All¨° que queda

Del foc i de la cendra

C¨¨lia Vi?as Olivella

Mixt¨¤lia/Consell de Mallorca

Palma de Mallorca, 2006. 161 p¨¤gines

Pistes falses / Pistas falsas

Joan-Elies Adell

La Gar¨²a

Santa Coloma de Gramenet, 2006. 149 p¨¤gines

El cas de la poeta C¨¨lia Vi?as (Lleida, 1915-Almeria, 1954) ¨¦s, fins a cert punt, el d'una inc¨°gnita liter¨¤ria. La seva enorme dedicaci¨® pedag¨°gica, l'allunyament f¨ªsic i idiom¨¤tic de Mallorca i de Catalunya durant la postguerra, la seva mort prematura, ens deixen amb la incertesa d'haver de valorar la seva producci¨® po¨¨tica per unes primeres obres de jovenesa, escrites entre 1935 i 1939, i pel retorn sobtat al catal¨¤, pels volts de 1950, a sol¡¤licitud dels seus amics (entre els quals calia comptar-hi noms tan importants com Sanchis Guarner o Josep M. Llompart). Pertanyent a la generaci¨® trasbalsada per la guerra, la personalitat i activitat incessants de C¨¨lia Vi?as la van convertir en un dels eixos del m¨®n lletraferit de la Universitat de Barcelona i de la Mallorca republicana (al costat dels seus bons amics Bernat Vidal o Bartomeu Rossell¨®-P¨°rcel), i despr¨¦s de l'Almeria de la postguerra, on tri¨¤ d'ensenyar havent aconseguit el n¨²mero 1 a les posicions de la seva promoci¨® i, en part, per calmar l'ambient de revenges pol¨ªtiques a qu¨¨ es trobava sotmesa la seva fam¨ªlia. Els deu anys i escreix que va passar a Almeria, on es va casar, van deixar una petja important a la vida cultural de la ciutat, un dels instituts de la qual duu actualment el seu nom. Tots aquests detalls i d'altres, acompanyats d'una bibliografia for?a interessant (una monografia sobre l'autora de F. Galera publicada el 1991 per l'Instituto de Estudios Almerienses, els estudis de Maria Payeras i de Margalida Pons, el n¨²mero de la revista Lluc de l'any 1994) apareixen a l'estudi de la professora C¨¨lia Riba Vi?as que serveix de presentaci¨® a aquesta edici¨®, recull de l'obra catalana de la poeta C¨¨lia Vi?as.

All¨° que el lector trobar¨¤ sorprenent en l'obra d'aquesta autora ¨¦s l'¨²s d'un registre poc habitual en la poesia catalana: el lirisme popularista. Com diu l'editora, la influ¨¨ncia de Lorca hi ¨¦s ben marcada, i l'allunya del tipus de referents populars o de can?¨® intel¡¤lectualitzada de Salvat-Papasseit o de Tom¨¤s Garc¨¦s. L'element sorprenent, gaireb¨¦ surreal, hi t¨¦ un pes dif¨ªcil de relacionar amb altres corrents literaris (no veig que se la pugui emparentar ni a J.V. Foix, ni a Carles Sindreu ni a d'altres autors d'una brillantor molt m¨¦s exigent i rebuscada). L'¨²s d'elements inesperats, que serveixen per donar for?a i volada a un tema previsible, segurament provenen d'aquesta tradici¨® espanyola del la generaci¨® del 27, que C¨¨lia Vi?as coneixia b¨¦: "El peix de l'ombra s'enfila | pel tronc nu¨®s de la parra" ("La sesta") "Cada finestra un mirall | i, al cant¨®, ganivetada. | ?On ¨¦s casa meva, amic? | -A les teulades!" ("Can?¨® de l'oronella"). Evidentment no tota la seva poesia t¨¦ avui el mateix inter¨¨s, per¨° aquesta posici¨® diferent de C¨¨lia Vi?as ens fa pensar en quina podia haver estat l'evoluci¨® de la tradici¨® m¨¦s delicada i intel¡¤ligent de Carner o Agelet i Garriga en contacte amb aquest llumin¨®s popularisme andal¨²s de Lorca o Alberti. La inc¨°gnita no queda resolta, ¨¦s clar, per¨° l'obra aplegada a Del foc i la cendra ens fa sospitar resultats no exempts de bellesa.

A mig segle de dist¨¤ncia, un altre professor de literatura -ara de teoria de la literatura-, premiat, antologat i tradu?t, ens d¨®na un nou llibre que sembla dur-nos -dur-lo- a una cru?lla dif¨ªcil. Pistes falses de Joan-Elies Adell (Vinar¨°s, 1968) ¨¦s un llibre programat, "org¨¤nic i constru?t", o com diu T¨²a Blesa al pr¨°leg, un text "modern dins la postmodernitat". Jo diria que aquest afany de construcci¨® ¨¦s all¨° que en alguns moments alenteix la lectura i ens fa dubtar sobre la dist¨¤ncia real entre la veu que apareix als poemes i els textos mateixos. La "felicitat | que ara s'apila rara entre el desordre" tan bon punt ¨¦s reconeguda sembla que hagi de ser analitzada (aix¨ª en gaire b¨¦ tota la VI part: "Quasi una po¨¨tica"), amb la qual cosa aquell mantenir-se "intacte | a la freq¨¹entaci¨® de la vida" esdev¨¦ una amena?a real. ?s la intel¡¤lig¨¨ncia del poeta all¨° que, en la desorientaci¨®, potser el salva. El salva, de moment, perqu¨¨ li permet de tenir desperta la consci¨¨ncia de la realitat traslladada als versos, i perqu¨¨ ni la seva condici¨® falsa i/o ef¨ªmera no li oculta que aquesta ¨¦s, entre algunes altres, una de les poques formes de perdurabilitat de la mem¨°ria. Aquest saber que "a fora tot sembla interpretar-te" redimeix, encara que la literatura sempre sigui una reacci¨® exagerada davant els avatars de la vida. Les "pistes falses" a qu¨¨ al¡¤ludeix el t¨ªtol, s¨®n les d'aquesta "poesia | ficci¨® de la veritat", per¨° tamb¨¦ vull creure que s¨®n l'¨²nica confian?a que els lectors tenim que paga la pena de cercar alguna pista aut¨¨ntica que ens permeti aproximar-nos a aquesta ignota veritat. Potser, en definitiva, aquest "raonar el dolor" i "voler aprendre m¨¦s coses | sobre els altres" ¨¦s all¨° que justifica haver arribat en una cru?lla de l'escriptura: pr¨¤cticament totes les pistes s¨®n falses, per¨° sospitem que n'hi ha una d'aut¨¨ntica, on ens salva la paraula.