Policies i detectius

Els darrers dies han coincidit a les pantalles televisives les estrenes de dues produccions inspirades en el m¨®n polic¨ªac, per¨° de signe -i pressupost- divers. La primera, ?ngels i Sants, ¨¦s una superficci¨®, de TV-3, de set cap¨ªtols de prop d'una hora que s'emet els dijous a quarts d'onze de la nit, amb un cartell de megaluxe, que t¨¦ els Mossos d'Esquadra com a estrelles. La segona, Detectiu, ¨¦s una docus¨¨rie, infinitament m¨¦s modesta pel que fa al dispendi, de sis episodis de mitja hora, que va comen?ar a emetre's dilluns passat a dos quarts de dotze de la nit a la cadena Localia Catalunya i que segueix les passes d'un singular investigador privat per resoldre un cas. L'una i l'altra, per¨°, nom¨¦s tenen en com¨² el coqueteig amb el g¨¨nere negre. L'aborden, tanmateix, de molt diferent manera.

?ngels i Sants s'emmarca dins la tradici¨® de les s¨¨ries de policies i lladres, un cl¨¤ssic del mitj¨¤ televisiu des del seu mateix naixement. La dirigeix Pau Freixas, un jove realitzador que, pel que sembla, s'est¨¤ especialitzant en el ram del thriller, amb peces com la tv movie Nines russes i el llargmetratge C¨¢mara oscura. El telefilm, promogut, fa un parell d'anys, per l'auton¨°mica, se centrava tamb¨¦ en les activitats dels mossos i es troba en la g¨¨nesi de l'actual teles¨¨rie. Quant a la tem¨¤tica, per descomptat, i est¨¨ticament. Fins i tot dos dels seus actors principals, Llu¨ªs Homar i David Selvas, figuraven als cr¨¨dits de Nines russes. De fet, Homar va reincidir i es va tornar a posar a les ordres de Freixas a C¨¢mara oscura.

Aquest pre¨¤mbul sobre la fitxa d'?ngels i Sants ve a tomb perqu¨¨ ¨¦s precisament el treball de direcci¨® i d'interpretaci¨® -cal afegir als noms dels actors ja escrits el de Josep Maria Pou- el m¨¦s salvable d'un producte que presenta notables d¨¨ficits. Per damunt de tot, un gui¨® tan previsible i t¨°pic com poc cre?ble -signat, entre d'altres guionistes, per Francesc Bellmunt, productor i pare de la criatura-, amb moments inversemblants que no funcionen ni com a par¨°dia, en cas que aquesta hagu¨¦s estat la intenci¨®. Per exemple, quan un aspirant a mosso, ¨¨mul d'home de Harrelson, es declara a una companya d'escola en plena pr¨¤ctica al camp de maniobres, enmig d'una persistent pluja de bales, fent rodar per terra una capseta que amaga... Doncs s¨ª, aix¨° mateix, un rutilant anell de promesa. Tampoc sembla gaire encertat situar el territori del mal a Sant Adri¨¤. Com si la gent de La Mina no tingu¨¦s ja prou problemes per polir la imatge del barri.

Detectiu, que va estrenar dilluns passat Localia Catalunya -televisi¨® local del grup PRISA, que edita EL PA?S-, barreja realitat i ficci¨®, amb tota naturalitat i uns resultats est¨¨tics i de contingut considerables. La proposta ¨¦s original i creativa: un investigador privat, que veiem sempre d'esquena, del que desconeixem el nom i que -d'acord amb els c¨¤nons del cinema negre- fa de narrador en off, en primera persona, mira de satisfer, cada setmana, l'enc¨¤rrec d'un client. No necess¨¤riament ha de tractar-se d'un cas delictiu o d'espionatge. La producci¨® -excel¡¤lentment dirigida per Jordi Call (autor del magn¨ªfic documental Costaleros) i amb guions de Tito Ros- ¨¦s un exemple clar de televisi¨® local amb voluntat de solv¨¨ncia. A trav¨¦s d'imaginatives dreceres argumentals, ironia i un tractament de la imatge impecable, el teleespectador descobreix al costat del detectiu hist¨°ries sorprenents, reals o no, m¨¦s o menys desconegudes. Tot forma part del joc.