"Ha estat com fer una obra d'amor"

Oscar Pujol (l'Arbo?, 1959) ha dedicat 12 anys de la seva vida a elaborar el Diccionari s¨¤nscrit - catal¨¤, publicat recentment per Enciclop¨¨dia. No es tracta d'un diccionari m¨¦s, ja que el s¨¤nscrit ¨¦s una llengua antiga de cultura de gran prestigi a l'?ndia, similar al del llat¨ª o el grec a Europa. Est¨¤ considerada llengua morta des de fa 2.500 anys, per¨° es mant¨¦ viva gr¨¤cies a la seva gran literatura, en la que destaquen obres com els Veda, els Upanishad, el Bhagavadgita, el Mahabharata i el Ramayana. El diccionari Pujol, tal com proposa d'anomenar-lo l'erudit Raimon Panikkar, ha incorporat una s¨¨rie d'etimologies i de millores que han fet que se'l consideri el primer diccionari d'envergadura entre el s¨¤nscrit i una llengua rom¨¤nica. ?scar Pujol, per¨°, sembla portar-ho sense estrid¨¨ncies, amb una calma proverbial i amb una mod¨¨stia i un distanciament que deu haver apr¨¨s durant els molts anys que ha viscut a l'?ndia.

"Els occidentals, normalment, ignoraven fins ara l'etimologia del s¨¤nscrit, i els indis al rev¨¦s"

Pregunta. ?Com se li va despertar l'inter¨¨s pel s¨¤nscrit?

Resposta. Em va arribar d'una manera fortu?ta, arran d'un viatge a l'?ndia el 1980. Jo tenia llavors 20 anys i hi vaig anar sense gaires ganes, seguint la que ara ¨¦s meva dona. En principi no m'interessava gens aquell m¨®n, i fins i tot parlava amb menyspreu de "l'imperialisme espiritual de l'?ndia". Per¨° un cop all¨¤ vaig quedar molt impressionat per la riquesa cultural del pa¨ªs i per les seves creences. En un hotel vaig trobar un exemplar en angl¨¨s del Bhagavadgita, el vaig llegir i em va agradar tant que vaig pensar que estaria b¨¦ llegir-lo en la llengua original, en s¨¤nscrit. Al mateix temps, vaig descobrir que jo era un home d'estudis i que no podia negar-me a mi mateix.

P. ?Qu¨¨ havia fet fins llavors?

R. Havia comen?at Filologia Hisp¨¤nica a la Universitat de Barcelona, per¨° ho vaig deixar perqu¨¨ no em convencia. A partir del viatge a l'?ndia, per¨°, vaig tenir clar que em dedicaria a l'estudi del s¨¤nscrit, cosa que mai havia imaginat abans. Jo era dels que pensava que el m¨®n de l'estudi era molt avorrit. Era m¨¦s aviat un aventurer a qui li agradava viatjar molt.

P. ?I quan va comen?ar a estudiar?

R. El 1984 vaig fer un primer intent d'anar a estudiar a l'?ndia i vaig fracassar, per¨° vaig estar dos anys estudiant s¨¤nscrit de manera autodidacta. El 1986, per fi, vaig anar a Benar¨¨s per fer una llicenciatura en s¨¤nscrit. Van ser sis anys de carrera, al mat¨ª a la universitat i a la tarda amb un mestre, per¨° en total em vaig passar 16 anys a l'?ndia. A partir del 1992 vaig comptar amb el finan?ament de la Universitat de les Illes Balears per fer el diccionari. Van ser cinc anys de finan?ament, per¨° m'hi he dedicat molts m¨¦s. ?s un miracle que hagi sortit el diccionari, per¨° no em penedeixo de l'esfor?.

P. ?Sentia que era com una mena de missi¨®?

R. S¨ª, era aix¨°, com una missi¨®, com una obra d'amor. Han estat molts anys, per¨° encara hi ha coses que no he posat. Al final ¨¦s l'editor qui et diu que ja n'hi ha prou.

P. Aquest diccionari ¨¦s un luxe per a la nostra llengua, ?no?

R. Crec que s¨ª. ?s una alian?a entre lleng¨¹es minorit¨¤ries, encara que el s¨¤nscrit t¨¦ c¨¤tedres a tot el m¨®n, inclosa tot Europa, menys a Espanya.

P. L'inter¨¨s pel s¨¤nscrit a Occident ve de lluny, ?oi?

R. Al segle XIX el s¨¤nscrit era una disciplina puntera a tot Europa. Va significar una revoluci¨®. Ling¨¹¨ªsticament, nosaltres aprenem a estudiar la llengua gr¨¤cies als indis, ja que fins al XIX a Occident nom¨¦s s'estudiaven ortografia i declinacions. No hi havia conceptes de fon¨¨tica. Comencem a tenir una ling¨¹¨ªstica cient¨ªfica gr¨¤cies al s¨¤nscrit. El mateix Chomsky ho ha reconegut. Con¨¨ixer el que era el sufix zero, que aparentment no canvia res per¨° que transforma un mot, ve del s¨¤nscrit. El concepte zero matem¨¤tic es creu que tamb¨¦ ve d'aqu¨ª. La gram¨¤tica de Panini, del segle V abans de Crist, es composa de 4.000 regles per al s¨¤nscrit que caben en 30 p¨¤gines. A l'?ndia sempre han escrit en llenguatge ultrabreu; a la gram¨¤tica de Panini hi ¨¦s tot i si ho desenvolupes, en surten 700 p¨¤gines. Per aix¨° els indis s¨®n tan bons inform¨¤tics. Dominen el pensament abstracte.

P. A Catalunya i Balears, els estudis de s¨¤nscrit han tingut molta tradici¨®.

R. Joan Mascar¨® ja feia classes de s¨¤nscrit a la Universitat de Barcelona als anys trenta, per¨° la Guerra Civil ho estronca tot i fa que tinguem un buit respecte a altres pa?sos europeus. El s¨¤nscrit primer s'estudiava a partir de l'indoeuropeu. Entre guerres baixa l'inter¨¨s i avui els estudis de s¨¤nscrit han canviat, perqu¨¨ ara es projecta m¨¦s el s¨¤nscrit viscut com a una literatura immensament rica. Hi ha en s¨¤nscrit estudis de ling¨¹¨ªstica, de matem¨¤tica, d'astronomia, d'erotisme, de lleis, de ci¨¨ncia, de l¨°gica... En el diccionari he intentat fer una selecci¨® t¨¨cnica del s¨¤nscrit i fer articles llargs, que siguin una eina ¨²til per a l'estudiant de filosofia. Fins ara aix¨° no existia. Un altre motiu de la import¨¤ncia del diccionari ¨¦s que actualitza el l¨¨xic s¨¤nscrit, a partir de les dades del diccionari alemany, del 2001.

P. Els experts alaben tamb¨¦ l'aportaci¨® de la doble etimologia.

R. Per a mi, ¨¦s el m¨¦s atractiu del diccionari. Hi aporto l'etimologia de la filologia comparada i la de la filologia tradicional s¨¤nscrita segons Panini. Si agafem el mot deva, per exemple, veiem que vol dir d¨¦u i que el seu significat ¨¦s que juga alegrement. A partir d'aqu¨ª, mostro les diferents etimologies. Els occidentals, normalment, ignoraven fins ara l'etimologia del s¨¤nscrit, i els indis al rev¨¦s. Al ser un occidental format a l'?ndia m'ha semblat important posar-hi les dues. Cap diccionari ho havia fet abans, i ¨¦s per aix¨° que no nom¨¦s ¨¦s interessant per als catalans.

P. ?Pensa fer el diccionari tamb¨¦ en castell¨¤?

R. He tingut ofertes i el vull fer, per¨° ¨¦s m¨¦s important per a mi fer-lo en angl¨¨s, que tamb¨¦ en tinc ofertes. Ara que ja tinc les etimologies fetes no ¨¦s complicat passar el diccionari a una altra llengua. En el fons, volia aportar alguna cosa al m¨®n del s¨¤nscrit i ha estat aquest diccionari. Potser hi haur¨¤ altres lleng¨¹es, per¨° l'original ser¨¤ sempre el catal¨¤.

P. ?L'estudi del s¨¤nscrit implica a m¨¦s un aprenentatge espiritual?

R. Tradicionalment, s¨ª. Requeria iniciaci¨®, no menjar mel ni carn, no usar perfums i dormir a terra. Actualment, ja no. El que s¨ª ¨¦s cert, per¨°, ¨¦s que l'estudi del s¨¤nscrit t'obre moltes portes, ja que pots llegir una literatura molt interessant: els aforismes del ioga,per exemple. Hi ha diverses traduccions i totes molt diferents. Llegir-les en l'original t'obre la porta.

P. ?Practica el ioga?

R. Faig meditaci¨®. B¨¦, millor dit, faig Karma ioga, que b¨¤sicament consisteix en descobrir el teu karma (el meu ¨¦s estudiar). Quan ho descobreixes, has de tractar de fer el que et toca intentant no aferrar-te al fruit de les teves accions. En el meu cas, vaig pensar: haig de fer un diccionari, per¨° fixant-me en l'acci¨® del que faig, prescindint dels fruits. Si agrada o no agrada no dep¨¨n de tu, per¨° ho has de fer el m¨¤xim de b¨¦ possible. Aix¨° s'explica al Bhagavadgita: has de ser el m¨¤xim d'eficient en el que fas, per¨° desentenent-te del fruit.

En acabar l'entrevista, l'?scar Pujol m'ensenya un text titulat Les edats de l'home que ha tradu?t del s¨¤nscrit i que es publicar¨¤ per Sant Jordi. Es va escriure entre els segles VII i X i en ell es parla de l'Edat d'Or, quan "la gent vivia feli?, sense casa i aparellada espont¨¤niament". Com a contrast tenim l'Edat de Ferro, que segons Pujol descriu molt b¨¦ els temps actuals, quan "ser¨¤ la riquesa l'¨²nica causa de l'honor i la for?a l'origen de tota la just¨ªcia. I quan el desig sexual ser¨¤ l'¨²nic lligam entre l'home i la dona".

La saviesa dels textos s¨¤nscrits, i la connexi¨® entre Orient i Occident, ¨¦s ara m¨¦s a prop, gr¨¤cies a la feina feta per Pujol.