Pa-tum, pa-tum, pa-tum

Aquesta nit, la pla?a de Sant Pere de Berga ser¨¤ presa per la lit¨²rgia del foc, pels fuets del centenar de Plens que saltaran tots alhora fent-se un espai on no hi ¨¦s, enmig d'una multitud vestida amb roba de cot¨®, barret i mocador a la cara. Una gentada que es mou sempre en la mateixa direcci¨®, sempre en el sentit invers a les agulles del rellotge. ?s el moment culminant, ¨¦s l'¨¨xtasi, la plenitud d'una festa que enguany estrena una etiqueta que l'obre al m¨®n: el passat mes de novembre, la Unesco la va declarar Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat. La Patum ¨¦s festa entre les festes, no pel reconeixement internacional, sin¨® per la hist¨°ria que porta al darrere.

Enguany se celebren 250 anys de l'?liga, i la comparsa tindr¨¤ especial protagonisme

Es tracta d'una festa lligada al Corpus, per¨° plenament profanitzada en les darreres d¨¨cades. La religiositat, en tot cas, hi ha deixat la plasticitat i la tradici¨®, per¨° els sentiments s'han esva?t. ?s una festa que ve del teatre popular religi¨®s medieval, una celebraci¨® emparentada amb els passions o amb el misteri d'Elx, segons explica l'historiador Josep Noguera. La celebraci¨®, que antigament s'anomenava Bulla, es troba documentada d'en?¨¤ del 1454 i t¨¦ el seu origen en les ballades bullicioses (d'aqu¨ª el nom) que es feien abans i despr¨¦s de la process¨® del Corpus Christi. Al tombant del segle XIX la festa va canviar el seu nom per l'actual, Patum, degut al repicar insistent del Tabal, el timbal que marca el ritme durant tota la festa i que sona aproximadament com pa-tum, pa-tum. La Patum ¨¦s l'¨²nica celebraci¨® derivada de les antigues Bull¨ªcies que ha sobreviscut fins avui.

La festa, que t¨¦ un pressupost d'uns 144.000 euros i que fins ara ha comptat amb escasses participacions de fons d'altres institucions, comen?a el dimecres. Al migdia, els gegants i el tabaler anuncien l'arribada de la Patum, en el que es coneix com a "passada", i al vespre es fa el primer passacarrers. Una bona part de la imatgeria (els Gegants Vells, les Maces, les dues Mules Guites i el Tabal) visiten una per una les cases de les autoritats locals i un bullici de gent hi va al darrere. A sota de cada casa s'hi fa l'anomenat salt del passacarrers, amb les Maces i les Guites escampant les guspires dels primers fuets. La festa de dimecres acaba de matinada amb els tirabols, on gegants i Guites ballen junts en una pr¨¨via del que ha de ser la festa grossa, la del dijous.

Avui ¨¦s el dia central. Al migdia, despr¨¦s de l'ofici religi¨®s, que de moment es mant¨¦ dins del programa d'actes, la pla?a de Sant Pere s'omplir¨¤ de gent per veure la Patum de llu?ment, i el nom ens indica que ¨¦s un bon moment per veure la festa. Enguany se celebren els 250 anys de l'?liga i aquesta comparsa tindr¨¤ un especial protagonisme. A la nit, arriba el moment de viure la Patum.

Bona part de l'escenografia del mat¨ª torna a la pla?a, per¨° amb alguns elements diferenciadors: la m¨¤gia de la nit, la participaci¨® popular i els Plens, els diables coberts de foc que transformen el petit espai en un infern. El Tabal obre la festa des del balc¨® de l'Ajuntament i a la pla?a van sortint a ballar, per aquest ordre, els Turcs i Cavallets, les Maces i els ?ngels, les dues Guites (les tradicionals Mulasses), l'?liga, els Nans Vells, les dues parelles de Gegants i els Nans Nous. Repeteixen els salts dues vegades fins que arriba l'apoteosi dels Plens, i aleshores tot esclata. Tot fosc, tot foc. Amb la llum nom¨¦s dels nou fuets de cada ple, amb una m¨²sica que marca un ritme ¨¤gil de salt i que queda gravada en cada patumaire, amb un centenar de plens ballant, amb una crid¨°ria eixordadora, l'infern sembla m¨¦s a prop. Els Plens porten sis fuets al cap i tres m¨¦s a la cua. Es tapen amb una carota de dimoni i van protegits amb vidalba, una planta verda al mes de juny que els permet subjectar les carotes sense por a cremar-se. Els Plens s'han de fer acompanyar a la pla?a per evitar caigudes mentre ballen, ja que all¨° que m¨¦s agrada als patumaires ¨¦s viure el salt sota la pluja de guspires dels fuets del ple. Aquest darrer salt ¨¦s, sense dubte, el moment m¨¦s esperat, i nom¨¦s n'hi ha dos dijous i dos diumenge.

El divendres, la festa t¨¦ un moment d'aturada. La jornada es dedica als infants, que tenen l'oportunitat d'introduir-se en el m¨®n patumaire participant en la Patum infantil, una r¨¨plica de la dels grans feta a la seva mida i que enguany arriba al mig segle de vida. El dissabte torna l'ambient de Patum. Un nou passacarrers amb la reaparici¨® dels Tirabols, un altre dels dies de gran aflu¨¨ncia de p¨²blic. El diumenge, ¨¦s la repetici¨® de la festa del dijous, amb Patum de llu?ment, Patum sencera i una ballada de sardanes de matinada que acomiada la festa fins a l'any seg¨¹ent.

Deixant de banda incidents com els de l'any passat, en qu¨¨ un jove bergued¨¤ va morir apunyalat en una zona propera a on es feia un ball, el moment dels Plens ¨¦s el m¨¦s perill¨®s. La possibilitat que es produeixi una allau humana a la pla?a ¨¦s el que m¨¦s preocupa l'organitzaci¨® i el que m¨¦s es treballa. Les o?des tamb¨¦ pateixen per l'esclat dels fuets i dur una roba per evitar les cremades, un barret, un mocador gran per protegir-se del fum i bon cal?at ¨¦s fonamental. En els ¨²ltims anys, per¨°, el major nombre d'atencions sanit¨¤ries no responen ni a les allaus ni a les lesions, sin¨® a la ingesta excessiva de begudes alcoh¨°liques. ?s clar que molts patumaires no entendrien una patum sense barreja (an¨ªs amb moscatell) o els porrons de mau-mau (una beguda amb una base de vermut negre), que tamb¨¦ ha esdevingut tradici¨®.

La festa t¨¦ reconeixement internacional per la tradici¨® que representa i per la seva continu?tat (nom¨¦s s'ha susp¨¨s en moments excepcionals com en dos anys enmig de la Guerra civil). Per¨° malgrat tot, ha evolucionat, ha incorporat novetats, i ho continuar¨¤ fent en els propers anys.

Els canvis s¨®n visibles en les fotografies, com ara les que es recullen en el darrer llibre de Ramon Felip¨®, un dels estudiosos berguedans de la Patum (Antigues imatges de la Patum, Llibres de l'?ndex). S'hi veuen imatges de principis de segle amb l'?liga ballant folgadament a la pla?a, o les Maces i els Plens saltant amb placidesa. Encara que siguin fotografies de la Patum de llu?ment (una patum una mica m¨¦s tranquil¡¤la, sense salt de plens ni tirabol), suposa un fort contrast respecte la quantitat de p¨²blic que hi ha ara.

La Patum ¨¦s primitiva en tant que despulla el participant i el fa igual als altres. Ho destaca el dissenyador Salvador Vinyes, autor del logo de la Patum, que comenta que "tothom hi ¨¦s imprescindible, tant el que ¨¦s de Berga com el que ve de fora, tant el que fa molts anys que balla com el que entra a la pla?a per primera vegada", assegura. Enguany, Vinyes ha dut a terme una original idea d'oferir-se per retratar tothom que ho volgu¨¦s al costat del cartell de la Patum, una proposta que es va transformar primer en exposici¨® i des d'aquesta setmana en un llibre en el que hi apareixen les m¨¦s de 1.600 cares retratades. Vinyes ent¨¦n que "a la pla?a nom¨¦s hi ha una Patum i que quan s'¨¦s dintre tothom va a la una". Aquest dissenyador bergued¨¤ se sorpr¨¨n cada any en comprovar com "la gent es creu la Patum" i com hi participa tant si es tracta del ball d'unes figures m¨¦s ben aconseguides o unes que han sortir de mans m¨¦s amateurs, tant si s¨®n m¨¦s noves com m¨¦s velles, tant si fan foc com si no en fan, encara que aquest sigui l'atractiu principal.

Carles Seuba, de 25 anys, autor d'un documental sobre la festa (Foc inoblidable) que es va presentar la setmana passada, considera que la Patum extrema els sentiments dels que la viuen plenament, que "els bipolaritza", perqu¨¨ "si un any est¨¤s fotut passar¨¤s una patum fatal i si un any est¨¤s b¨¦, ser¨¤ un record inoblidable".

Per a Ramon Felip¨®, la Patum ¨¦s el que queda de la tradici¨® de Corpus, de la process¨®, encara que admet que ara ha perdut aquest sentiment. ?s una festa ¨²nica i com a tal ha fet la seva pr¨°pia evoluci¨®, de tal manera que, per exemple, les Mulasses de Berga tenen el coll llarg per arribar a cremar les persones que quedaven a sobre de la barana de la pla?a.

La Patum d'enguany, encara que els berguedans ho diguin amb la boca petita, ser¨¤ especial, perqu¨¨ la declaraci¨® com a Patrimoni de la Humanitat els ha enorgullit. Hi haur¨¤ un salt especial del que s'anomena Maces Plenes, uns Plens amb elements que porten habitualment les maces i m¨¦s c¨¤rrega de p¨®lvora, que es preveu espectacular.