que es realitza en el present; d'una altra, el lector se submergeix en directe al mig dels fets que es van produir al passat -mentre es constru?a al segle XIX el canal d'Urgell, la guerra d'?frica, la batalla del Segre durant la Guerra Civil, les desventures del maquis a la postguerra-. L'arg¨²cia de Puigpelat no ¨¦s innocent: a part de presenciar l'acci¨® sense intermediaris, el lector es pensa que posseeix un avantatge respecte les pesquises que duen a terme l'inspector i els germans.

Els Llops ¨¦s una novel¡¤la que compleix amb fermesa el prop¨°sit que busca: entret¨¦, crea una dosi suficient de misteri per intrigar la curiositat, i no deixa d'entendrir la voluntat de l'autor per tirar endavant fins i tot en els moments que l'argument sembla escapar-se-li de les mans. No ¨¦s una novel¡¤la que presenti cap tipus d'exig¨¨ncia que inciti a la relectura, pot ser la lectura id¨°nia per un viatge, per esquivar la soledat for?ada o per anar-hi avan?ant cada nit abans d'adormir-se. Tampoc no suscita cap incomoditat moral ni fa que l'¨¤nim s'intranquil¡¤litzi perqu¨¨, al cap i a la fi, Francesc Puigpelat ha escrit competentment la base del que podria ser una bona s¨¨rie televisiva.