A ritme de tango
Aquest ball t¨¦ una llarga tradici¨® a Catalunya que es remunta als seus or¨ªgens, i encara avui hi ha 'milongas' cada dia
Bertolucci va crear una t¨°pica icona sexual quan va fer ballar un desmarxat tango a Dominique Sanda i Estefania Sandrelli a Il conformista, entre Rolls, xampany i lam¨¦s, recreant l'¨¨poca en qu¨¨ el ball argent¨ª vivia temps gloriosos. En canvi, al modern Le dernier tango ¨¤ Paris un Marlon Brando gras i talper arrossega la joveneta Maria Schneider a la pista d'un decr¨¨pit dancing parisenc i s'abaixa els pantalons per provocar les polsoses parelles perfumades amb naftalina, inexpressives i tibants, que segueixen inflexibles el comp¨¤s de la m¨²sica com si fossin sardanistes d'un esbart. El tango havia passat de moda a l'Europa de la segona meitat del segle XX i gaireb¨¦ ning¨² el ballava si no eren esp¨¨cimens de taxidermista. Els passos s'anaven perdent i la gent gran, als casoris i les festes majors, el ballava desdibuixat com un fox o un bolero. No obstant aix¨°, a la badia del Plata es va continuar fent tango, malgrat que s'export¨¦s poc. I el m¨ªtic Gardel seguia impassible pels nost¨¤lgics que rebuscaven sacrosantes rel¨ªquies de gram¨°fon. Paral¡¤lelament, autors com Osvaldo Pugliese i Astor Piazzolla l'estaven revolucionant, ja des dels anys cinquanta, donant-li una vitalitat que amb el temps seria inmarcescible. I, amb la vor¨¤gine de la m¨²sica, els seus passos complicats i poc espontanis tornarien a ser objecte de pr¨¤ctica i estudi.
L'¨¨xit d'una 'milonga' dependr¨¤ de la concurr¨¨ncia i de la gr¨¤cia del discj¨°quei
Barcelona continua sent una de les ciutats europees que organitza m¨¦s balls per setmana
Ballar el tango pot ajudar a controlar el pes i t¨¦ altres beneficis d'ordre f¨ªsic i ps¨ªquic
La famosa pel¡¤l¨ªcula de Bertolucci no acabaria per anunciar la mort del tango, com podia semblar a primera vista, sin¨® que era un dels primers s¨ªmptomes del seu renaixement. Poc despr¨¦s, cap al 1975, es produ?a des dels Estats Units l'espectacle Tango Argentino, dirigit pel c¨¨lebre core¨°graf Juan Carlos Copes, que va causar furor arreu del m¨®n i va comen?ar a difondre una nova imatge del ball, m¨¦s enll¨¤ de Montevideo i Buenos Aires. Una d¨¨cada despr¨¦s irrompia Tango Reviu que, entre altres ciutats europees, es va estrenar amb ¨¨xit a Madrid i Barcelona. Mentrestant, Piazzolla tamb¨¦ era aclamat als escenaris europeus i americans i la seva m¨²sica mestissa -alhora culta i popular- s'acceptava a les sales de concert. L'any 1989, Pugliese, un dels m¨¦s grans m¨²sics de tango, feia una gira per Europa. A ?msterdam va coincidir amb Piazzolla en un concert memorable que va ser enregistrat i ¨¦s objecte de culte; i pel 1992 actuava al Palau d'Esports de Granollers.
Un altre fenomen en la consolidaci¨® del tango va ser l'organitzaci¨® de festivals; unes trobades que tenen poc a veure amb l'equilibrisme circenc dels concursos de ball de competici¨®. Un dels primers a l'Estat seria el d'Alcantrilla, a M¨²rcia, dedicat exclusivament a la m¨²sica. Pel que fa al ball, el festival m¨¦s antic ¨¦s el de Granada, iniciat cap al 1988, i encara continua sent un dels m¨¦s destacats. Cinc anys despr¨¦s apareixia el de Sitges, que enguany se celebra del 12 al 16 de juliol, amb classes, actuacions i saraus, als salons del Maricel, El Retiro i altres llocs emblem¨¤tics del poble -per a m¨¦s informaci¨® es pot consultar el web tangositges.com-. Es tracta dels dos festivals m¨¦s consolidats, per¨° n'hi ha d'altres, com ara el de Barcelona que sol celebrar-se, pels voltants de setmana santa, i altres de relativa volada. A part, hi ha tots els que s'organitzen a la resta d'Europa, de Par¨ªs i Berl¨ªn a Sant Petersburg o Istambul.
Alguns membres de l'espectacle Tango Reviu van quedar-se a Madrid i des d'all¨¤ van comen?ar a donar classes del ball. A Barcelona, un dels primers a ensenyar-ne va ser Jimmy Ray, encara actiu, i part dels seus alumnes han acabat convertint-se tamb¨¦ en professors. I amb les classes vindran les pr¨¤ctiques -per assajar nous passos- i les milon gas -els llocs on es poden ballar les tres danses porte?as m¨¦s populars: tango, vals criollo i milonga de la que precisament agafen el nom-. Tal com explica Toni Barber, acad¨¨mic de l'Academia Nacional del Tango i membre actiu del ressorgiment del tango a Barcelona, les primeres milongas apareixien aqu¨ª entre 1989 i 1990 i van comen?ar a fer-se en sales de ball convencional com ara la Nilo, que va ser pionera, Festa Major o El Gran Envelat. Al mateix temps, es creava l'associaci¨® m¨¦s antiga de l'Estat, anomenada Patio de Tango, que desplegaria durant anys una gran tasca de promoci¨® i difusi¨® del ball i aviat tindria milonga pr¨°pia a Gr¨¤cia, un dels barris on m¨¦s proliferaran aquests saraus. Els anys noranta marcaran la gran desclosa a Barcelona amb una pila de noves milongas i d'aficionats, fins al punt que es convertir¨¤ en un referent europeu tal com ja havia estat a la d¨¨cada de 1920 i els primers trenta. Una vitalitat que es feia ben palesa aquest dimarts al Grec, amb l'¨¨xit esclatant de Rodolfo Mederos i Miguel Poveda. Per con¨¨ixer el passat fastu¨®s catal¨¤ de la dansa porte?a val la pena llegir Barcelona, la tercera p¨¤tria del tango, de Xavier Febr¨¦s i Patricia Gabancho, (Quaderns Crema, Barcelona, 1990).
Per obrir una milonga nom¨¦s es necessita un local que guardi proporci¨® amb les previsions de capacitat de convocat¨°ria dels organitzadors i disposar d'un bon equip de m¨²sica. Per aix¨° se'n munten i desmunten cada dos per tres. Fins i tot n'hi ha una d'intermitent, La Tenebrosa, que se celebra a cases okupes. D'entre les que han desaparegut, cal destacar la que s'organitzava l'any passat a la Pla?a de Catalunya, els vespres, que va comptar amb la total incomprensi¨® de l'ajuntament i la va prohibir; o la de La C¨²pula, al Teatre Principal, fascinant com cap altra. L'¨¨xit d'una milonga dependr¨¤ de la concurr¨¨ncia; tamb¨¦ la gr¨¤cia del discj¨°quei li far¨¤ guanyar punts, com ¨¦s l¨°gic -la revoluci¨® dels CD i d'Internet proporcionen un fons musical inacabable que ha revifat una tradici¨® plet¨°rica, actualment hi ha uns 10.00 tangos inventariats i dia a dia n'apareixen d'altres. La facilitat d'organitzar una milonga ha fet que avui es pugui ballar tango a les principals ciutats del planeta amb vocaci¨® de cosmopolites, com ara Par¨ªs, Londres, Nova York, Berl¨ªn, Copenhague, Budapest, Tokio o Istanbul, i naturalment Montevideo i Buenos Aires. A l'Estat Espanyol, tamb¨¦ es pot ballar a Madrid, Bilbao, Sevilla, San Sebasti¨¢n, Saragossa, Val¨¨ncia, Granada, Albacete, Valladolid o Zamora. Aquest fet generalitzat, ha minvat una mica el protagonisme inicial de Barcelona, per¨° continua sent una de les ciutats europees amb m¨¦s nombre de milongas per setmana i una de les que t¨¦ locals m¨¦s plens d'encant, com ara l'espectacular Hotel Oriente, malgrat que a l'estiu estigui tancat. A l'hivern i la primavera, els primers divendres de mes, tamb¨¦ s' organitzen espectacles a La Paloma. Entre els espais que hi ha a Gr¨¤cia, destaca La Milonga del ?ngel, els diumenges a la tarda, al carrer Maspons, 6, tamb¨¦ tancat fins al setembre. La milonga de la Casa de Val¨¨ncia estar¨¤ oberta tot l'estiu i ¨¦s una de les m¨¦s populars i celebrades. I la que t¨¦ millor m¨²sica ¨¦s, sens dubte, Tango Gotan, al Caf¨¦ de las Artes, una qualitat que comparteix amb La Cumparsita, al teatre Llantiol, un lloc excepcional per ballar, escoltar, o simplement estar. En algunes, abans de comen?ar, s'hi ensenyen passos nous; les pr¨¤ctiques s¨®n un bon moment per decidir iniciar-se, despr¨¦s ja sorgiran les ofertes de classes i professors de tota mena. Per estar al corrent del calendari ¨¦s millor consultar algunes de les web espec¨ªfiques: yobailotango.com, catalunyatango.com, bcntango.com o rincondeltango.com, i assegurar-se que l'activitat triada funcioni. El proper 9 de juliol, el Casal Argentino de Barcelona, organitza un espectacle sobre la hist¨°ria del tango, a la seu del districte de Nou Barris, a partir de les set de la tarda, s'impartiran classes gratu?tes, i de dos quarts d'onze del vespre fins a les dues del mat¨ª hi haur¨¤ milonga. I del 25 al 27 d'agost, al Parc Catalunya de Sabadell es faran unes jornades dedicades al tema.
Al cap i a la fi, el tango ¨¦s una afici¨® com una altra, per¨° ¨¦s bastant econ¨°mica i saludable; es necessita simplement un joc de sabates, una certa const¨¤ncia -inherent en qualsevol addicci¨®-, deixar-se endur per la m¨²sica, desmadrada i trista fins al moll de l'os, i fer poc cas de les lletres, amarades de misog¨ªnia i rancor malgrat que hi sovintegin fragments genials: "No... | ni es cielo ni es azul | ni es cierto tu candor | ni al fin tu juventud. | T¨² compras el carm¨ªn | y el pote de rubor | que tiembla en tus mejillas, | y ojeras con verd¨ªn | para llenar de amor | tu m¨¢scara de arcilla..." D'altra banda, ballar el tango pot ajudar a controlar el pes, i amb l'edat, el nivell de colesterol i de sucre, pot millorar l'autoestima si s'¨¦s aplicat a la pista i es t¨¦ un m¨ªnim de reclam, i t¨¦ altres beneficis d'ordre f¨ªsic i ps¨ªquic. T¨¨cnicament ¨¦s bastant complicat, encara que potser menys del que sembla a primera vista; cal dedicaci¨® i paci¨¨ncia. El paper de l'home ¨¦s dif¨ªcil ja que ha de construir la geometria del ball i saber-la marcar de forma flu?da i entenedora, per¨° en canvi sol tenir-ho millor a l'hora de practicar; en q¨¹esti¨® de balls, ja se sap, sempre falten homes, de manera que no trobar¨¤ massa problemes per tenir parelles disponibles. Potser un dels handicaps que cal superar ¨¦s que les dones s'atreveixin m¨¦s a treure a ballar. Amb aix¨° el tango perdria l'encartonament i el masclisme que encara conserva dels temps passats. On no sembla que hagi arribat la febre del tango ¨¦s en l'ambient gai barcelon¨ª, tot i que en els seus or¨ªgens aquest ball es practicava entre mascles -doncs era considerat escandal¨®s fer-ho d'altra manera- i que a la capital Argentina ara aix¨° torni a ser l'¨²ltim crit.
La nova afici¨® al tango ha fomentat tamb¨¦ la pres¨¨ncia de m¨²sics i cantants, normalment argentins que viuen i actuen a Catalunya, o hi passen temporades. Alguns dels m¨¦s coneguts s¨®n: el Trio Argentio de Tango, format per Marcello Mercadante, Gustavo Battaglia i Andr¨¦s Serafini, el grup Argento Tango Fusi¨®n, amb Lilian Giubetich, Luciano Pietrafesa i Le¨®n Bertone, el duo format per Pablo Logione i Maru Estoa, i m¨²sics solistes com Enrique Teller¨ªa, Horacio Fumero, Jorge Serrate, Eduardo Braier, o Pablo Ziegler. que a la Buenos Aires aix¨° torni a ser l'¨²ltim crit tamb¨¦ en el m¨®n rosa.
Entre els cantants, destaca Cec¨ªlia Rossetto que fa llargues estades a Barcelona, i les ja m¨¦s habituals Maite Caparr¨®s, Sandra Rehder, Elba Pic¨®, Sandra Ianonne i l'hist¨°ric Fernando R¨ªos Palacio, seguidor de l'estil encarcarat de Carlos Acu?a. Tamb¨¦ hi ha un munt de ballarins d'espectacle com ara Claudio Hoffman i Pilar ?lvarez, Antonia Barrera, Vicen? Arranz, Diana Morris, Jorge Udrisard i Andrea Ponzetti, Diego Morella i Pilar Fern¨¢ndez, Jon Fredy i Gloria Tabares o, entre altres, Lu¨ªs Ianonne, a part dels artistes i passavolants que actuen pel carrer i embadaleixen els vianants amb rebuscades cabrioles.
Cites estiuenques per ballar tango a Catalunya
- Barcelona:
Dilluns: Barrio Sur, Hotel Market, Comte Borrell, 68, de 21.30 a 00.30.
?Milonga Maldita! , Pipa Club, Pla?a Real, 3, pral, de 22.30 a 1.00h.
Dimarts: El Desbande, Bar Cop¨¨lia, Rera Palau, 4, de 22.30 a 1.30.
La Antilla, Antilla, Arag¨®, 141, de 21.00 a 23.00.
Dimecres: Tango Gotan, Caf¨¦ de las Artes, Val¨¨ncia, 234, de 22.00 a 1.00.
Dijous: Casa de Val¨¨ncia, C¨°rsega, 335, de 22.00 a 1.00.
Divendres: El Desbande, Estudio Entred¨®s, mare de D¨¦u dels Desemparats, 5¨¨, 2on, de 22.30 a 2.00.
Dissabte: La Pantera Rosa, Berga, 34, de 21.30 a 1.30. Fins al 8 de juliol.
Diumenge: Glorieta del Parc de la Ciutadella, de 17.00 a 20.00. Gratu?ta.
La Cumparsita, Teatre Llantiol, Riereta, 7, de 17.00 a 20.30. Obert fins al 13 d'agost (consultar horaris).
Club de 7 a 9, Passeig de Gr¨¤cia, 46, 1er., de 22.00 a 1.15.
- Sabadell
Dijous: L'embarcador, Parc Catalunya, vorera de l'Eix Maci¨¤, a l'embarcador del llac, de 22.00 a 1.00. Gratu?ta.
Diumenge: Milonga de mis amores, Hotel Urp¨ª, Onze de setembre, 38, de 19.00 a 22.00. Fins al 9 de juliol.
- Tarragona
Dissabte: La Peque?a Milonga, La Vaqueria, Rebolledo, 11, de 20.00 a 22.00.
(Nom¨¦s s'han incl¨°s els locals que obren setmanalment i funcionaran tamb¨¦ el m¨¦s juliol o agost).
La doble hist¨°ria de Gardel
?s molt normal que els pobles ve?ns tinguin difer¨¨ncies i que gaireb¨¦ mai no s'acabin d'arreglar. L'Uruguai i l'Argentina no s¨®n menys i es disputen tothora la propietat i l'origen del tango. De fet, sembla ser que els millors autors i les peces emblem¨¤tiques s¨®n uruguaians i d'aquesta llegenda no se n'escapa ni Carlos Gardel. La seva vida est¨¤ plena de secrets i d'inc¨°gnites fomentades des d'un bon comen?ament pel mateix cantant, que es mostrava esquiu i, sovint, mentider a l'hora d'explicar els seus or¨ªgens tumultuosos. Gardel va ser un ¨ªdol enigm¨¤tic, m¨¦s amant de les farres amb els col¡¤legues que no pas de conrear roman?os femenins, i una misteriosa mort en accident d'avioneta a l'aeroport de Medell¨ªn, l'any 1937, va acabar d'embolicar la troca. La versi¨® argentina de la biografia de Gardel ¨¦s la m¨¦s d'ordre, dins de la disbauxa inherent al personatge, i situa el seu naixement a Tolosa de Llenguadoc, el 1887, fill d'una planxadora, mare soltera, anomenada Berthe Gard¨¦s, i d'un pare tamb¨¦ franc¨¨s i desconegut. La Gard¨¦s, com tants altres europeus, va embarcar a l'Argentina amb el seu fill i s'hi va quedar. D'adolescent, Carlos ja estava deixat de la m¨¤ de D¨¦u i era amant de bronques i aldarulls. Va comen?ar a cantar per tuguris i d'aqu¨ª ben aviat va despuntar com un dels primers i principals cantants de tango de tots els temps. Per m¨¦s gr¨¤cia de detalls es pot consultar, entre d'altres, el volumin¨®s llibre de Juli¨¢n i Osvaldo Barsky Gardel. La biograf¨ªa (Taurus, Buenos Aires, 2004). La un¨¤nime versi¨® uruguaiana, en canvi, ¨¦s bastant m¨¦s embolicada i tenebrosa. Segons aquesta, l'avi patern de Gardel era el fuster sabadellenc Joan Escayola, parent d'uns coneguts terrissaires, que va marxar a l'Uruguai a principis del segle XIX. Un dels seus fills, Carlos, es va fer militar i alhora va ser un poder¨®s terratinent. Carlos Escayola seria un home c¨¨lebre a l'Uruguai i el seu nom encara ¨¦s recordat. Sembla ser que tenia una gran debilitat per les dones i es va fer amant de la pr¨°pia sogra, a part de casar-se amb la seva cunyada, Juana Sghirla, arran de quedar vidu. I com en una pel¡¤l¨ªcula d'Arturo Ripstein, el Coronel Escayola no en tenia prou i va tenir relacions amb l'altra cunyada, Maria L¨¨lia, -de la que era padr¨ª i suposadament tamb¨¦ pare-i la va deixar prenyada a tretze anys, fet que va causar un intent de su?cidi de la seva dona. Segons els uruguaians, Gardel va sortir d'aquest embolic. El Coronel, per desfer-se de la prova, va enviar Maria L¨¨lia a la hisenda de Santa Blanca, on suposadament naixeria Carlos. Despr¨¦s va confiar l'infant a una planxadora francesa que havia treballat a la casa i vivia a Buenos Aires: Isabel Gard¨¦s. A partir d'aqu¨ª, les dues hist¨°ries ja conflueixen sense problemes. Al passaport de Gardel constava com nascut a Tuacaremb¨®, el poble uruguai¨¤ dels Escayola. Els seus ulls caiguts, per¨°, s'assemblen als de Berthe. La hist¨°ria ¨¦s ben coneguda per¨° uns i altres no es posen d'acord. ?s massa truculenta per acceptar-la.
El pecat de Manuel Jov¨¦s
L'origen de Gardel -occit¨¤ o sabadellenc-, les estades que feia a la Ciutat Comtal i la seva afici¨® al Bar?a, molt en concret a Samitier, o l'¨¨xit fabul¨®s del trio Irusta, Fugazot i Demare al cabaret Villa Rosa d'abans de la guerra, no s¨®n l'¨²nica connotaci¨® catalana del tango. N'hi ha d'altres i sonades. Si busquem el nom de Manuel Jov¨¦s a la Gran Enciclop¨¨dia Catalana no trobarem cap foto i just quatre l¨ªnies pelades, una mena de trist peu de l¨¤pida de cementiri, i a m¨¦s hi campa un error de disset anys a la data de la seva mort. A part de quatre estudiosos del Bages, ning¨² no sap qui ¨¦s Manuel Jov¨¦s. De fet, aparentment, no sembla que es tracti de cap catal¨¤ il¡¤lustre, no t¨¦ places ni carrers ni al poble on va n¨¦ixer, i tampoc no surt esmentat als llibres de catalans c¨¨lebres arreu del m¨®n. I ¨¦s que aquest home la va fer molt grossa quan va canviar el virolai pel tango.
Davant el frac¨¤s enciclop¨¨dic, podem creuar els dits i endinsar-nos en el terreny sense llei d'Internet i trobarem prop de 1.000 entrades que parlen d'aquest curi¨®s personatge, la majoria argentines i relacionades amb la hist¨°ria del tango; cal esperar que algun estudi¨®s met¨°dic hi posi ordre i acabi de quadrar les coses. Manuel Jov¨¦s i Torras, fill d'uns humils pagesos, va n¨¦ixer a Manresa el dos de maig de l'any 1886. Es va formar a l'Escolania de Montserrat amb el Pare Juan Bautista Guzm¨¢n, de qui va ser alumne avantatjat, tal com explica Gl¨°ria Ball¨²s a Hist¨°ria musical d'un centre excursionista, un dels pocs textos catalans que recullen part de la hist¨°ria de Jov¨¦s. A 19 anys, ja era nomenat director de l'Orfe¨® Manres¨¤ i donaria un gran impuls a la coral. Poc despr¨¦s, va dur l'Orfe¨® a Montserrat per estrenar una Salve Regina dedicada a la Moreneta que va ser un gran esdeveniment. Tamb¨¦ va escriure per als orfeonistes l'himne Oh P¨¤tria, i v¨¤ries sardanes i can?ons populars catalanes que devien fer les del¨ªcies dels manresans de la Lliga. Per¨°, paral¡¤lelament Jov¨¦s es dedicava a escriure m¨²sica lleugera, com ara el xotis El hipnotizador, i, el que era pitjor, a tocar en cinemes, caf¨¨s i sales de ball. Com que aix¨° no era un bon exemple per a les noies de la coral, que cantaven amb obligades mantellines blanques perqu¨¨ no es creuessin mirades amb els components masculins -i ara ens estirem els cabells pels vels isl¨¤mics-, el consell directiu de la coral li va recomanar que deix¨¦s de dirigir-la per un temps, mentre estudiaven el cas. Jov¨¦s no es va fer pregar. Va dimitir el 5 d'agost de 1908; tenia 22 anys. Llavors, va baixar a Barcelona i es va embarcar cap a l'Argentina.
A Buenos Aires, Jov¨¦s es va integrar al Casal Catal¨¤, pel que va composar un himne en homenatge a Guimer¨¤, una marxa f¨²nebre dedicada a Rafael de Casanova publicada a Catalunya al Plata i la sardana Cants d'amor. Va continuar, per¨°, treballant en caf¨¨s, cinemes i confiteries, i va composar fados, pasdobles, xotis i cuplets com Digui-li que vingui, Q. L. B. L. P., La azafata de la Reina, El beso el soldado o La perra de Chaplin; valsos criollos com Deseo; cuadrillas com Hermosas chilenas; i zambas com Tucamanita i Dec¨ªme negro que s¨ª. Va treballar amb la Membrives, La Goya i Raquel Meller en les gires que van fer a l'Argentina. Va estrenar com¨¨dies musicals als millors teatres de la capital (les m¨¦s celebrades van ser En el fango de Par¨ªs, El rey del cabaret i Patotero, rey del bailongo). Tamb¨¦ sembla ser que es va encapritxar d'una ballarina ex¨°tica que va provocar algun nou gir a la seva vida. Durant un temps va residir a Mendoza i va ser organista de la catedral.
Un dels primers tangos de Jov¨¦s, ?Una m¨¢s!, data del 1915, i en van seguir una pila amb els que es faria fam¨®s: Armenonville viejo, Apriete que va la marca, A m¨ª lo mesmo me da, El gran puntero, La m¨¢s tigresa, Flor de yuyo, Venga champ¨¢n, El rabanito, Ver¨¢s pebeta, Chikoff -dedicat a un c¨¨lebre comte rus i ballar¨ª de tango-, Yerba seca, La midinette, El dormil¨®n, Pingo m¨ªo, Pobre percanta, El moscovita, Rosa de fuego ... i, entre molts altres, Mi gloria eres t¨². Uns tangos i milongas que normalment tenien lletra del conegut argent¨ª Manuel Romero o del madrileny Antonio Viergol. Els m¨¦s populars serien, per¨°, Patotero sentimental, estrenat per Ignacio Corsini, Pobre milonga, La provinciana, Coraz¨®n de arrabal, Nubes de humo, Loca i Buenos Aires, la majoria dels quals van ser interpretats i enregistrats per Gardel, de qui el catal¨¤ tamb¨¦ va ser piano en algun moment. Buenos Aires es convertiria en una mena d'himne nacional argent¨ª. Els m¨ªtics Francisco Canaro, Carlos di Sarli o el mateix Piazzolla, versionarien peces de Jov¨¦s.
El m¨²sic va morir a la capital argentina el 26 d'agost de 1927, a 41 anys, just quan estava al cim d'una carrera fulgurant. Un temps abans, per¨°, havia fet un viatge al seu poble i va visitar l'Orfe¨®, per¨° els manresans van comprovar que ja no quedava res d'aquell Jov¨¦s de la Salve Regina i els himnes patri¨°tics, el tango l'havia canviat totalment. Aix¨ª es va fer constar a lac¨°nica necrol¨°gica apareguda a El Pla de Bages que lamentava la desviaci¨® professional i ¨¨tica de l'indolent i genial m¨²sic, bo i suplicant a la moreneta que es qued¨¦s amb la Salve i oblid¨¦s tota la resta. Pot ser que el cel hagi perdonat Manuel Jov¨¦s per¨° a Catalunya, de moment, continua purgant els pecats.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.
