"Tot text ¨¦s susceptible de ser redu?t a la meitat"

Dels 40 als 46 anys, Sergi P¨¤mies (Par¨ªs, 1960) no ha publicat ficci¨®. Per moments, el t¨ªtol de la seva darrera obra, L'¨²ltim llibre de Sergi P¨¤mies, semblava no tant una reflexi¨® sobre les refer¨¨ncies que els lectors donen als llibreters sobre les obres que busquen, sin¨® una declaraci¨® d'intencions. L'escriptor, que ara treu el recull de contes Si menges una llimona sense fer ganyotes (Quaderns Crema), reconeix que certa voluntat de no escriure m¨¦s tamb¨¦ hi era, en aquell t¨ªtol de fa sis anys. "Per¨° no hi ha res a fer. La b¨¨stia continua fent feina". I la b¨¨stia ha escopit ara 20 contes, sobre amors i desamors, absurds quotidians i pors ancestrals, desitjos inconfessables i frustracions amargues. Alguns dels relats s¨®n d'encara no una p¨¤gina, d'altres de cinc o sis, en una ocasi¨® nom¨¦s superen la desena. Tot plegat 142 planes.

"El conte t¨¦ a veure amb processos artesanals, mentre que el periodisme t¨¦ el component industrial"

"La novel¡¤la ¨¦s mon¨°gama i el conte, pol¨ªgam i promiscu. Si visqu¨¦s a muntanya, escriuria novel¡¤les"

Pregunta. Ha trencat un ritme de publicar ficci¨® cada dos anys sobre el qual havia teoritzat sovint. ?Qu¨¨ ha passat?

Resposta. El ritme dels dos anys estava molt teoritzat fins a l'¨²ltim llibre, que ara s'ha vist que no era nom¨¦s la voluntat de reflectir la desaparici¨® general dels t¨ªtols en la mem¨°ria dels lectors, sin¨® que portava impl¨ªcita tamb¨¦ una voluntat de canviar els terminis. Respecte dels escriptors ejaculadors preco?os, dos anys ja podien semblar un termini massa lent, per¨° per mi comen?ava a ser curt. Aquest per¨ªode dels 40 als 46 anys m'ha donat un material diferent del dels llibres anteriors. El paisatge es va reduint.

P. ?Reduint?

R. S¨ª. T'ocupes dels altres molt m¨¦s del que t'ocupaves abans. Aix¨° fa que els temes de la fam¨ªlia, la feina i els naufragis sentimentals hi siguin m¨¦s presents. Crec que s¨®n els signes d'identitat d'aquest tram de la vida de les persones.

P. Parafrasejant Enrique Vila-Matas, per¨° en sentit contrari, ?se sent hijo con hijos?

R. Totalment. Tinc m¨¦s que mai la sensaci¨® de ser una pe?a de for?a subjecta als pares per dalt i als fills per baix. Aix¨° et d¨®na molta responsabilitat i es contradiu una mica amb l'aspiraci¨® an¨¤rquico-festiva de la joventut.

P. Reincideix en el g¨¨nere relat del curt, ¨°bviament el seu preferit.

R. ?s que nom¨¦s li veig avantatges. Si fos un venedor de cotxes diria que ¨¦s el g¨¨nere amb m¨¦s prestacions. T¨¦ intensitat, exclou la grandiloq¨¹¨¨ncia, no permet gaires digressions i en el pitjor dels casos s'acaba r¨¤pid. ?Per qu¨¨ haur¨ªem de complicar-ho m¨¦s?

P. En aquest cam¨ª cap a la s¨ªntesi, ?no ha pensat mai en la poesia?

R. El problema que tinc amb la poesia ¨¦s que m'interessa molt el fons, per¨° tinc un cert rebuig per la forma. S¨®c consumidor habitual de poemes, m'agraden especialment els narratius, per¨° quan escric m'agrada la prosa amb cert to po¨¨tic. Exemple de poema narratiu: tot L'enyor del dem¨¤, de Salvat-Papasseit, que podria perfectament ser escrit en prosa. El conte s'hi acosta molt. En aquest mateix recull, "El pou" podria ser un poema.

P. ?N'havia escrit, de poesia?

R. Com tothom, fins als 18 anys, despr¨¦s no hi he tornat. En la forma de la poesia hi trobo un ¨¨mfasi que em produeix un cert pudor.

P. Respecte dels seus articles period¨ªstics, aquests contes s¨®n menys ir¨°nics...

R. Hi ha ironia, crec jo, per¨° m¨¦s continguda. Tinc el privilegi d'escriure molt per als mitjans de comunicaci¨® i aix¨° em resol la part dels entusiasmes, de l'alegria, de la immediatesa, de la generositat o de la curiositat. La part m¨¦s ¨ªntima i conflictiva, que requereix un temps de reflexi¨® m¨¦s llarg, la dirigeixo cap als contes.

P. La ficci¨® permet naturalment m¨¦s llibertat tem¨¤tica...

R. ?s clar. Pots escriure sobre un senyor que cau en un pou, com faig aqu¨ª, mentre que per un diari se'm demanaria on ¨¦s aquest pou, si es pot situar, diguem-ne, al carrer Sep¨²lveda cantonada Viladomat. Als llibres busco temes com la mort, o la por que es mori la gent que estimes, temes susceptibles de produir una identificaci¨® immediata que no tingui a veure amb la ideologia, sin¨® m¨¦s aviat amb les emocions. Encara que hi ha moltes variacions sobre aix¨°, perqu¨¨ de vegades escrius tamb¨¦ sobre an¨¨cdotes o reflexiones sobre la mateixa ficci¨® o fas exercicis d'estil. En qualsevol cas, l'escriptura per a un llibre ¨¦s m¨¦s ¨ªntima, va de l'autor al lector sense gaireb¨¦ intermediaris.

P. La producci¨® d'una i altra literatura ¨¦s ¨°bviament diferent.

R. El conte t¨¦ a veure amb processos artesanals, mentre que el periodisme t¨¦ el component industrial. El model mental d'artes¨¤ que tinc al cap ¨¦s el luthier, el fabricant d'instruments que t¨¦ coses penjades a les parets i no saps ben b¨¦ per qu¨¨ serveixen, per¨° van envellint al taller fins que seran la caixa d'una guitarra que produir¨¤ un so ¨²nic. ?s un proc¨¦s d'anar polint a un ritme molt lent. A canvi, la ind¨²stria ¨¦s m¨¦s excitant.

P. Per¨° algun transvasament hi ha entre un g¨¨nere i l'altre...

R. A mi el periodisme sobretot m'ha ensenyat que una primera versi¨® de 60 l¨ªnies es pot quedar en 25. ?s una escola brutal: tot text ¨¦s susceptible de ser redu?t a la meitat. Com un principi d'Arqu¨ªmedes, a l'inrev¨¦s: un article submergit en si mateix desallotja la meitat del seu propi pes en palla. Aix¨° pels contes ¨¦s molt ¨²til. La difer¨¨ncia ¨¦s que la ficci¨® no et marca l¨ªmits de temps, mentre que el periodisme et fa treballar sota pressi¨®. Aix¨° a mi m'agrada molt.

P. Aix¨ª doncs, de novel¡¤la llarga de moment ni parlar-ne.

R. Em demana massa. M'agrada molt la novel¡¤la, en s¨®c un bon lector, per¨° ¨¦s un amor possessiu i exclusiu, durant el temps en qu¨¨ l'escrius no est¨¤s per res m¨¦s. Demana una energia que jo no tinc en aquests moments. La novel¡¤la ¨¦s mon¨°gama, el conte permet ser pol¨ªgam i promiscu. I entre la polig¨¤mia i la promiscu?tat i la monog¨¤mia no hi ha color. ?De pet a la promiscu?tat! Per¨° aix¨° ¨¦s un problema meu. Si visqu¨¦s a dalt d'una muntanya escriuria novel¡¤les.

P. El t¨ªtol del recull sobta. Una frase en condicional, incompleta.

R. Me la va donar el meu fill, que la va sentir per la tele en boca d'un cuiner: "Si menges una llimona sense fer ganyotes, els teus desitjos es faran realitat". Sap que jo m'apunto coses curioses que sento i me la va dir. Vaig tenir clar de seguida que aix¨° era el t¨ªtol. Per¨°, ¨¦s clar, posar-lo sencer era impracticable encara que la meva voluntat su?cida anava per aqu¨ª. Aleshores li vaig consultar al Quim Monz¨® i ell em va suggerir d'escap?ar-lo a la meitat. I d'aqu¨ª vaig pensar que hi havia un model admirat que ho havia utilitzat abans, Italo Calvino, que va escriure el llibre de contes Si una nit d'hivern un viatger. Est¨¤ clar, si el t¨ªtol que m'hagu¨¦s sortit fos posem per cas "Salvador Sostres", encara que m'agrad¨¦s no l'hauria posat, perqu¨¨ la refer¨¨ncia no m'interessa, per¨° la simpatia per un model admirat com Calvino em va conv¨¨ncer.