Gitanos d'avui

Ser gitano no ha estat mai f¨¤cil. Fa sis segles que els rom¨¤ -aix¨ª s'anomena als gitanos en la seva llengua pr¨°pia, el roman¨®- van arribar a la Pen¨ªnsula Ib¨¨rica, i nom¨¦s el fet d'haver conservat una identitat i una cultura pr¨°pies, despr¨¦s d'haver suportat en aquest temps dures persecucions, repressi¨®, assetjaments i un racisme que no s'atura, ha de ser considerat com un miracle de superviv¨¨ncia. Parlar de la identitat gitana en ple segle XXI tampoc ¨¦s una tasca senzilla. La majoria dels aproximadament 12 milions de gitanos que viuen al m¨®n ho fan a Europa, on formen la minoria ¨¨tnica cultural m¨¦s important. Per¨°, segons Thomas Acton, profesor d'Estudis Gitanos a la Universitat de Greenwich (Regne Unit), hi ha m¨¦s de 100 grups diferents de gitanos arreu del m¨®n, i cap d'ells pot atribuir-se l'exclusivitat de ser el veritable poble Rom. Malgrat les difer¨¨ncies, tots s¨®n i se senten gitanos, encara que no sempre s¨¤piguen expressar amb paraules aquest sentiment. De manera oficiosa -i les xifres sobre poblaci¨® gitana sempre ho s¨®n- hi ha aproximadament mig mili¨® de gitanos arreu d'Espanya, la majoria dels quals resideixen a les comunitats aut¨°nomes d'Andalusia, Madrid i Catalunya. S¨®n dades aportades per l'Estudi sobre la poblaci¨® gitana de Catalunya, publicat pel Departament de Benestar i Fam¨ªlia de la Generalitat de Catalunya, molt ¨²tils, tot i que els esfor?os fets a fi de saber quants gitanos hi ha a Catalunya ofereixen xifres que oscil¡¤len entre els 30.000 i els 60.000, segons les fonts -la majoria viuen en medis urbans, a les ciutats m¨¦s grans o a les m¨¦s properes a l'¨¤mbit metropolit¨¤ de Barcelona.

"Hi ha molts pares temorosos que, pel fet d'estudiar, els seus fills siguin menys gitanos"

"Vull ser un ciutad¨¤ m¨¦s de la Catalunya plural, amb els mateixos drets i deures"

Lluitar contra el model de societat consumista ¨¦s una altra de les seves preocupacions

"La lluita m¨¦s necess¨¤ria ¨¦s aconseguir que a l'escola es parli de la cultura gitana"

Serveixin aquestes dades per situar, m¨ªnimament, la pres¨¨ncia gitana a casa nostra, per¨° no ¨¦s aquest l'objectiu del present reportatge. Tampoc ho ¨¦s descriure i analitzar la situaci¨® de pobresa, els problemes de feina, habitatge i salut que pateixen, o les seves necessitats en l'¨¤mbit de l'ensenyament, la formaci¨® professional o la projecci¨® cultural. Qui desitgi con¨¨ixer quina ¨¦s la situaci¨® real del poble gitano nom¨¦s ha de posar-se en contacte amb les associacions gitanes, cada cop m¨¦s actives, que existeixen per tota la geografia catalana, o b¨¦ anar a la Federaci¨® d'Associacions Gitanes de Catalunya (FAGIC), amb seu a l'Hotel d'Entitats (Concili de Trento, 313). I si necesita dades d'¨¤mbit estatal i internacional, a la Uni¨®n Roman¨ª (www.unionromani.org).

La pretensi¨® d'aquest reportatge ¨¦s apropar-se a una definici¨®, de les moltes possibles, de la identitat gitana, i fer-ho des de l'¨°ptica de la joventut, a trav¨¦s de les idees i les confessions de quatre joves gitanos que, tot i que formen part, amb m¨¦s o menys grau d'implicaci¨®, del moviment associatiu gitano catal¨¤, parlen a t¨ªtol personal i sense cap ¨¤nim de pontificar.

?Qu¨¨ ¨¦s ser gitano? "Aquesta ¨¦s la pregunta del mili¨®", diu Maite Heredia, antrop¨°loga, filla d'un dels pioners del moviment gitano catal¨¤, Manuel Heredia, i membre de l'Associaci¨® Gitana de Sabadell. "Respondre aquesta q¨¹esti¨® ¨¦s tan complicat com explicar qu¨¨ ¨¦s ser catal¨¤, i si no, fixa't en les discussions sobre la identitat catalana que suscita la figura del candidat del PSC a lapresid¨¨ncia de la Generalitat, Jos¨¦ Montilla", diu riallera. "Ser gitana ¨¦s sentir-se gitana i viure els valors de la cultura gitana, com el respecte als m¨¦s grans, el valor de la fam¨ªlia, la solidaritat. I per molt que la societat canvi?, mentre ens sentim orgullosos de ser gitanos, la identitat gitana seguir¨¤ existint. Estudiar m'ha donat coneixements per reivindicar millor els meus drets. Encara hi ha molts pares temorosos que, pel fet d'estudiar, els seus fills corrin el risc d'apaiar-se, siguin menys gitanos, en definitiva, i no ¨¦s aix¨ª. Jo no em sento menys gitana pel fet de tenir estudis".

Als 30 anys acabats de fer, casada i amb dos fills, de 4 anys i de 18 mesos, Maite Heredia treballa actualment, amb una beca d'investigaci¨® de la fundaci¨® Jaume Bofill, en un projecte sobre noves tecnologies i promoci¨® gitana que, precisament, ella concep com a una eina ¨²til per difondre els valors culturals del poble rom. "El projecte ¨¦s crear un portal a Internet sobre cultura gitana. Quan vaig arribar a la Universitat Aut¨°noma de Barcelona no havia vist un ordinador en la meva vida, i ara s¨®c una gran amant de les noves tecnologies. Internet ¨¦s una eina f¨¤cil d'usar per als nens gitanos, i pot ajudar molt a l'hora de mostrar la realitat gitana".

Viure entre tradicions mil¡¤len¨¤ries, costums i lleis que es transmeten oralment de generaci¨® en generaci¨® i, alhora, ser una jove din¨¤mica, del seu temps, emprenedora, que concilia treball i maternitat, ¨¦s la cosa m¨¦s normal del m¨®n per a la Maite, que es considera un exemple m¨¦s, com ho s¨®n els seus pares, del bon funcionament dels matrimonis entre gitanos i paios, i no es cansa de posar de relleu la import¨¤ncia vital de la fam¨ªlia en el m¨®n gitano. "El sentit de la fam¨ªlia gitana ¨¦s una de les q¨¹estions essencials de la nostra identitat, la uni¨® familiar, que fa imprescindible el fet d'anar a l'hospital quan un familiar est¨¤ greu, tot i que molts no ho entenguin i ho vegin com un problema. La manera d'expressar aquest sentiment d'amor familiar ¨¦s pr¨°pia del gitano, aix¨ª de senzill".

El poble rom respira la seva cultura i la necessita per seguir vivint. Costums, art -el flamenc ¨¦s la seva principal aportaci¨®, per¨° no l'¨²nica, i aqu¨ª hi ha la insubstitu?ble rumba catalana-, gastronomia -el potatge gitano ¨¦s el plat estrella-, es barregen amb un sistema de valors i una hist¨°ria comuna que forma part del ser i sentir-se gitano, tot i que les situacions de marginaci¨® han motivat que la seva cultura hagi estat m¨¦s mirall que finestra. "El que ¨¦s trist ¨¦s que la gent tendeix a confondre aspectes t¨ªpics de la marginaci¨® -pobresa, barraquisme- com si fossin propis dels gitanos", es lamenta. "Tamb¨¦ hi ha gent que cau en el t¨°pic que tots els gitanos saben cantar i ballar, o no s¨®n gitanos. S'han d'eliminar els prejudicis i t¨°pics que pesen sobre nosaltres", insisteix la Maite.

La societat majorit¨¤ria avan?a a ritme vertigin¨®s. La vida gitana tamb¨¦ avan?a, per¨° molt m¨¦s lentament. Els seus oficis tradicionals -tractants de ramat, artesans de la forja i el v¨ªmet, esquiladors- ja formen part de la hist¨°ria. Actualment, l'ofici majoritari que exerceix el poble gitano a Catalunya ¨¦s la venda ambulant (el precentatge arriba gaireb¨¦ al 40%, segons l'Estudi sobre la poblaci¨® gitana de Catalunya). L'hostaleria, la construcci¨® i la feina com a jornalers en el camp s¨®n altres exemples de les poques sortides laborals per a una comunitat que mant¨¦ encara elevats ¨ªndexs d'analfabetisme i en la qual pocs, molt pocs, arriben a cursar estudis superiors (nom¨¦s un 0,2% ha finalitazat una carrera universit¨¤ria, i un 0,46% l'est¨¤ seguint, segons l'informe esmentat).

"La clau del nostre futur es troba en l'escola, per¨° perqu¨¨ els nens i nenes gitanos vegin l'escola com alguna cosa seva ¨¦s necessari que la seva cultura tamb¨¦ estigui present a les aules, ni que sigui m¨ªnimament. Aix¨ª se superar¨¤ la retic¨¨ncia d'alguns pares, que tenen por de portar els seus fills a una escola que no respecta les seves cre¨¨nces i valors", afirma Pere Garc¨ªa Gim¨¦nez, de 31 anys, agent intercultural i president de la Coordinadora de Joves Gitanos de Catalunya, a m¨¦s de portar la vocalia de Joventut de la FAGIC.

Casat des dels 18 anys amb una gitana -tenen dues filles, de 9 i 3 anys-, Pere Garc¨ªa porta amb orgull i emoci¨® el fet de ser n¨¦t de l'entranyable T¨ªo Peret, un dels impulsors del moviment gitano europeu i de l'associacionisme a Barcelona, a comen?aments dels setanta. Barcelona, de fet, va ser el bressol de l'associacionisme gitano, que va n¨¦ixer al si de C¨¢ritas Diocesana i va tenir en la planta refinada, les bones maneres i la saviesa del T¨ªo Peret el seu home de respecte m¨¦s emblem¨¤tic -a la comunitat roman¨ª mai no han existit patriarques, terme encunyat pels mitjans de comunicaci¨® per simplificar el lideratge dels ancians, que desenvolupen un paper d'autoritat essencial en l'aplicaci¨® de la llei gitana.

"No es pot definir qu¨¨ ¨¦s ser gitano", diu el Pere amb veu pausada i un somriure franc. "Vivim a Catalunya des de fa sis segles i en la nostra identitat hi ha la petjada dels nostres avantpassats. ?s un sentiment clar, tot i que jo no el s¨¤piga explicar, i el que vull ¨¦s ser un ciutad¨¤ m¨¦s de la Catalunya plural, amb els mateixos drets i deures. Al meu barri, Hostafrancs, i a Gr¨¤cia, els gitanos sempre hem parlat catal¨¤, amb absoluta normalitat", comenta.

El preocupa molt la imatge distorsionada del seu poble que ofereixen els mitjans de comunicaci¨®.

"Gaireb¨¦ no reflecteixen els valors de la cultura gitana, nom¨¦s sortim a la televisi¨® lligats a la cr¨°nica de successos, com si cada cop que un gitano comet un delicte el comet¨¦ssim tots. Pel mal cap d'un, ho paguem tots. ?s molt injust", diu pausadament, sense perdre mai el somriure.

A Pere li agrada fer-se preguntes sobre la seva identitat, voldria aprendre en profunditat el roman¨®, llengua comuna dels gitanos de tot el m¨®n, i veure com torna a agafar import¨¤ncia entre els joves la seva variant espanyola, el roman¨®-kal¨®. "Es necessiten m¨¦s eines per fer cr¨¦ixer l'autoestima i poder dir als m¨¦s petits que estudiant podran ser el que vulguin, advocats, metges, models o esportistes. Que no estan predestinats a una determinada vida pel fet de ser gitanos, sin¨® que poden aspirar a ser el que vulguin, sense que aix¨° signifiqui deixar de ser gitanos. Per aix¨° ¨¦s esencial que la cultura gitana entri a les aules", diu el Pere.

Lluitar contra el model de societat consumista que els joves veuen habitualment a la televisi¨® ¨¦s una altra de les seves preocupacions. "Els gitanos no deixar¨ªem mai els nostres avis en un asil, ni sacrificar¨ªem la fam¨ªlia per l'egoisme personal. La societat majorit¨¤ria fomenta l'individualisme ferotge mentre que la nostra cultura es basa en la solidaritat, el benestar i la felicitat de la teva gent".

Una altra lluitadora nata, que es rebel¡¤la davant la injust¨ªcia, la discriminaci¨® i qualsevol altra forma de racisme, ¨¦s Maria Rubia, de 33 anys, soltera, mitjancera i dinamitzadora cultural en una escola, i membre del Secretariat de Promoci¨® Sociocultural del Gitano Catal¨¤. "?s m¨¦s dif¨ªcil ser dona i gitana, patim una doble discriminaci¨®, ens exigeixen la capacitat de ser actuals i no deixar de ser gitanes. Per¨° a pesar de les dificultats, cada cop hi ha m¨¦s associacions de dones gitanes, perqu¨¨ apostem m¨¦s pel futur. La societat gitana va 50 anys per darrere de la societat majorit¨¤ria. Hi ha m¨¦s masclisme, per¨° ¨¦s que fa 50 anys tota la societat era molt m¨¦s masclista. Hi ha temor a perdre certs valors, per¨° la valentia ¨¦s dir als m¨¦s joves que la idea de progr¨¦s associat al llibertinatge no et fa progressar en res. Una altra cosa s¨®n els costums, per¨° els valors, all¨° que es transmet de l'avi al n¨¦t, no canviaran".

La Maria afegeix m¨¦s llum a la reflexi¨® sobre la identitat roman¨ª. "L'esperit gitano ¨¦s tan lliure que no es pot encasellar. Ser gitano ¨¦s un sentiment, compartir unes tradicions, el respecte i amor als avis, la import¨¤ncia de la fam¨ªlia i la capacitat d'expressar els nostres sentiments lliurement, sense barreres. La gent pensa que tots els gitanos som iguals i no ¨¦s aix¨ª. Som els grans desconeguts. Hem adoptat tradicions i costums d'altres llocs, per¨° sense trair la nostra identitat. Ens movem pel cor".

No suporta els prejudicis que associen perversament situacions de pobresa, marginalitat i delinq¨¹¨¨ncia a la comunitat gitana. "La integraci¨® la d¨®na la posici¨® social. No ¨¦s el mateix la situaci¨® en un barri com Hostafrancs, amb una ferma tradici¨® sedent¨¤ria, que al barri de la Mina de Sant Adri¨¤, fruit de la migraci¨® andalusa. En realitat, la interculturalitat fa por. Ho veiem a l'escola, en les can?ons que canten els nens. S¨®n tants anys de dir-los, 'alerta amb el gitano', que continuen amb el patr¨® excloent. La lluita m¨¦s necess¨¤ria ¨¦s aconseguir que a l'escola es parli de la cultura gitana, tot i que sigui nom¨¦s un dia a l'any. S'ha de dotar les escoles d'eines educatives fetes pels mateixos gitanos per aconseguir l'enriquiment cultural de tots, base de la conviv¨¨ncia".

Nom¨¦s des de l'educaci¨® i la formaci¨® c¨ªvica es llimaran els conflictes quotidians de conviv¨¨ncia entre fam¨ªlies gitanes i paies. Abandonar h¨¤bits i costums que no s'adeq¨¹en a la forma de viure de la societat general ¨¦s un altre repte per enderrocar prejudicis. Maria Rubia lluita dia a dia contra aquests mals h¨¤bits a l'escola, per¨° denuncia la manca de referents gitanos a les aules, que ajudarien els adolescents a fer aquest pas. "Un adolescent gitano est¨¤ perdut en la rebel¡¤lia, atrapat en un doble conflicte: no es reconeix en la cultura majorit¨¤ria i els pares no saben donar resposta a les seves necesitats. Se'ls ha d'ensenyar que ser gitano no ¨¦s llen?ar un paper a terra, ni saltar-se les normes de conviv¨¨ncia, ni fer el que els vingui de gust. Si et v¨¦nen dient: 'no parlo catal¨¤ perqu¨¨ s¨®c gitano', els has de fer veure que ser gitano no ¨¦s ser un inculte i que han de parlar catal¨¤. Els nens s¨®n com esponges, necessiten referents per canviar els mals costums. I saber que pel fet d'estudiar no deixaran de ser gitanos, sin¨® tot el contrari, els far¨¤ guanyar autoestima".