Poesia amagada en un receptari

Receptes i remeis

de Pelegr¨ª Estiu

Estudi i edici¨® a cura d'?rika Serna

i Pep Vila

CCG Edicions

Girona, 2006. 382 p¨¤gines

M¨¦s enll¨¤ del valor documental de qualsevol treball hist¨°ric, els estudis erudits poden arribar a fascinar pel component novel¡¤lesc que aconsegueixen mostrar, talment com si s'acced¨ªs als esborranys d'algun relat in¨¨dit de Joan Perucho. I a l'altra banda de la mat¨¨ria erudita que l'investigador inspecciona i analitza, a l'altra banda de les consideracions sobre la importancia peculiar que pot tenir la llengua o l'estil del text que s'edita com a rel¨ªquia d'antiq¨¹ari, ¨¦s sobradament constatable que al darrere s'hi oculta o s'hi pot detectar un so i un ritme emparentat amb la mat¨¨ria po¨¨tica: ¨¦s el que passa, per exemple, amb la vida d'Ambroise Par¨¦ i amb les seves fantasies m¨¨diques i anat¨°miques, i ¨¦s el que passa amb l'extens cat¨¤leg que Thomas Browne va escriure sobre els errors vulgars que contaminaven supersticiosament les creences i la quotidianitat dels seus contemporanis. Es tamb¨¦ el que s'experimenta quan es llegeix liter¨¤riament un llibre com Receptes i remeis de Pelegr¨ª Estiu, recull de dos quaderns -el primer est¨¤ datat a finals del segle XVIII i el segon ¨¦s de principis del XIX- on s'apunten les composicions d'adrogueria, confiteria, rebosteria, licoreria, cereria i remedia varia per guariments personals que es distribu?en, venien o confegien als establiments dedicats a aquest ofici: al quart volum de la Hist¨°ria de la Literatura Catalana, Antoni Comas dedica un cap¨ªtol a tractar la prosa d'oficis al segle XVIII, als receptaris amb f¨®rmules casolanes i conventuals, als manuals t¨¨cnics sobre diverses disciplines, als compendis de bot¨¤nica i zoologia. Editat ara per primera vegada gr¨¤cies a l'esfor? d'?rika Serna i Pep Vila, el lector no erudit que se submergeixi en les p¨¤gines de Receptes i remeis de Pelegr¨ª Estiu obtindr¨¤ la certesa d'estar transitant per un territori i una atmosfera gens allunyada de tot all¨° que li pot proporcionar el tracte amb una mat¨¨ria po¨¨tica ing¨¨nua i senzilla, per¨° d'una efica? raresa fonamentada, sobretot, en la vacillant llengua viva que utilitza l'autor en el moment de descriure la composici¨® i l'¨²s de cada producte i de cada recepta.

No se sap qui va escriure els dos tractats perqu¨¨ hi intervenen copistes diferents que reprodueixen receptes de proced¨¨ncia v¨¤ria (amb una especial predilecc¨® per les lli?ons que es trobaven en els dos manuals can¨°nics de l'¨¨poca, el de Nicolas Lemery i el de Pierre Pomet). Nom¨¦s es pot afirmar que pertanyien a un "jove adroguer" anomenat Pelegr¨ª Estiu, nascut a prop de Girona, instal¡¤lat professionalment a Figueres des de l'any 1814, vidu des de l'any 1831, xocolater fins el 1836, i incl¨°s al llistat d'adroguers des d'aquest any fins al 1845: al fons de cada vida distanciada en el temps s'hi pot sentir respirar el batec d'una possible novel¡¤la. El que importa, per¨°, ¨¦s la gr¨¤cia amb qu¨¨ es va descobrint el que cont¨¦ el llibre, com si es top¨¦s amb una col¡¤lecci¨® de lli?ons de coses o de sabers perduts: hi figura un resum de notes en forma de preguntes i respostes sobre els coneixements que ha de tenir un confiter que es vulgui iniciar en la professi¨®, un interrogatori rutinari al qual eren sotmesos els aprenents que s'iniciaven en l'ofici, i hi ha receptes de pastisseria i de rebosteria amb una "nota per la intel¡¤lig¨¨ncia" on s'explica com s'ha de treballar el sucre que s'ha d'afegir a les confitures. Hi ha un esquema ordenat alfab¨¨ticament on s'expliquen les caracter¨ªstiques principals de cada mineral i planta, i un tractat d'adrogueria on s'especifica el pes, la forma i el color dels productes que es fan servir en la composici¨® dels medicaments. I hi ha, per acabar, un tractat on s'explica qu¨¨ li calia saber a qualsevol que aspir¨¦s a ser mestre en l'honorabe col¡¤legi de candelers de cera de Barcelona, i una llista de receptes de remeis i preparats casolans que servien per a diverses utilitats, des dels consells per pal¡¤liar el mal de ventre fins als sistemes m¨¦s propicis per combatre la sarna o "Per tr¨¤urer la inflamaci¨® y per rebentar floronco y tumor de cualsebol part: Se fa aigua de flor de sah¨¹c. Feta la aigua se cola y colada que ¨¦s se agafa una molla de pa de casa, se engrana o se ralla ben fi y se t¨ªran dins un top¨ª y se ba bull¨ª y se remena que quedin com farinas y se deixan repos¨¢; y cuan s¨®n un poch rebingudas, se p¨°san sobre un drap de fil, se dobla y se posa sobre lo mal, y quant ¨¦s un poch axut se muda". No ¨¦s un prodigi de prosa, ¨¦s clar, per¨° t¨¦ l'atractiva saviesa de l'escriptura elemental i la for?a prim¨¤ria de voler-se comunicar amb precisi¨® a pesar de totes les mancances estil¨ªstiques.

Potser els erudits i els historiadors de la cultura poden enfadar-se o sentir-se ofesos en considerar que entendre un text hist¨°ric com una obra liter¨¤ria ¨¦s una trivialitzaci¨® de la realitat, per¨° el cert ¨¦s que un llibre com Receptes i remeis de Pelegr¨ª Estiu, m¨¦s enll¨¤ de la seva pres¨¨ncia com a document d'¨¨poca, posseeix un aroma i un sabor de capriciosa literatura perqu¨¨, al cap i a la fi, el que s'imposa en l'escriptura del receptari de Pelegr¨ª Estiu ¨¦s la voluntat de fixar amb un arsenal pobre de recursos ret¨°rics l'evid¨¨ncia d'unes circumst¨¤ncies quotidianes. Es l'evid¨¨ncia, en definitiva, de pretendre xifrar un m¨®n concret i definit amb un suport verbal el m¨¤xim de rigor¨®s i exacte. Tamb¨¦ ¨¦s cert que la majoria de lectors constants tenen la tend¨¨ncia a contemplar qualsevol text escrit com si fos una pe?a liter¨¤ria, posse?ts per l'afany d'una imaginaci¨® creativa que els fa creure, fins i tot, que les paraules que es fan servir per escriure una recepta o una f¨®rmula farmac¨¨utica contenen alguna mena de poema amagat.