Reivindicant 'Dioptria'

En el m¨®n de la m¨²sica existeixen centenars de personatges que han necessitat madurar durant tota una vida per crear una obra digna de ser tinguda en compte. Tamb¨¦ existeix el cas contrari: artistes que ja en les seves primeres obres han materialitzat una cascada de creativitat tan desbocada com la seva pr¨°pia joventut. Llavors, el dif¨ªcil ¨¦s continuar. Alguns arriben al cim amb el primer pas i despr¨¦s, en no trobar on o com donar el seg¨¹ent, es veuen totalment desbordats i ja mai tornen a assolir aquelles quim¨¨riques altituds. Si saben apartar-se a temps del focus que els il¡¤lumina, poden deixar un grat record per a la hist¨°ria. Si s'entossudeixen a seguir a l'ull de l'hurac¨¤ donant pals de cec a tort i a dret, poden convertir-se en p¨¤l¡¤lides ombres del passat i aconseguir, per m¨¨rits propis, que fins els seus majors assoliments de joventut quedin en segon pla.

Pau Riba encaixaria a la perfecci¨® en el segon apartat. Amb el pas dels anys gaireb¨¦ havia aconseguit que ens oblid¨¦ssim que de la seva inspiraci¨® havia nascut algun tema que, com ara Noia de porcellana, podia figurar entre les millors can?ons catalanes del segle passat. Fa uns anys, el 1996, alg¨² tan aparentment lluny¨¤ en esperit i evoluci¨® musical com Joan Manuel Serrat, ja va donar un primer toc d'atenci¨® en enregistrar aquesta can?¨® al seu disc Banda sonora d'un temps, d'un pa¨ªs per¨°, en aquell moment, les mirades es van centrar m¨¦s en les abra?ades entre Serrat, Raimon i Llu¨ªs Llach que en l'interessant contingut del doble ¨¤lbum.

Recentment, un altre m¨²sic tamb¨¦ aparentment allunyat de Riba, el saxofonista Llibert Fortuny (encara no havia nascut quan es va enregistrar Noia de porcellana) ha posat en solfa l'obra inicial, inici¨¤tica?, de Riba amb la seva revisi¨® en clau de jazz contemporani-can?¨® arrauxada dels temes del disc Dioptria (tant de la primera com de la segona part). La presentaci¨® d'aquest treball, el setembre passat a l'Auditori, es va acompanyar d'una altra visi¨® no antag¨°nica, sin¨® complement¨¤ria d'aquests mateixos temes revisats per a piano sol per Jordi Sabat¨¦s; en aquest cas la relaci¨® amb Riba era m¨¦s directa, ja que Sabat¨¦s havia tocat en el primer Dioptria.

Sabat¨¦s va buscar i va trobar la vena m¨¦s ¨ªntima d'unes can?ons que, al seu moment, volien ser trencadores i amb el pas del temps han estat totalment assimilades per la cultura tant oficial com popular. Ja no es tracta de m¨²siques perilloses i en la seva versi¨® pian¨ªstica sonaven gaireb¨¦ concert¨ªstiques. Fortuny, per la seva banda, les va reconvertir en m¨²sica de futur, jazz prospectiu embolcallant veus que establien ponts entre la seriositat po¨¨tica (que algunes la tenen) i el pur disbarat pataf¨ªsic.

Dos exemples recents i propers que van evidenciar l'envergadura dels temes que figuraven en aquells dos mitificats discos de 1968 i 69, encara que algunes can?ons com l'esmentada Noia de porcellana o L'home est¨¤tic (altra can?¨® per al futur de la can?¨®) i Taxista eren anteriors i, en versions distintes (m¨¦s primitives), havien ja aparegut en format EP.

?s curi¨®s que hagin estat altres persones, fins i tot llunyanes, les que hagin hagut de recordar a Pau Riba el seu glori¨®s passat mentre ell s'obstina a viure en un altre m¨®n. Per¨° la veritat ¨¦s que aquelles melodies no han perdut gens d'inter¨¨s musical i po¨¨tic. ?s un bon exercici de salut mental per a tot afeccionat a la can?¨® (el propi Riba hauria de fer-lo) reescoltar amb una certa assidu?tat els dos discos de Dioptria (reeditats en CD per PDI).