Del que ¨¦s pitjor

Abigail Lazkoz

Galeria dels ?ngels

Carrer dels ?ngels, 16,

Barcelona.

Fins a l'11 de mar?

World painting. El mundo como lo imagino o como me temo que es

Col¡¤lectiva

Galeria Estrany - De la Mota

Passatge Mercader, 18,

Barcelona. Fins al 4 de mar?

Desliz

Juande Jarillo

Galeria Joan Prats

Rambla de Catalunya, 54,

Barcelona.

Fins a l'11 de mar?

D'una manera molt efica?, Abigail Lazkoz (Bilbao, 1972) ens recorda que el dibuix pot anul¡¤lar la perspectiva des de la qual voldr¨ªem veure la realitat, per¨° tamb¨¦ deixa el cam¨ª obert per trobar-nos les trampes d'aquesta ambig¨¹itat deliberada, de la qual el sistema, el poder, sembla haver inventat mil maneres per justificar-ne els abusos. La guerra i l'horror, el dolor, la solitud... Tot el paisatge de destrucci¨® fruit de les intolerables obsessions d'ofesos i ofensius apareix ara tradu?t amb el llenguatge de la mort, blanc i negre, com una esquela que adopta la narraci¨® d'un dibuix en tinta xinesa sobre paper.

Lazkoz hi situa uns personatges desmembrats que encara tenen ganes de jugar-se la vida, amb la metralleta a la m¨¤, ennuegats de poder; semblen esquelets bul¨ªmics que caminen sobre un paisatge de mortaldat, amb un cruixit d'ossos que es confon amb la dringadissa daurada de les condecoracions que suporten.

En un altre escenari, que s'assembla a un ed¨¨n de pl¨¤stic incolor (Alambique de estrellas, Alambique de palomas), hi ha un personatge -autoretrat de l'artista- disposat a escapar de la impietat revelada del seu voltant en el seu descobriment de les coses essencials.

"Contar hist¨°ries", explica Abigail Lazkoz, "¨¦s el meu prop¨°sit. Explicar hist¨°ries ¨ªntimes i mostrar la meva preocupaci¨® per les persones. L'humanisme ¨¦s present en tot el meu treball, i per aix¨° ¨¦s necessari un llenguatge directe, senzill i modest, que em proporciona el dibuix". Dibuix net i a la vegada recarregat, intens, sovint fredament expressionista, amb l'ajuda del t¨ªtol de les seves obres i del mural, Incauto y manada, que l'artista, establerta a Nova York, ha creat a la paret m¨¦s visible de la galeria, Historias de guerra que he o¨ªdo, a cuchillo en las casas ; Ruina iluminada ; Trepa que la boca est¨¢ arriba o M¨¢s medallas, mayor responsabilidad sacsegen els fonaments de tot sentit representacional, propi del c¨°mic, per palpar els l¨ªmits del somni i el malson.

En la col¡¤lectiva de la galeria Estrany - De la Mota, El mundo como lo imagino o me temo que es, Lazkoz torna a mostrar la seva preocupaci¨® por un m¨®n que va de dret a l'autodestrucci¨®: sobre una esfera planet¨¤ria desfilen els seus dinamiters i en aquesta marxa de s¨¨nia es fan m¨¦s forts mentre van desgastant la terra que els permet rodar i rodar.

Altres artistes han participat d'aquesta voluntat de trencar els impulsos ret¨°rics que disfressen la realitat i tota la seva sinistralitat, adobant amb els seus treballs la terra f¨¨rtil de la ironia. El suport continua sent el dibuix, la qual cosa permet als seus autors i autores un cert utopisme, com ¨¦s el cas de Cristina G¨®mez Barrio (Madrid, 1973), que presenta la s¨¨rie Poco cielo en los peri¨®dicos, un projecte en proc¨¦s en el qual, mitjan?ant el gest d'a?llar amb un dibuix molt esquem¨¤tic la part que en les portades de diversos diaris correspon al cel de les fotografies, posa en evid¨¨ncia la manera amb qu¨¨ es transmet la informaci¨®.

Sharon Houkema (Drachten, Holanda, 1975) proposa un joc de l'oca impossible, constru?t com a vasos comunicants i carrerons sense sortida, en el qual una s¨¨rie de personatges handicapats intenta avan?ar cap a un punt d'arribada utilitzant els mitjans de transport m¨¦s diversos i rocambolescos. Tor-Magnus Lundeby (Fredrikstad, Noruega, 1966) aporta a l'exposici¨® una obra en forma de mirall en la qual el reflex en forma de calavera del continent afric¨¤ troba una imatge infidel en un mapa artificial basat en l'ab¨²s de poder i el gaudi extrem. Per Silvia Prada (Lle¨®, 1969), Kate Moss ¨¦s una icona de la moda v¨ªctima de la sobreexplotaci¨®, mentre que per a Benjamin Edwards (Iowa City, Estats Units, 1970) l'entorn urb¨¤ hipertecnologitzat ser¨¤ superflat o no ser¨¤.

Juande Jarillo (Granada, 1969) completa aquesta tr¨ªade d'exposicions sobre all¨° que ¨¦s pitjor. Dos v¨ªdeos i una s¨¨rie de fotografies descriuen la manera amb qu¨¨ l'individu intenta alliberar-se de l'estat hipn¨°tic i narcotitzant que l'imposa l'entorn, a base de buscar en la realitat l'aut¨¨ntica literatura de la imaginaci¨®. La sorpresa, l'evasi¨® o la recerca d'un nou punt de vista s¨®n estrat¨¨gies publicit¨¤ries, per¨° en el cas de l'artista andal¨²s hi ha la possibilitat de crear un valor est¨¨tic primigeni, lliure de la hist¨°ria per¨° no de la ideologia.