La noblesa d'un pedagog musical

A la Barcelona de les dues d¨¨cades posteriors a la Guerra Civil, Crist¨°for Taltabull (Barcelona, 1888 - 1964) va suposar per a tota una generaci¨® de compositors la providencial alternativa a l'encotillat ensenyament reglat i decimon¨°nic dels conservatoris, on l'avantguardisme musical del moment hi estava vedat. Amb aut¨¨ntica fusta de pedagog, les armes d'una solid¨ªssima formaci¨® iniciada a Barcelona i completada a Munic, on va tenir contactes amb Max Reger, la noblesa d'un home bo i la generositat de qui d¨®na sense esperar res a canvi. Taltabull va transmetre als seus alumnes no ¨²nicament les t¨¨cniques tradicionals de composici¨®, sin¨® que tamb¨¦ els va ensenyar les innovacions del serialisme, el dodecatonisme i el politonalisme. Aquesta tarda, el cicle Cambra Coral del Palau de la M¨²sica Catalana recorda la seva poc coneguda faceta de compositor -bona part de la seva obra va desapar¨¨ixer a Fran?a durant la II Guerra Mundial despr¨¦s d'un bombardeig- amb un concert del Cor de Cambra del Palau que, sota la direcci¨® de Jordi Casas, repassar¨¤ algunes de les obres corals m¨¦s significatives de la seva producci¨®, aix¨ª com les seves Can?ons xineses per a veu i piano, amb la mezzosoprano Elisenda Arimbau, i la Sonatina per a piano sol que tocar¨¤ Jordi Armengol.

"Tenia la porta oberta per a tothom, sense esperar res a canvi i sense ressentiment pel buit que li van fer"

Alumne de Claudi mart¨ª Imbert, Josep Font Roger i Enric Granados, Crist¨°for Taltabull va estudiar harmonia, composici¨® i musicologia am Felip Pedrell i despr¨¦s que la tardor de 1907 l'Orquestra Filharm¨°nica de Barcelona li estren¨¦s el seu poema simf¨°nic Waldemar Dae, que va motivar que Eugeni d'Ors li dediqu¨¦s l'octubre d'aquell any una de les seves glosses, va marxar a Munic per ampliar la seva formaci¨®. Se li va perdre la pista quan el 1920 es va instal.lar a Par¨ªs, on va viure fins al 1940, any que va tornar a Barcelona fugint de la II Guerra Mundial. A Fran?a va fer multitud de feines musicals per arribar a final de mes: pianista de caf¨¨ i acompanyant, arranjador musical, va escriure obres d'enc¨¤rrec per a ballet i cinema i va fer de lector i corrector a l'editorial musical Durand, tasca que li va permetre de tractar m¨²sics com Debussy, Ravel i Stravinski, de qui explicava an¨¨cdotes als seus alumnes de Barcelona.

"Era molt xerraire. Explicava hist¨°ries de la seves etades a Munic i Par¨ªs. Mai parlava, per¨° ni de la seva m¨²sica ni del que hi va fer", afirma el farmac¨¨utic Jordi Carbonell. "No hi havia manera de treure-li paraula quan li preguntava sobre les seves composicions. Desviava el tema dient: 'No, no. S¨®c molt dolent", recorda el compositor Xavier Berenguel. Ell i Carbonell formen part de l'ecl¨¨ctica llista d'alumnes que Taltabull va tenir a la capital catalana quan va tornar de Par¨ªs; una llista en qu¨¨ tamb¨¦ hi figuren, entre d'altres, Sebasti¨¤ Benet, Lle¨® Borrell, Maria Teresa Borr¨¤s, Josep Casanoves, Josep Cerc¨®s, ?ngel Cerd¨¤, Joan Comelles, Gregori Estrada, Enric Gispert, Mar?al Gols, Joan Guinjoan, Josep Mestres-Quadreny, Llu¨ªs Millet, Moreno, Jame Padr¨®s, Ireneu Sagarra, Josep Soler i Jordi Torra. "No tenia els cl¨¤ssics deixebles de conservatori. A casa seva hi anava gent que es volia dedicar a composici¨® i d'altres que eren diletants, als quals mai va rebutjar. Es dedicava a l'ensenyament a la carta. Intentava sobreviure", explica Llu¨ªs Millet, sotsdirector de la Revista Musical Catalana, qui, tot i tenir un pare catedr¨¤tic al Conservatori Municipal de Barcelona on la seva mare tamb¨¦ ensenyava piano, va estudiar harmonia i contrapunt amb Taltabull. "Estudiar amb la fam¨ªlia no sempre ¨¦s la millor opci¨®", sost¨¦ Millet.

Els que el van con¨¨ixer afirmen que en tornar a Barcelona va provar d'entrar com a professor al conservatori municipal i al del Liceu. Cap dels dos, per¨°, li va obrir les portes, i es va dedicar a ensenyar al marge de les institucions oficials. A donar classes i fer d'arranjador musical i tamb¨¦ de negre orquestrant les obres d'altres. "Tots l'ignoraven, per¨° mai es va queixar. Tenia la porta oberta per a tothom, gener¨®s, sense esperar res a canvi i sense cap ressentiment pel buit que li van fer", explica el compositor Joan Guinjoan, qui hi va estudiar un any i mig a comen?aments de la d¨¨cada de 1960, abans de marxar a Par¨ªs. "Era un home de gran saviesa musical i, alhora, profundament humil. Tenia una manera d'ensenyar diferent, i amb ell vaig aprendre l'harmonia del segle XX i no la del XIX".

"A mi m'interessava la m¨²sica a partir de Stravinski i, en aquella ¨¨poca, ni Debussy no existia al conservatori. Estava desesperat i decidit a estudiar pel meu compte quan en Joan Comelles va parlar-me d'ell", explica el compositor Josep Maria Mestres-Quadreny, qui entre 1952 i 1957 va estudiar composici¨® i orquestraci¨® amb Taltabull. "Ho va tenir molt magre, per¨° ¨¦s el seu el nom el que figura a la biografia de tots els compositors importants de la meva generaci¨®, perqu¨¨ m¨¦s que un mestre, va ser un gran pedagog. Quan li vaig portar una sonata feta a l'estil d'Anton Webern, despr¨¦s de mirar-se-la em va dir: 'Ja no et puc ajudar m¨¦s. Prepara't ara perqu¨¨ et trobar¨¤s molt sol'. I tant que m'hi vaig trobar, de sol!", recorda.

Taltabull tamb¨¦ va ser la salvaci¨® dels compositors Josep Soler i Xavier Benguerel. Aquest darrer, qui confessa la seva al¡¤l¨¨rgia als conservatoris i la disciplina, hi va arribar rebotat despr¨¦s de no entendre's amb Ricard Lamote de Grignon. "Era molt permissiu, fins i tot massa", reconeix. "S'adaptava tant a les possibilitats de cada alumne com a les seves necessitats. A m¨¦s, era un home amb qui s'hi podia parlar, simp¨¤tic, gener¨®s i culte". En Soler, un dels seus alumnes m¨¦s estimats, hi va treballar des de 1960 fins que va morir l'1 de maig de 1964, d'una hemorr¨¤gia g¨¤strica. "Ell era l'enlla? amb una escola seriosa i s¨°lida de composici¨®, impossible de trobar als conservatoris de Barcelona. Per a mi, que vaig tornar de Par¨ªs desenganyat despr¨¦s de no entendre'm amb el professor Ren¨¦ Leibowitz, va ser la meva salvaci¨®. Treball¨¤vem amb el tractat d'harmonia de Hindemith i el contrapunt i la fuga amb els seus apunts de Max Reger i Par¨ªs", recorda. "Sabia escoltar i comprenia els alumnes. Ell em va ensenyar que un bon mestre no ¨¦s el qui imposa, sin¨® el qui et d¨®na les eines perqu¨¨ trobis el teu propi cam¨ª".

I cadascun dels seus alumnes que despr¨¦s van arribar a ser compositors va trobar, de la m¨¤ de Crist¨°for Taltabull, el seu cam¨ª, la seva pr¨°pia personalitat, com ho evidencien la diversitat d'estils de les obres de Guinjoan, Soler, Benguerel o Mestres-Quadreny, els quatre alumnes m¨¦s destacats que segueixen en actiu com a compositors.