La poesia de les coses vulgars

Judici final

Ferran Torrent

Columna

Barcelona, 2006. 252 p¨¤gines

En un article que es titulava "Defensa de la novel¡¤la detectivesca" i que va publicar l'any 1901, Chesterton assenyalava els trets que marcaven els secrets de la seva popularitat i indicava clarament quines eren les dues caracter¨ªstiques que explicaven el seu ¨¨xit creixent: "Els homes han viscut enmig de muntanyes importants i de boscos eterns durant molts de segles abans d'adonar-se que eren po¨¨tics; pot racionalment suposar-se que alguns dels nostres descendents veuran potser brillar les xemeneies amb un to porpra tan brillant com els cims de les muntanyes, i trobaran que els fanals tenen un aspecte tan natural com els arbres. Aquesta concepci¨® de la ciutat com una cosa d'una estranyesa colpidora ha trobat la seva Il¨ªada en la detective story. Tothom ha pogut remarcar que en aquestes hist¨°ries l'heroi o el detectiu travessen Londres amb una ignor¨¤ncia dels seus cong¨¨neres i una llibertat de maneres comparables a les d'un pr¨ªncep de llegenda que viatg¨¦s al pa¨ªs dels elfs. En el curs d'aquest aventurat viatge, l'¨°mnibus banal agafa les aparences antediluvianes d'un vaixell encantat. Les llums de la ciutat brillen com els ulls d'innombrables follets. S¨®n els guardians d'un secret, per pueril que sigui, que l'autor coneix i el lector ignora. Cada volta del cam¨ª ¨¦s com un dit marcador que ens el designa; cada alineament de xemeneies en l'horitz¨® sembla saludar amb gest ir¨°nic la soluci¨® del misteri". La cita ¨¦s llarga, per¨° ¨¦s v¨¤lida per situar el lloc des d'on es pot llegir Judici final: nom¨¦s cal canviar l'esment de Londres per Val¨¨ncia i posar el nom de Ferran Torrent a l'autor, perqu¨¨, si hi ha una l¨ªnia cont¨ªnua que unifica la seva obra sencera ¨¦s, precisament, la voluntat de reflectir la poesia de les coses vulgars, el viure quotidi¨¤ i que ning¨² no sap qu¨¨ pot amagar, i crear uns personatges que, en comptes de vestir cota de malla i armar-se amb llances i espases per matar dragons i enemics, vesteixen americana, fan servir pistoles autom¨¤tiques i viatgen amunt i avall amb uns cotxes d'alta cilindrada.

Judici final ¨¦s la novel¡¤la amb qu¨¨ Ferran Torrent tanca la trilogia que ha dedicat a la Val¨¨ncia contempor¨¤nia, convertint la veritat social silenciada en un territori on la imaginaci¨® truculenta no impedeix l'encert i la versemblan?a psicol¨°gica: tots els personatges posseeixen un fons d'humanitat, com si fossin persones for?a semblants a les que es troben cada dia pel carrer, els criminals i els delinq¨¹ents tenen uns sentiments honorables a pesar dels negocis t¨¨rbols que guien la seva conducta, i el lector acaba agraint que tothom mengi i begui i es preocupi dels seus negocis sense adjudicar-se la categoria d'¨¦ssers extraordinaris. A Judici final Ferran Torrent aconsegueix lligar amb una habilitat impecable els fils argumentals que exposava a Societat limitada i Esp¨¨cies protegides -i el lector recupera l'abast de les ambicions i les calamitats pol¨ªtiques de Francesc Petit, els reptes i les corrupcions empresarials de Juan Lloris, els maquiavelismes de J¨²lia Aleixandre-, per¨° al mateix temps es mostra prou narrativament astut per enriquir el panorama amb la pres¨¨ncia de dos perosnatges que dinamitzen apassionadament el relat: l'un ¨¦s el protagonista principal de la novel¡¤la, un irland¨¨s bregat en uns infinits assumptes foscos que arriba a Val¨¨ncia amb l'enc¨¤rrec d'assassinar Juan Lloris, i que observa els costums de la ciutat com el foraster que ¨¦s, i que permet que l'autor descrigui el seu m¨®n particular des d'una dist¨¤ncia higi¨¨nica. L'altre, i que serveix com a contrast t¨¨cnic a l'hora de narrar, ¨¦s un habitual de l'obra anterior de Torrent, el detectiu Toni Butxana, la representaci¨® f¨ªsica del desengany i el desinter¨¨s cap a les vanitats del m¨®n. M¨¦s enll¨¤ de les virtuts i la pot¨¨ncia de les perip¨¨cies que configuren una trama ben constru?da i narrada convencionalment amb una flu?desa aplaudible i un seny molt calculat, el que es va imposant en l'¨¤nim del lector de Judici final ¨¦s la construcci¨® d'un paisatge moral rabiosament c¨¤ndid i gris i tan sols suportable gr¨¤cies al sentit de l'humor trist que travessa la majoria de les escenes. ?s com si l'objectiu veritable de Ferran Torrent a l'hora de culminar la trilogia no fos tant el fet de narrar una hist¨°ria com la vocaci¨® de manifestar-se com un moralista del segle XIX que, fent ¨²s de les estrat¨¨gies narratives, el que vol ¨¦s denunciar els moviments rid¨ªculs d'una societat malalta i amb una esp¨¨cie humana buida i que nom¨¦s se sent protegida pel poder.