Antiecologisme

La natura no t¨¦ drets

Jaume Grau

Cosset¨¤nia Edicions

Valls, 2005. 175 p¨¤gines

Tot i que no de manera expl¨ªcita i sistem¨¤tica, les distintes cr¨ªtiques que usualment rep l'ecologisme van traient el cap al llarg de les p¨¤gines d'aquest llibre. Hi ha qui diu, posem per cas, que tant d'amor per la naturalesa potser funciona com a element substitutiu de l'erosionada confian?a en l'ordre social o pol¨ªtic. Com si es tract¨¦s d'una relaci¨® inversament proporcional, com m¨¦s problem¨¤tica es torna la relaci¨® amb els altres ¨¦ssers humans, m¨¦s atractiva seria la relaci¨® amb els arbres, els rius o els animals. Un plantejament cr¨ªtic al qual li encanta recordar que el r¨¨gim nazi fou dels primers a promulgar lleis a favor del medi ambient. Tamb¨¦ hi ha qui afirma que la conscienciaci¨® ecologista no ¨¦s res m¨¦s que una altra campanya (volguda o no) de m¨¤rqueting al servei del consumisme, en l'¨¨poca del triomf total del capitalisme, en qu¨¨ ¨¦s molt dif¨ªcil distingir entre un producte natural i la naturalesa com a producte. I una altra de les cr¨ªtiques habituals a l'ecologisme ¨¦s el fet de considerar-lo una manera hip¨°crita de netejar la nostra mala consci¨¨ncia pel fet de portar un tren de vida al qual, es digui el que es digui, no estem disposats a renunciar de cap manera. La mateixa mala consci¨¨ncia que, d'altra banda, portaria a atorgar un valor desmesurat a la informaci¨® meteorol¨°gica, tot i que l'home occidental cada vegada dep¨¨n menys del clima en la seva vida quotidiana.

All¨° que, de tota manera, caracteritza aquest llibre de Jaume Grau ¨¦s que la c¨¤rrega cr¨ªtica que cont¨¦ queda supeditada a la recerca d'un efecte c¨°mic. Un exemple en seria q¨¹estionar les associacions en defensa dels animals perqu¨¨, de manera incoherent, no aixequen la veu per defensar els drets dels mosquits; o un altre ironitzar sobre el "dany ecol¨°gic" que causa un talp quan fa una galeria o un castor quan construeix una presa. El problema, per¨°, ¨¦s que no s'estableixen les distincions pertinents. I ¨¦s que, igual que no ¨¦s el mateix robar a un ric que robar a un pobre, caricaturitzar o reduir a l'absurd ¨¦s molt lloable com a estrat¨¨gia per burlar-se de l'anomenada "ecologia profunda" (amb la seva rid¨ªcula invocaci¨® a la Naturalesa com si fos una deessa, o la seva equiparaci¨® dels "drets" de les muntanyes i els dels ¨¦ssers humans), com en general de qui pret¨¦n tenir tota la veritat, per¨° resulta ofensiu ficar al mateix sac les persones que lluiten per mantenir net determinat riu o per evitar el patiment d'algun animal.

?s f¨¤cil, d'altra banda, desautoritzar tota alternativa possible a l'status quo vigent tot parlant des d'un elevat nivell d'abstracci¨®, des del qual es constata que "d'esp¨¨cies en desapareixen i en desapareixeran en un futur, i ¨¦s bo i natural que aix¨ª sigui", o que abans ja hi ha hagut altres canvis clim¨¤tics (com a l¨¨poca de les glaciacions). Per¨° per als homes de carn i ossos ¨¦s molt diferent que l'aigua que beuen estigui contaminada o no, o viure al costat d'un jard¨ª o d'un abocador incontrolat d'escombraries. I si s'objecta que aix¨° no ¨¦s m¨¦s que una altra forma d'egoisme o ultilitarisme (pel fet de seguir considerant l'¨¦sser hum¨¤ com el criteri de sentit i de valor), l'ecologisme ben ent¨¨s simplement ens recorda que ¨¦s molt propi dels homes fer de la necessitat virtut, en el sentit que ens costa recon¨¨ixer la nostra depend¨¨ncia de certes condicions mediambientals, i per aix¨° fem veure que les elegim lliurement.