Elogi de Mahfuz

Akhenaton. El rei heretge

Naguib Mahfuz.

Traducci¨® d'Isa?es Minetto

Bromera

Alzira, 2005, 198 p¨¤gines

La mort, ara fa vuit dies, de l'escriptor egipci Naguib Mahfuz, Premi Nobel l'any 1988, ens obliga a comen?ar la s¨¨rie postvacacional d'aquests articles amb un homenatge a la seva persona i la seva obra: no ¨¦s solament l'¨²nic escriptor en llengua ¨¤rab que ha aconseguit el guard¨® que atorguen a Su¨¨cia -els darrers decennis, amb molt bon criteri en general-, sin¨® que ¨¦s, indiscutiblement per a la cr¨ªtica generada a tots els pa?sos en qu¨¨ ha estat tradu?t, un dels grans valors de la literatura del segle XX, i entenc per aquest segle el temps en qu¨¨ els escriptors s'han hagut d'enfrontar al repte que significa lliurar-se o b¨¦ a les del¨ªcies light de l'Estat del benestar (almenys des dels feli?os anys 20, malgrat l'espisodi de la Segona Guerra), o b¨¦ a la den¨²ncia de totes les injust¨ªcies que la hist¨°ria hi ha acumulat amb m¨¦s perseveran?a i devastaci¨® que mai. Davant aquest panorama, i al damunt en un pa¨ªs regit durant bona part de la seva vida per una dictadura i despr¨¦s contaminat per diverses formes de fonamentalisme religi¨®s, Mahfuz ha estat un exemple senzillament admirable, sempre reblat per un estil prodigi¨®s i bell, una escriptura fluent i deliciosa, i un to d'una sinceritat i una eleg¨¤ncia espiritual que ja costen de trobar en les terres de ponent.

No parlarem de cap de les seves novel¡¤les m¨¦s distingides i m¨¦s assenyalades per les notes necrol¨°giques que s'han llegit els darrers dies, sin¨® d'una novel¡¤leta que va passar gaireb¨¦ desapercebuda (no per als editors del pa¨ªs, en catal¨¤ i en castell¨¤), Akhenaton, el rei heretge. Si he triat aquesta novel¡¤la per retre un homenatge a la mestria de Mahfuz, ho he fet perqu¨¨ em permet alhora retre honors p¨°stums a la seva concepci¨® de les religions, al di¨¤leg possible entre creences suposadament antag¨°niques (com la jueva, la cristiana i la musulmana) i a l'¨¨mfasi necessari en la q¨¹esti¨® de fons que podria agermanar tots aquests credos: l'amor, categoria o virtut de la qual els cristians s'apropien gaireb¨¦ sempre de manera exclusiva, per¨° que no deixa de representar un paper molt important (sota la forma de la solidaritat, de la fraternitat o d'una superviv¨¨ncia tr¨¤gica aglevada) en les altres dues religions citades.

El cas ¨¦s que Mahfuz centra la seva novel¡¤la en la figura d'un jove que, ja desparegut el rei egipci Akhenaton, interroga els dignataris de la cort que el van con¨¨ixer, els seus parents i la seva dona, la tan prestigiada (a causa d'un fabul¨®s descobriment arqueol¨°gic), Nefertiti, per entendre el misteri del dit "fara¨® heretge". All¨° interessant d'aquest llibre -i que Mahfuz no arriba a fer expl¨ªcit en cap moment- ¨¦s la possibilitat -despr¨¦s confirmada per m¨¦s d'una investigaci¨® hist¨°rico-paleontol¨°gica- que la persona del rei heretge, Amenothep IV, despr¨¦s autorebatejat amb el nom d'Akhenaton, fos o b¨¦ un guia espiritual de l'egipci Mois¨¨s (que el protopare dels israelites era egipci, i no jueu, ja no ho discuteix gaireb¨¦ ning¨²; al cap i a la fi, com diu la B¨ªblia, va ser trobat al Nil i va ser educat per una princesa eg¨ªpcia), o b¨¦ un inspector de les terres imperials de Gosen -seu de la major part del poble israelita-, o b¨¦, en el m¨¦s extrem dels casos, el fara¨® mateix.

La q¨¹esti¨® ¨¦s senzilla: Akhenaton, avantpen¨²ltim fara¨® de la dinastia XVIII (1570-1345), anterior per tant al Rams¨¨s que es va entossudir, contra tota l¨°gica hist¨°rica, a presentar Cecil B. de Mille a Els deu manaments com a contemporani de Mois¨¨s, va trencar amb la tradici¨® secular del politeisme egipci, i va pretendre que tot el reialme ador¨¦s un sol d¨¦u sota la figura del gran cercle solar, Ra. Que el d¨¦u unic i prevalent (no del tot exclusiu) fos ell, i no Osiris com hauria estat teol¨°gicament m¨¦s l¨°gic -perqu¨¨ Osiris ¨¦s la font de tota vida i de tota transformaci¨®- acaba de permetre una d'aquelles assimilacions a qu¨¨ s¨®n tan aficionats els historiadors de les religions, ¨¦s a dir, la possible vinculaci¨® de Ra-Aton amb el Jahv¨¨ de la primera veritable religi¨® amb un D¨¦u ¨²nic, que ¨¦s l'hebrea. De fet, Mahfuz escampa pertot, en el seu llibre, una s¨¨rie d'himnes sagrats calcats dels salms de la B¨ªblia i tamb¨¦ de certes formes po¨¨tiques presents a l'Alcor¨¤, i aix¨ª aconsegueix lligar-ho tot i aconseguir el prop¨°sit que anunci¨¤vem m¨¦s amunt: partir de la hist¨°ria d'Egipte (que era la seva p¨¤tria) per establir un intent de sincretisme religi¨®s que abra?aria les tres grans religions monoteistes que coneixem.

Per¨° encara hi ha una cosa m¨¦s impressionant en aquest llibre: la figura d'Akhenaton (que segons les escultures que se n'han trobat presentava uns trets clarament andr¨°gins, o almenys enormement efeminats) seria l'emblema de la humanitat mateixa, en les seves dues variants sexuals, i seria, per aix¨° mateix, alg¨² que no pot fer servir el seu c¨¤rrec reial de fara¨® per imposar solemnement cap autoritat: la seva pusil¡¤lanimitat (que, en certa manera, es correspon amb la humilitat de Jesucrist) el converteix en el fundador d'una religi¨® en la qual el profeta, o el fundador, delega per primera vegada, obligadament, l'autoritat teol¨°gica en un d¨¦u estrany a ell mateix i a tots els seus s¨²bdits; un d¨¦u que, d'una banda, com repeteix el llibre de Mahfuz a bastament, "mai no l'abandonar¨¤" (¨¦s com la hist¨°ria de Job o el que diuen el Salm n¨²m. 11: "Estic en mans de Jahveh, ?com goseu dir-me: V¨¦s-te'n errant, ocell, per les muntanyes?" i el n¨²m. 16: "Guarda'm, D¨¦u meu, en tu trobo refugi"), i que, d'altra banda, fonamenta tota la seva lli?¨® en la pr¨¤ctica tan elemental de l'amor, element que no forma part dels mites i dels ritus de la religi¨® politeista eg¨ªpcia. Diu el llibre: "Fins i tot els hitites se sotmetran a l'encant de l'amor, perqu¨¨ l'amor ¨¦s m¨¦s fort que l'espasa i que l'orgull"; "ell va ser el primer a inventar aquest missatge d'amor, de pau i d'alegria".

Ara nom¨¦s cal que el lector traslladi tot aix¨° a les categories hist¨°riques i religioses dels nostres dies (el llibre original ¨¦s de 1985): llavors entendr¨¤ que Mahfuz, m¨¦s que ser, com diuen els t¨°pics, el Dickens o el Balzac dels egipcis contemporanis, va basar tota la seva obra en l'¨²nic element que pot, de deb¨°, agermanar religions tan dissemblants i tan enemistades entre si com la jueva, la cristiana i la musulmana. Egipte i el fara¨® her¨¨tic eren solament un pretext. O encara: si Mahfuz va escriure un llibre sobre el fara¨® heretge Akhenaton, ¨¦s perqu¨¨ pressentia que ell mateix seria considerat, pels islamistes radicals que van intentar assassinar-lo l'any 1994, un "heretge", i que, contra els radicalismes, nom¨¦s podia elevar-se un missatge com el seu. ?s molt poca cosa, per¨° ¨¦s tot el que pot fer un intel¡¤lectual als nostres dies.