Utopies

La ciutat del sol

Tommaso Campanella.

Traducci¨® i Introducci¨® d'Antoni Seva

Publicacions de la Universitat

de Val¨¨ncia

Val¨¨ncia, 2006. 130 p¨¤gines

Honor altra vegada als amics editors dels "Breviaris" de les Publicacions de la Universitat de Val¨¨ncia i, aquesta vegada, amb un punt d'¨¨mfasi, a Antoni Seva, traductor de l'obra de qu¨¨ parlarem avui, La ciutat del sol, de Tommaso Campanella. Un home com Seva, que va fer un diccionari tan extraordinari com el de Llat¨ª-Catal¨¤ que coneixem, mereix, d'entrada, aplaudiment i confian?a. Si ell s'ha encarregat de la traducci¨® del llibre d'avui ¨¦s perqu¨¨, a m¨¦s de l'original itali¨¤, ha tingut present les aportacions al llibre que es troben en les versions llatines del mateix Campanella. Per¨° anem a l'opuscle que ens ocupa.

Les utopies s¨®n una mena de faula amb aires de sistematicitat que solen ser proposades per persones que ja han perdut tota la fe en la marxa natural del m¨®n i en les seves determinacions de caire realista. La hist¨°ria de les utopies ¨¦s tan llarga, curiosament, com la hist¨°ria del pensament racionalista -o quasi, incl¨°s el pensament pol¨ªtic- de l'orbe occidental. Plat¨® ja en forja una al di¨¤leg Cr¨ªcias, o Cr¨ªtias, i una altra, m¨¦s complexa i exhaustiva, a la Rep¨²blica. Les dues tenen a veure amb el seu miserable dest¨ª com a ciutad¨¤ atenenc: la primera, tardana en el conjunt de la seva obra, ¨¦s un reflex dels seus malentesos amb l'oligarquia de Cr¨ªtias; i la segona est¨¤ lligada ¨ªntimament al seu exili a Siracusa. Tant en un cas com en l'altre, doncs, sembla que la reflexi¨® que es fa Plat¨® com a home de pensament es troba gaireb¨¦ als ant¨ªpodes -amb tota la bona fe del m¨®n, ¨¦s clar; d'aqu¨ª que molts utopistes, com Campanella, fossin clergues- de la pr¨¤ctica quotidiana del poder i de les institucions vigents. La Hist¨°ria natural, de Plini (VI, 81-91) narra les del¨ªcies de la molt imagin¨¤ria illa de Tapr¨°bana (Sri Lanka, que ¨¦s el topos que agafar¨¤, al seu torn, el nostre autor d'avui); Lluci¨¤ de Sam¨°sata es riu dels utopistes i dels viatgers fabulosos a la seva Hist¨°ria veritable; i, ja en temps moderns, Thomas More d¨®na la veu parlant, a la seva Utopia, a un tal Hitlodeu, company ni m¨¦s ni menys que d'Americo Vespuccio, ¨¦s a dir, un home vinculat a una terra quasi ignota, encara en plena descoberta: aix¨° s¨ª, a More tamb¨¦ li esperava un mal dest¨ª, el pat¨ªbul. Francis Bacon va escriure una Nova Atl¨¤ntida glosant Plat¨® i anticipant-se a moss¨¨n Cinto, que tamb¨¦ va morir, com qui diu, a l'exili; despr¨¦s, segons que llegeixo a Lewis Mumford, The Story of Utopias, Gloucester, 1959, va venir Campanella (al qual l'estudi¨®s nord-americ¨¤ considera escassament original) i, tirant avant, despr¨¦s de segles en qu¨¨ la ra¨® o el plantejament b¨¨l¡¤lic de la disputa entre poders i nacions va esdevenir molt m¨¦s pragm¨¤tic que fer-se qualsevol il¡¤lusi¨® desmesurada, van venir, arran de la gran desfeta de la burgesia europea del segle XIX (la francesa, en especial), les utopies igualment fabuloses, les unes m¨¦s grotesques que les altres, de Saint-Simon, Richard Owen, Charles Fourier o ?tienne Cabet (aquest ¨²ltim, fundador de la idea d'una p¨¤tria ideal anomenada Ic¨¤ria que tampoc no t¨¦ res a veure amb l'urbanisme de la ciutat ol¨ªmpica a l'antic Poble Nou de Barcelona; de manera que b¨¦ podrien rebatejar l'avinguda amb aquest nom i dir-li Avinguda del Capitalisme Neo-liberal). Potser caldria que hi afeg¨ªssim les utopies ideades per Marx i els seus deixebles, i aqu¨ª no seria cap manca de respecte incloure-hi el messianisme de Walter Benjamin, que ¨¦s el veritable element pel qual va ser vist sempre amb recan?a pels soci¨°legs ortodoxos, companys seus, de la ciutat de Frankfurt. (I m'he deixat una utopia que, personalment, m'agrada d'all¨° m¨¦s, que ¨¦s la que presenta Verne a la novel¡¤la L'illa d'h¨¨lice, ara fa poc reeditada. Pel que fa a les relacions entre utopia i literatura pura, vegeu Raymond Trousson, Voyages aux pays de nulle part, Brusel¡¤les, 1979).

Situats en aquest terreny, ¨¦s a dir, posats a afigurar-se el millor dels mons posibles -com ja he dit, d'aix¨° se'n va ben riure quasi tot el segle de les Llums, comen?ant per Voltaire al seu Candide-, no hi ha cap entrebanc a propugnar l'amor lliure, la polig¨¤mia, l'educaci¨® universal, el govern dels m¨¦s bons i dels m¨¦s savis, l'eutan¨¤sia, el r¨¨gim de b¨¦ns ganancials, un servei de c¨¤tering que funciona de meravella, una ¨°ptima vestimenta per al clima itali¨¤ (Campanella va escriure aquest opuscle a la pres¨® de Castel Nuovo, a N¨¤pols, l'any 1602), una jornada laboral de quatre hores, una perfecta ordenaci¨® jer¨¢rquica de la societat (aix¨° ho diu l'autor, sens dubte, a causa de la seva obligada obedi¨¨ncia al papat i a la teologia, si no a la vista dels ¨¨xits dels espanyols i el seu imperi ultramar¨ª), una bona diet¨¦tica, ciutats-jard¨ª m¨¦s imposibles que la Barcelona de Sard¨¤, i una harmonia perfectament sincronitzada entre l'astronomia ptolemaica i el conjunt de les ci¨¨ncies i el saber del temps de l'Humanisme, tot plegat governat per Hoh, tamb¨¦ dit, amb molta coher¨¨ncia, el Metaf¨ªsic. Com a totes les utopies, quadra tot en aquesta agradabil¨ªsima de llegir Ciutat del sol. Nom¨¦s hi fallen dues coses: s'hi exibeix un coneixement de la religi¨® i de la filosofia massa elevat si es compara amb el de la resta dels mortals, i un coneixement massa petit de les causes i les lleis, pr¨°piament dites, que mouen la humanitat de bo de bo.

Vet aqu¨ª el drama, la trag¨¨dia gaireb¨¦, que comporten totes les utopies afigurades fins avui per il¡¤luminats, savis o visionaris: la realitat, ella mateixa, aniria a mal borr¨¤s si les segu¨ªssim fil per randa. Per aix¨° no trobo, en la hist¨°ria del pensament occidental, una utopia m¨¦s correcta, m¨¦s ajustada als l¨ªmits onerosos o a les vergonyoses limitacions de l'esp¨¨cie humana, que la Jerusalem celeste descrita a l'Apocalipsi de Joan: un cop situada la ciutat ideal enll¨¤ del cel, a les altures insondables, ja no hi ha cap perill que ning¨² vulgui convertir-la en model per a la marxa dels afers de cada dia: un dia baixar¨¤ a la terra, com un dia vindr¨¤ el Mesies de deb¨° (diu el judaisme); mentrestant, molta paci¨¨ncia. Sant Agust¨ª s'hi va acostar, per¨° ja em sembla massa "modern" en el sentit que hem dit. Els jueus savis i religiosos, els devots resignats i els anacoretes cristians del Baix Nil, aquests s¨ª que sabien que, com a molt, no hi ha utopia m¨¦s realitzable, en aquest m¨®n, que enfilar-se a una columna o tancar-se en una cova, lluny de tota ¨¤nsia de poder. L'equivalent, al fi-de-segle per antonom¨¤sia, que ¨¦s el pen¨²ltim, va ser forjar-se el mite de la "torre de vori", pel qual des de Flaubert fins a Juan Ram¨®n Jim¨¦nez els literats pensaven: "Foteu-vos, que jo m'apanyo sol", o b¨¦, per anar a parar al barroc, encara que em surti del gui¨® hist¨°ric que seguia: "Hablen unos del gobierno | del mundo y sus monarqu¨ªas | mientras gobiernan mis d¨ªas | mantequillas y pan tierno".