"L'Espanya plurinacional ¨¦s una revoluci¨®"

A Josep Termes (Barcelona, 1936) li han atorgat enguany el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, quan fa 40 anys de la seva primera obra sobre la hist¨°ria del moviment obrer, que era la tesi de llicenciatura. Des d'aleshores s'ha convertit en un especialista en la Catalunya popular i no amaga que se sent molt a gust en aquest paper i satisfet pel reconeixement que acaba d'obtenir la seva traject¨°ria com a historiador. Als anys seixanta del segle passat, recorda, publicar un llibre titulat El movimiento obrero en Espa?a. La Primera Internacional, ja era prou significatiu. Era tota una presa de posici¨®, en plena dictadura. "N'estic orgull¨®s", diu ara, en un moment en qu¨¨ les preocupacions s¨®n ben diferents. Al Caf¨¨ Espanya del Port de la Selva, on estiueja, parlem del catalanisme popular, de l'Espanya plurinacional i de la influ¨¨ncia de la immigraci¨® a Catalunya, q¨¹esti¨® connexa de la que tamb¨¦ s'ha ocupat. Vital, optimista i contundent, no s'estalvia d'embestir contra all¨° que no li agrada.

"L'esquerra dels anys seixanta va fer un aprenenatge molt ideol¨°gic, molt ut¨°pic i poc realista"

"A Catalunya, hi ha sectors de la classe alta que no s'hi troben c¨°modes, en un pa¨ªs tan convuls"

"El negre que vingui i parli catal¨¤, ser¨¤ catal¨¤; un catal¨¤ negre. Ja te'n trobes. Nom¨¦s ha faltat aix¨° de les adopcions"

"La inmigraci¨® demana respecte als nouvinguts i integraci¨®, perqu¨¨ si no, el pa¨ªs es descompon"

Pregunta. ?Com va ser que es pos¨¦s a historiar el catalanisme popular?

Resposta. Quan vaig comen?ar, al 1956-57, s'estava produint un fenomen interessant¨ªssim, que era la introducci¨® dels diversos corrents del marxisme cultural, que eren molt variats, i no sempre coincidents. Hi havia el marxisme a la brit¨¤nica, a la francesa; el marxisme filos¨°fic, etc¨¨tera. I un d'ells era el de la teoria de la formaci¨® de les nacions i dels nacionalismes en l'¨¨poca contempor¨¤nia, en el que va triomfar una idea mecanicista, per l'ambient que hi havia, que era agafar el rave per les fulles, o el tot per la part.

P. ?Quin tot, quina part?

R. Ho tinc molt explicat. A classe hi posava un exemple. Imagina't que catalanisme i classes socials s¨®n dues circumfer¨¨ncies. Es toquen, s'interfereixen i se sobreposen una mica. I aleshores tenim que en la circumfer¨¨ncia de classes socials, a la zona d'interfer¨¨ncia hi ha un catalanisme burg¨¨s. Per¨° en la circumfer¨¨ncia de catalanisme hi ha una enorme massa que no t¨¦ res a veure amb la burgesia. Com hi ha tota una massa de burgesia que no t¨¦ res a veure amb el catalanisme. Aix¨° passava al segle XIX i passa durant el XX.

P. Expliqui-ho m¨¦s.

R. Agafes les grans fortunes, els grans empresaris, i algun, s¨ª, t¨¦ a veure amb el catalanisme. Per¨° ¨¦s excepcional. En tot cas, quasi ha quedat com a curiositat antropol¨°gica. Dius: en Carulla i en Cendr¨®s. Per¨° s¨®n dos empresaris entre centenars o algun miler. No s¨¦ si ara n'hi ha algun m¨¦s, per¨° m'he passat jo quaranta anys de la meva vida amb el Carulla i el Cendr¨®s. ?En aquest pa¨ªs, la classe burgesa ¨¦s el Carulla i el Cendr¨®s? No fem riure! Si fem an¨¤lisi hist¨°rica i sociol¨°gica, no fem riure! Aix¨° ¨¦s excepcional, ¨¦s el punt de conflu¨¨ncia. Li faig un examen. Digui'm un gran empresari catalanista. R¨¤pid, vinga...

P. Qu¨¨ s¨¦ jo! En Camb¨®...

R. Val. A banda que ve de fam¨ªlia baixeta, no ve de rics.

P. Per¨° se'n fa.

R. Ell ¨¦s un catalanista quan no ¨¦s ric. Per¨° ¨¦s igual, d'acord, ¨¦s la zona d'interfer¨¨ncia de les dues circumfer¨¨ncies. Per¨° posi-me'n m¨¦s.

P. Els burgesos pels quals treballava una part de la meva fam¨ªlia eren els Sed¨®. El meu avi i la meva mare en deien els noms en castell¨¤, per¨° havien estat de la Lliga...

R. S¨ª, n'havien estat un moment i es van retirar. ?Vol que n'hi posi jo, de l'altra zona de la circumfer¨¨ncia burgesa?

P. ?On em vol portar?

R. Doncs que el catalanisme resulta que t¨¦ una enorme ¨¤rea que no t¨¦ res de burgesa. Que t¨¦ de pagesa, de menestral. En definitiva ¨¦s el descobriment de la sopa d'all. El catalanisme pag¨¨s, menestral, botiguer, de l'obrer de f¨¤brica, etc¨¨tera. Ara treur¨¦ un llibre que fa quaranta anys que estava fent, que es dir¨¤ La catalanitat obrera, que ¨¦s sobre els grups obrers dels primers anys trenta del segle passat. No estudiats sobre qu¨¨ diuen de la revoluci¨®, o de la pol¨ªtica, o des del punt de vista de l'economia, sin¨® estudiats per veure qu¨¨ diuen de Catalunya. ?I qu¨¨ passa? Que la immensa major part s¨®n d'un catalanisme radical, per no dir tots. Comen?ant per un tema que no es pot plantejar ara, que ¨¦s que tots s¨®n partidaris de dret de l'autodeterminaci¨® exclusivament a Catalunya. Tots.

P. ?Tots els dirigents, vol dir?

R. Els partits. El Partit Comunista Catal¨¤, Estat Catal¨¤ Proletari, la Uni¨® Socialista de Catalunya, el Bloc Obrer Camperol... Tots. Tots s¨®n d'un catalanisme radical. Fora de mesura, vaja. Aix¨° ¨¦s el desenvolupament dels anys 10, 20 i 30 del segle passat. Despr¨¦s aix¨° es va estroncar. Va venir la guerra i se'n va anar tot enlaire. Ve el r¨¨gim de'n Franco i tot ¨¦s una altra cosa.

P. ?Qu¨¨ creu que en queda, de tot all¨°, en l'esquerra actual?

R. Poca cosa, per no dir que res. Jo crec que l'esquerra va fer un aprenentatge molt ideol¨°gic molt... ut¨°pic. Estem parlant ara de l'esquerra dels anys seixanta i setanta, quan va fer un aprenentatge molt ideol¨°gic i poc realista. ?Qu¨¨ en queda? Els fonaments ¨¨tics, miri que li dic. Els fonaments emocionals ¨¨tics, m¨¦s que el repertori doctrinari, que s'ha mort, que s'ha fossilitzat. Ara, si grates en el fons, queda el dret a la llibertat, a la just¨ªcia, a la solidaritat. Components gaireb¨¦ psicol¨°gics. Per¨°, ?els ret¨°rics? El que no era gadafista, era del Tito...

P. ?I en els partits d'ara, el PSC, Iniciativa Verds, Esquerra Republicana, hi veu un punt de contacte?

R. S¨ª, perqu¨¨ aquest contacte emocional no ¨¦s el dels anys seixanta, ¨¦s m¨¦s anterior encara. Per exemple, el federalisme fa 150 anys que viu, a Catalunya. Un federalisme inconnexe, poc definit. Per¨° molt clar. Que diu: no hi ha Espanya sin¨® les Espanyes. I en aquestes Espanyes cada ¨² ¨¦s cada ¨². Jo crec que s¨ª que hi ha un component molt psicol¨°gic, de veure el m¨®n d'un costat o d'un altre.

P. ?El federalisme ha acabat rebent una mica de patacada, tal i com ha anat aix¨° de l'Estatut, no?

R. Perqu¨¨ Espanya ¨¦s m¨¦s complexa del que de vegades ens creiem nosaltres. M¨¦s dificil.

P. ?Per qu¨¨?

R. Aix¨ª com el catolicisme va haver de fer la revoluci¨® protestant per entrar el lliurepensament, Espanya encara ha de fer la revoluci¨® de la pluridisciplinarietat.

P. ?De la pluri qu¨¨?

R. Encara hi ha massa Espanya en la que es creu en la identitat ¨²nica. ?s a dir, en el monolitisme. L'Espanya plurinacional, pluriling¨¹¨ªstica, ¨¦s una revoluci¨®. I a l'Espanya identit¨¤ria aix¨° encara no hi ha entrat. Ja hi entrar¨¤. Jo sempre he cregut que aix¨° del problema catal¨¤ ¨¦s un problema espanyol. Que als espanyols els ha costat entendre les diversitats.

P. ?Vol dir que ¨¦s aix¨°?

R. Un exemple tonto. No he vist mai un catal¨¤ que se sorprengui que la gent parli lleng¨¹es diferents. En canvi, si vas per les Espanyes, tot ¨¦s l'espanyol. L'exemple del gos me l'he trobat moltes vegades. Gent sorpresa perque parlis al gos en catal¨¤.

P. ?Qu¨¨?

R. Si. M'ho va explicar a la r¨¤dio una dona que li havia passat a Logronyo. Explico l'an¨¨cdota a un amic meu, que ja ¨¦s mort, Cristian Rahola, i em diu: "Si aix¨° m'ha passat a M¨²rcia, a mi, en el poble de la dona". Explico les dues an¨¨cdotes al V¨¢zquez Montalb¨¢n i l'Anna Sall¨¨s. I em diuen: "Escolta, ens acaba de passar a casa". Anem pujant de categoria: era amb la dona de l'Antonio Guti¨¦rrez, el que era secretari general de Comisions Obreres d'Espanya.

P. ?On va a parar?

R. No ¨¦s una an¨¨cdota. ?s una filosofia. ?S'imagina un nen catal¨¤ preguntant, quan veu alg¨²n franc¨¨s parlant en franc¨¨s al seu gos: "?Ent¨¦n el franc¨¨s, el gos?" Jo no m'ho imagino.

P. ?Per qu¨¨ diu: No hi han entrat per¨° ja hi entraran? Hi entraran, o no hi entraran.

R. Les realitats acaben imposant-se, en les societats humanes.

P. ?Vol dir?

R. No. T¨¦ ra¨®. Hi entraran, o no. Ara b¨¦. Si no hi entren, es perjudiquen. Perqu¨¨ ¨¦s evident que les identitats no es disolen f¨¤cilment. I algun dia s'hauran de plantejar el tema de la plurinacionalitat, la pluriculturalitat, el pluriling¨¹isme. Potser ¨¦s un desig.

P. Molta gent d'aqu¨ª creu que no hi ha simetria, en aquest desig.

R. Ja ha existit, una Espanya plural. L'Espanya dels ?ustries ho era. Vost¨¨ pot dir-me: era una monarquia absoluta. Molt b¨¦, per¨° era una Espanya plural. El rei se n'anava all¨¤ i ho havia de fer en castell¨¤. Venia aqu¨ª hi ho havia de fer, o escoltar, en catal¨¤. Aix¨° ha passat a B¨¨lgica, tamb¨¦. Que, per cert, no veig per qu¨¨ no s'hi posen, aqu¨ª. All¨¤ parlen en franc¨¨s o en flamenc, dep¨¨n d'on vagin.

P. I tots contents...

R. ?s clar. La monarquia austro-hongaresa funcionava aix¨ª, perfectament. Podrien fer una mica d'esfor?. En fan una mica, per¨° el podrien fer m¨¦s gros. El catalanisme hauria de dissenyar una pol¨ªtica plural espanyola, que ja hi ¨¦s, que ¨¦s el benent¨¦s d'una altra Espanya ¨¦s possible, per¨° dissenyar-ne m¨¦s.

P. ?Com hauria de ser?

R. Que veiessin que el problema ¨¦s sobirania, no independ¨¨ncia. Que el problema ¨¦s identitat.

P. ?I quina difer¨¨ncia hi ha?

R. Doncs que si tu tens una societat c¨°moda amb sobirania i identitat, les interdepend¨¨ncies poden no ser carregoses.

P. Tornem al fil de la seva visi¨® dels or¨ªgens del catalanisme. A finals dels anys seixanta la va confrontar amb en Jordi Sol¨¦ Tura, quan ell va treure el seu Catalanisme i revoluci¨® burgesa. Es parlava d'hist¨°ria, per¨° era pol¨ªtica, tamb¨¦, ?no?

R. El Sol¨¦ Tura no va fer una hist¨°ria del catalanisme, sin¨® la hist¨°ria d'un sector del PSUC mirant el catalanisme. ?I qu¨¨ deia? Doncs deia: "El catalanisme ha estat de dreta i volem que sigui d'esquerra. Farem una nova esquerra catalanista".

P. ?I vost¨¨ qu¨¨ hi va replicar?

R. Doncs que aix¨° ja estava filos¨°ficament constru?t. El que li recriminava ¨¦s que, en el seu intent de fer una cosa nova, venien a dir que tot el catalanisme havia estat de dreta. Cosa que anava contra la realitat hist¨°rica. Hi ha una tradici¨® clara de catalanisme popular, d'esquerra, i no calia negar-ho. Era com all¨° de llen?ar el nen amb l'aigua bruta de la banyera.

P. Per¨° en Sol¨¦ Tura no era un anticatalanista.

R. ?s clar. Ve d'un m¨®n menestral, que en l'¨¨poca de la Rep¨²blica estava a Esquerra, etc¨¨tera. El Sol¨¦ no ¨¦s l'Eugenio Trias. Que ¨¦s d'aquest m¨®n que s¨®n de bona fam¨ªlia, parlen castell¨¤, s¨®n de l'Espanyol, etc¨¦tera. A Catalunya hi ha sectors de la classe alta que no s'hi troben c¨°modes, en un pa¨ªs tan convuls. I aleshores s¨®n cosmopolites. Per ells, Par¨ªs, Londres i el m¨®n sencer.

P. Ja he vist que vost¨¨ no en vol saber gaire res, d'aquests.

R. El catalanisme popular ¨¦s el dels pagesos, menestrals, obrers... ?s el m¨®n dels que van del terr¨®s a casa; de la f¨¤brica a casa. Dels que si feien un viatge a la vida, era el viatge de noces a Saragossa. I aix¨° si anaven molt lluny! Tot aix¨° que diuen del complex de superioritat del catalanisme, res de res. ?Superioritat? ?De qu¨¨? Si s¨¦ que som una merdeta! Ara b¨¦, tinc un poble vulgar, s¨ª, per¨° ¨¦s el meu.

P. ?Com encaixa en tot aix¨° l'invent de Converg¨¨ncia, del pujolisme?

R. En la confrontaci¨® de la dreta i l'esquerra, Converg¨¨ncia ¨¦s la tercera Catalunya. La que no era dels rojos ni dels franquistes. Per aix¨° en Pujol parla sempre de Prat de la Riba i de Francesc Maci¨¤, que s¨®n els dos referents institucionals del catalanisme. I no de cap altre.

R. ?Com ara quin?

P. Home, li ho dir¨¦ amb una an¨¨cdota del gendre de Camb¨®, en Guardans. Va preguntar per qu¨¨ Pujol no hi posava mai Camb¨®, entre Prat i Maci¨¤. Com si la cosa hagu¨¦s de quedar m¨¦s completa dient: Prat, Camb¨®, Maci¨¤. Per¨° la resposta de Pujol va ser: O ¨¦s Prat-Maci¨¤ o ¨¦s Camb¨®-Companys. ?s a dir: institucionalment, el catalanisme ha tingut Prat i Maci¨¤. I, si anem a la pugna dreta-esquerra, aleshores tenim Camb¨®-Companys. Que duu a tot un altre univers d'evocacions.

P. Sobre el que en Pujol ha preferit sempre passar de puntetes, ?no?

R. En Pujol fa una altra cosa: es remet a Pierre Vilar. Un historiador marxista que ha explicat Catalunya en clau de dinamisme. De dinamisme i de tradici¨®, si vol.

P. Vost¨¨ s'ha ocupat tamb¨¦ de la immigraci¨® a Catalunya durant el segle XX, que ¨¦s una q¨¹esti¨® molt connectada amb la vida de les classes populars.

R. S¨ª, la Generalitat em va encarregar una confer¨¨ncia i es va convertir en un estudi. Tenia v¨¤ries parts. Una, com s'havia vist l'emigraci¨® a Catalunya des del 1910 cap aqu¨ª. I dues, les grans dades de l'emigraci¨®, que agafava el boom de la gran emigraci¨® andalusa-castellana del anys seixanta. Era un moment en qu¨¨ es produ?a per primera vegada en molts anys un reflux de la immigraci¨®. Comen?ava a produir-se un retorn dels immigrats. Vaig fer una an¨¤lisi d'aix¨° amb conclusions pol¨ªtiques, una mica. ?s a dir: necessitat d'integraci¨®, o com se n'hagi de dir; els perills i reptes per a la llengua. I l'escola, apuntant ja que aix¨ª com abans apren¨ªem a l'escola en castell¨¤ i al carrer el catal¨¤, ara ens pod¨ªem trobar al l'inrev¨¦s, que a l'escola s'aprengu¨¦s el catal¨¤ i en canvi al carrer domin¨¦s el castell¨¤. La qual cosa volia dir que encara era molt m¨¦s important que l'escola fes una tasca de catalanitzaci¨®, perque l'espanyol ja l'apren¨ªem naturalment tots i en canvi el catal¨¤ quedava marginat i necessitava molt l'escola.

P. Tot aix¨° torna a estar de rigorosa actualitat. Tornem a ser-hi.

R. ?s clar. No ¨¦s una cosa pol¨ªtica de dir: ens posem en un merder perqu¨¨ ens posem en un merder. No. ?s un tema que es produeix. Socialment hi ha una allau migrat¨°ria i el pa¨ªs hi ha de donar solucions. Aix¨° demana unes pol¨ªtiques socials molt agressives. D'escola, de sanitat, d'habitatge, d'integraci¨®. Respectant sempre els nouvinguts: la manera de ser, com s¨®n, qu¨¨ volen i qu¨¨ tenen. Sempre s'ha de respectar. Als d'ara i als d'abans. Ara b¨¦, sempre hi ha d'haver una tasca integradora, perque sin¨® el pa¨ªs es descompon. La t¨¤ctica del liberalisme light, de dir "aqu¨ª que passi el que D¨¦u vulgui", a mi em sembla absolutament su?cida. Tant en aquest com en tots els grans temes de pol¨ªtica social.

P. Aquest debat prendr¨¤ m¨¦s for?a, segurament. Vost¨¨ sap que s'ha constitu?t un partit que...

R. Pat¨¨tic. Els Ciudadanos de Catalu?a

P. ... planteja que...

R. Aquests volen excitar.

P. ...el castell¨¤ tamb¨¦ ¨¦s d'aqu¨ª.

R. S¨ª. No dic pas que no ho sigui, jo. Per¨° el primordial i el que est¨¤ en perill ¨¦s el catal¨¤.

P. La q¨¹esti¨® ¨¦s all¨° que vost¨¨ deia abans de respectar sempre els nouvinguts. Molts d'ells ho s¨®n, encara que en molts casos sigui de segona generaci¨®. I diuen: "Nosaltres som d'aqu¨ª. El castell¨¤ ¨¦s nostre. Per tant, el castell¨¤ ¨¦s d'aqu¨ª".

R. ?s nostre, per¨° en un aspecte subordinat. Perqu¨¨ en definitiva on la superviv¨¨ncia es planteja... En les grans magnituds de la vida contempor¨¤nia el problema ¨¦s la superviv¨¨ncia. La del castell¨¤ no est¨¤ en dubte enlloc. I per tant, s¨ª que ¨¦s propi, ¨¦s seu, per¨° no ¨¦s el que ha de ser defensat i promocionat, perqu¨¨ ja sobreviu sol. El nostre no. Som una minoria i podem ser una minoria dintre de Catalunya en proc¨¦s d'extinci¨® com ha passat en tots els idiomes minoritaris contemporanis. Vegi's el gal¡¤l¨¨s, el bret¨®, el que vulgui.

P. M¨¦s enll¨¤ dels debats d'actualitat, en la perspectiva dels darrers 150 anys, ?quin balan? general fa vost¨¨ de la incid¨¨ncia de la immigraci¨® en la societat catalana?

R. Positiu. Des del punt de vista de conglomerat hum¨¤, s'ha produ?t un proc¨¦s de fusi¨®-integraci¨® que ¨¦s gaireb¨¦ geom¨¨tric. Clar¨ªssim. Humanament som poblacions similars, des d'un punt de vista antropol¨°gic s¨®n sim¨¨triques, iguals. Aix¨° vol dir que no hi ha hagut problema d'integraci¨® humana.

P. ?Aleshores, quin ¨¦s el repte?

R. El gran repte ¨¦s que tots sapiguem parlar els dos idiomes. Aix¨° ¨¦s un gran fruit de tots aquests anys, en els que aix¨° s'ha produ?t. Per¨° si les noves migracions s¨®n tan fortes i tant ex¨°tiques, aix¨° ¨¦s m¨¦s dif¨ªcil. Per tant, demana una pol¨ªtica social.

P. Si surten partits com aquest que d¨¨iem, potser ¨¦s que no s'ha produ?t tant, o tant b¨¦, ?no li sembla?

R. El que ells demanen ¨¦s el biling¨¹isme. Per¨° nosaltres ja ho som sempre. Per naturalitat de la situaci¨®, de l'estructura de l'Estat, ja ho som. Pots preguntar a qualsevol. ?Vost¨¨ quan va aprendre a parlar castell¨¤? Ni ho sap. Jo, que s¨®c de Barcelona, ni ho recordo. Per tant, ja ho s¨®c, de natural. Ara, el magrib¨ª que arribi, el senegal¨¨s, etc¨¨tera, aix¨° s'ha de jugar amb un doble moviment. Un, respecte, a l'en¨¨sima pot¨¨ncia, pel nouvingut: t¨¦ la seva manera de ser, de viure, la seva llengua, etc¨¨tera. Dos, l'adaptaci¨®. Tampoc no ¨¦s un proc¨¦s tan dif¨ªcil. La prova ¨¦s que aqu¨ª s'ha produ?t naturalment. Ho coment¨¤vem abans amb l'alcalde del Port de la Selva. No s¨¦ si ¨¦s Ruiz o L¨®pez. Els meus fills s¨®n L¨®pez. Tot amb absoluta naturalitat, sense problemes.

P. Per¨° ara arriba tamb¨¦ gent de cultures m¨¦s diferents, ?no?

R. Aix¨° que s'ha produ?t per la bona fe dels uns i els altres, ara, per les magnituds que ha pres la immigraci¨®, ser¨¤ m¨¦s dif¨ªcil. Per¨° m¨¦s dif¨ªcil no vol dir impossible. Si aritm¨¨ticament agafes bales de dos colors i les tires juntes, es produeix una conflu¨¨ncia de blanca amb blanca, negra amb negra i blanca amb negra o negra amb blanca, que ¨¦s el mateix. Aix¨° ¨¦s aritm¨¨tica pura i aix¨° ¨¦s el que s'ha produ?t. Dos factors que s'han integrat. ?s m¨¦s un problema de tractar-ho socialment, pol¨ªtiques d'habitatge, escolars, d'adaptaci¨®, de llengua, que no un debat pol¨ªtic de politiqueria, per dir-ho aix¨ª. Estic bastant tranquil.

P. Tenim ben a prop tot aix¨° que est¨¤ passant a Fran?a. Que ¨¦s ben inquietant, ?no?

R. Per¨° ¨¦s que els francesos s¨®n molt xovinistes i nosaltres no ho som.

P. ?Vol dir que ¨¦s aix¨°?

R. En l'estudi del 83, acabava dient: el Milans del Bosch que ¨¦s de llinatge catal¨¤, no ¨¦s catal¨¤, en canvi el negre que vingui i parli en catal¨¤, ser¨¤ catal¨¤. Un catal¨¤ negre. Ja te'n trobes. Nom¨¦s ha faltat aix¨° de les adopcions. Els que en volen no troben fills aqu¨ª i els adopten de la Xina, Som¨¤lia o all¨¤ on sigui i cada vegada m¨¦s et trobes criatures amb aspecte ex¨°tic que et parlen en catal¨¤. L'altre dia, una negra guap¨ªssima se'm posa a parlar, que jo ni m'hagu¨¦s atrevit. I, carai, li dic: "Quin catal¨¤ m¨¦s bo que parla". I em diu: "?s que he nascut aqu¨ª". No s¨¦ de quin origen devia ser.

P. Ara tot aix¨° es complica, perqu¨¨ els grups que venen ja no s¨®n tan homogenis. Hi ha gent a qui fa p¨¤nic pensar que hi haur¨¤ una mesquita a cada poble.

R. Ara tot ¨¦s molt diferent. Els joves van i venen per Europa com si res. Les beques, els Erasmus, les migracions noves, el nivell de vida, el cosmopolitisme... Tot aix¨° de les nostres batalletes dels anys seixanta ¨¦s m¨¦s mort que la prehist¨°ria.

P. ?No li fa una mica de vertigen?

R. S¨ª.

P. ?I por?

R. No. La gent jove ¨¦s sensata. Tempteigen, es mouen. Busquen coses que segurament seran tan falses com les que vam trobar nosaltres. Ja les trobaran. Se'n sortiran.