La catedral de Girona

Abans, quan anava a Girona, si em quedava una horeta lliure, sempre pujava a la catedral. Despr¨¦s de l'ascensi¨®, tant si ho feia per les escales de la Pera, com per la pujada que segueix la fa?ana de la Pia Almoina o si, m¨¦s agosarat, m'atrevia a envestir l'escalinata barroca, entrar dins la nau prodigiosa, fosca, fresca i perfumada, per qualsevol de les dues portes que donen a l'exterior, sempre era una experi¨¨ncia poderosa, altament gratificant. L'esperit hi trobava un assossec per als seus desficis, la ment, un b¨¤lsam per a les seves d¨¨ries. He comen?at escrivint la paraula abans, i tot ho he escrit en passat. ?Per qu¨¨?, es preguntaran, ?¨¦s que la catedral gironina ja no hi ¨¦s?

"Abans es pagava per veure el museu i el claustre. Ara la catedral s'ha afegit al paquet"

Resulta que l'altre dia vaig ser a Girona i em va passar all¨° de tenir una horeta de lleure. I jo, doncs, for?a amunt fins al trencant de la Pera, esquivant ramades de turistes entresuats, sotmetent-me, despr¨¦s, als extravagants escalons de pas i mig, sota un sol implacable, finalment travessant la pla?a dels Ap¨°stols per adonar-me que la porta lateral estava tancada. Hi havia una fletxa que indicava cap a la porta principal. Vaig pensar que devien fer obres per dins i que aquella estava bloquejada. Per¨° la porta principal, amb les seves carlines de ferro rovellat, tamb¨¦ estava tancada. Vaig mirar-me la fa?ana i el campanar, recentment restaurats. La impressi¨® va ser lamentable: pobra catedral, despr¨¦s de l'operaci¨® d'est¨¨tica a qu¨¨ havia estat sotmesa ja no era la mateixa. Despr¨¦s del l¨ªfting, el peeling i la liposucci¨® havia perdut el car¨¤cter de vella dama digna, amb la pell arrugada per¨° amb les faccions inc¨°lumes, i s'havia convertit en una caricatura d'ella mateixa, amb les pells estirades, tota substitucions, b¨°tox i maquillatge. Sort, vaig pensar, que per dins no l'han tocada. ?Per dins? ?I per on hi entro? Llavors vaig veure que per la porteta de la casa dels canonges sortia un grup de turistes. M'hi vaig acostar, vaig entrar-hi, i em vaig trobar en una mena de hall de museu, un passad¨ªs esquifit que donava a les sales capitulars. "Entrada 4 euros", vaig llegir. Em vaig sentir estafat, per¨° vaig pagar religiosament -mai millor usada l'expressi¨®- i vaig anar cap a la nau. Abans es pagava per veure el museu i el claustre. Ara la catedral s'ha afegit al paquet, han tancat i barrat les portes i aquell espai sagrat, aquell espai que assossegava i endolcia, ha passat a formar part del paquet cultural. Qu¨¨ dic, cultural; no, del paquet tur¨ªstic, que ¨¦s tota una altra cosa. I aix¨° per obra i gr¨¤cia, per obra i desgr¨¤cia, d'aquells que haurien de preservar espais de sacralitat en aquest m¨®n i aquesta vida. Bisbe i canonges s'han venut la catedral per un plat d'euros. I aquestes coses no es fan pas sense conseq¨¹¨¨ncies. El cas ¨¦s que, ara, entrar a la catedral ja no ¨¦s el mateix. L'esgl¨¦sia s'ha convertit en un museu i la impressi¨® d'espai sagrat, la impressi¨® d'entrar en un lloc ple de Gr¨¤cia, s'ha evaporat. I ¨¦s que, senyor bisbe i senyors canonges, la gr¨¤cia de la gr¨¤cia ¨¦s que ¨¦s gratis, com el seu nom indica. Per¨° ca, les paraules han perdut el seu sentit, fins i tot per a aquells que les prediquen. I ¨¦s clar, canvi de funci¨® vol dir canvis en altres coses. Il¡¤luminaci¨® espectacular, m¨²sica enllaunada -sacra, aix¨° s¨ª-, maquetes i explicacions i gent mal vestida deambulant i xerrant.

De fet, aquest esperit muse¨ªstic ja fa temps que va comen?ar. Quan van treure de la seva capella el preci¨®s retaule de Santa Elena i el van traslladar a les sales. Quan d'objecte de culte el van convertir en pe?a de museu. Quan van segregar l'escultura de la comtessa Ermessenda, o de qui sigui, de la seva tomba penjada i la van posar sobre un vidre fum¨¦ en una capella lateral, convertint una escultura hist¨°rica en un objecte de devoci¨®. B¨¦, ara veig que no, que si el trasllat del retaule era una dessacralitzaci¨®, aix¨° de l'escultura obe?a al pla de conversi¨® de la catedral en museu. Aqu¨ª el disbarat era nom¨¦s est¨¨tic, de deconstrucci¨® -que moderns, els senyors canonges!- d'una obra d'art.

Veig que el baldaqu¨ª meravell¨®s encara no hi ¨¦s. Se'l deuen haver venut, penso. Entro al museu per veure si el tenen all¨¤. Nom¨¦s hi ha les quatre columnes com abandonades en un rac¨®. No s¨¦ si riure o plorar. Que D¨¦u hi faci m¨¦s que nosaltres.