Z¨¤ping d'hotel

Tots ho hem experimentat alguna vegada, com a turistes: en un hotel, a estones mortes, fer z¨¤ping a la tele i passejar-se per tot de canals internacionals -BBC, CNN, RAI...- i uns quants d'aut¨°ctons que, de manera m¨¦s o menys incomprensible, reprodueixen la realitat del pa¨ªs on som. Els turistes que aquest estiu hagin passat per Catalunya i s'hagin entretingut a fer z¨¤ping podien endur-se una s¨¨rie d'impressions prou particulars. Una, per exemple, ens mostraria com una cultura amb una afici¨® extrema pel karaoke i una gran capacitat per desafinar en fam¨ªlia (Cantamania, TV-3), i on els que canten m¨¦s o menys b¨¦ els posen a la pres¨® (El coro de la c¨¢rcel, La Primera). Una altra impressi¨®, m¨¦s civilitzada, seria per als turistes que queien al 33 un divendres a la nit, ni que fos per atzar. Taller.doc, el programa que mostra documentals de nous realitzadors, ha aprofitat l'estiu per programar de nou algunes de les peces m¨¦s interessants de la temporada passada.

Les dues ¨²ltimes emissions s¨®n bons exemples d'aquesta qualitat. Divendres van emetre Wirikuta. Zona t¨®rrida, un documental de Pau Castej¨®n ?beda. Es pot dir que era d'una pe?a minimalista, impregnada d'una mena d'existencialisme de desert. Margaritas ¨¦s un poblet de Monterrey, lluny del m¨®n, des¨¨rtic i envoltat de cactus -"nom¨¢s dej¨® de llover", deia un poblet¨¤-. Pau Castej¨®n va passar per aquell poble i va quedar fascinat per l'espai i l'atmosfera. En un primer moment, doncs, el reportatge es fixava en la vida quotidiana del lloc: uns gossos que dormien al sol, una dona que regava l'eixida, un vell que carregava el ruc. Les ¨²niques explicacions les reb¨ªem dels habitants d'aquell escenari, una r¨¨plica del Comala de Pedro P¨¢ramo. Parlaven el mestre, que hi va arribar carregat d'idealisme, i un jove amb volunta t de trobar-se a si mateix. "Llegu¨¦ a Margaritas", deia el jove, que ja s'havia aparellat i tenia una filla, "empujado por el entusiasmo y la ignorancia", i m¨¦s endavant: "El lugar me agarr¨®, me sacudi¨® y me zarande¨®". En un segon moment, enten¨ªem una altra particularitat de Margaritas: en aquell erm¨¤s hi creix la millor varietat de peyote de M¨¨xic. La tribu dels huichol s'hi acosten cada any per practicar els seus rituals amb peyote. "La planta te pone los pies en la tierra", deia un altre habitant, i llaurava el camp tot enganyant-lo: regava la terra amb terra. Les imatges de Pau Castej¨®n ens arribaven amb una aspror directa i polsegosa.

La setmana anterior, l'¨²ltim divendres de juliol, tamb¨¦ es va poder veure una mostra de fascinaci¨® personal: Mem¨°ries oblidades, d'Alba Mora i Anna Sanmart¨ª. El treball de final de carrera d'aquestes dues estudiants les va portar durant tres mesos amb la tribu dels Lanjia Sora, a l'est de l'?ndia. El documental sabia combinar una acurada elaboraci¨® est¨¨tica, tant d'imatge com de m¨²sica, amb un contingut atractiu. Descobr¨ªem els treballs de l'¨²ltima xaman que quedava al poble, l'¨²nica persona capa? de viatjar al Subm¨®n, parlar amb els morts (que s¨®n Mem¨°ries) i tornar amb not¨ªcies. La vida d'aquesta dona contrastava amb la dels joves del poble -i entre ells el seu fill-, que han abra?at la fe cat¨°lica o protestant perqu¨¨ ¨¦s, com aquell qui diu, una moda, i perqu¨¨ els garanteix una vida m¨¦s rica, m¨¦s material. "Si no m'hagu¨¦s fet cristi¨¤", deia un noi, "no hauria estudiat tecnologia". Les paraules essencials i fins a cert punt misterioses de la xaman contrastaven amb les d'un missioner que volia donar "una connotaci¨®, un sentit cristi¨¤ a aquella cultura". El car¨¤cter del documental, a la fi, se situava entre una amargor soterrada i l'elegia.