"La carn vol carn, no s'i pot contradir"

Sonets del portugu¨¨s

Elisabeth Barrett Browning.

Traducci¨® de Dolors Udina

Caf¨¨ Central / Eumo

Vic, 2006. 102 p¨¤gines

Acostumats com estem que els poemes d'amor no nom¨¦s siguin d'homes sobre dones, sin¨® d'homes que es queixen de les infidelitats i les perf¨ªdies de les dones, com en la poesia sat¨ªrica romana, o que les glorifiquen per tractar d'immortalitzar-se, com ara els italians Dante i Petrarca, o que les pinten apetitoses com a objecte de desig o b¨¦ hi parlen professorals i eleg¨ªacs com a l¨²brics d'¨¤nimes, en una entendridora sublimaci¨® de la impot¨¨ncia o de la desfeta -com ara el savi Gabriel Ferrater-, acostumats i sedu?ts per la convenci¨® del costum, els 44 sonets d'escola italiana per¨° amb diversos precedents en la pr¨°pia llengua que la poetessa anglesa, rom¨¤ntica i victoriana Elisabeth Barrett va dedicar al tamb¨¦ poeta Robert Browning ofereixen com a m¨ªnim un canvi del perspectiva.

Descomptats els il¡¤lustres precedents de Safo i de Louise Lab¨¦, entre altres -i amb el perm¨ªs de les cavalcades m¨ªstiques de Santa Teresa i de la incomparable Emily Dickinson, que era capa? d'endolcir-se i enlairar-se amb el vol d'un abellot-, els sonets d'Elisabeth Barrett dedicats a qui seria el seu marit han fet fama com els m¨¦s intensos de la seva dilatada producci¨®, en part per les circumst¨¤ncies llegend¨¤ries en qu¨¨ van ser escrits i han estat recordats, en part per les confessions tumultuoses d'afectes familiars que s'hi amaguen i per l'apassionada conversi¨® amorosa que s'hi descriu. L'an¨¨cdota no ¨¦s per sabuda menys sucosa: la filla gran d'un vidu rigor¨®s que retallava les llibertats dels fills, la conca malaltissa aclaparada per les sobrec¨¤rregues de la mort de la mare i d'un germ¨¤ adorat, s'enamora a la quarantena fins a fugir de casa i deixar enrere un passat de penes i prostracions; tres anys despr¨¦s, instal¡¤lada a It¨¤lia i ja amb un fill, el seu estimat rep la not¨ªcia de la mort de la mam¨¤, i ella -que tenia sis anys m¨¦s que ell i n'era una precursora, de la gamma del amors dits d'Edip i d'Electra: vegi's el sonet que fa cinc d'aquests anomenats "del portugu¨¨s"-, per ajudar-lo a superar el tr¨¤ngol d'emmarat, li regala els sonets privats qui li havia escrit a l'inici de l'idil¡¤li.

El contingut dels sonets, als quals ella volia anomenar "del bosni" per una de les seves ocurr¨¨ncies, si b¨¦ va acceptar el suggeriment de Robert, ateses les estretors morals de l'¨¨poca, de fer veure que eren tradu?ts del portugu¨¨s, correspon fil per randa a la superaci¨® del passat d'Elisabeth i a l'acceptaci¨® apassionada de l'amor. La llengua emprada i les sonoritats volgudes fan que la cosa sigui encara una mica m¨¦s untuosa, pr¨°pia de la mat¨¨ria amb qu¨¨ estan fets aquests disbarats sublims, rid¨ªculs des de fora i sentits entranya endins, per¨° Dolors Udina ha tingut la feli? idea de triar el decas¨ªl¡¤lab en comptes del possible alexandr¨ª -Mari¨¤ Manent els va combinar, en les tres peces que va traduir-, renunciar a les rimes i reduir una mica l'elevaci¨® del to. Les malenconies, les retic¨¨ncies, els desbordaments i les imprecacions hi s¨®n inevitables, sobretot perqu¨¨ la s¨¨rie ¨¦s pura biografia i la Barrett no nom¨¦s tenia el vici de les lletres, sin¨® que de jove curava amb ¨¨ter i opi les misterioses malalties que patia, els insomnis i les fantasmagories que alimentava reclosa a la cambra pr¨°pia. Si a aix¨° s'hi afegeix que els versos tenien un ¨²nic destinatari i que en principi havien de ser un di¨¤leg d'intimitat a intimitat que no havia d'esdevenir p¨²blic, no costa gaire d'entendre que la poetessa hi despulli l'¨¤nima sense recances, de bursada i a desdir. I el llibre no nom¨¦s ¨¦s apte per a la tafaneria sense esdevenir groller, sin¨® que no costa trobar-hi algun sonet d'antologia, la qual cosa, atesa l'escassetat de versos memorables, no ¨¦s petita virtut.