"Els temes de Montaigne s¨®n tamb¨¦ els nostres"

Vicent Alonso, nascut a Godella, l'any 1948, ¨¦s professor de literatura catalana a la Universitat de Val¨¨ncia, poeta, assagista i traductor. Entre els seus llibres m¨¦s representatius trobem, en poesia, Del clam de Jas¨® (2002) i, en prosa, el dietari Trajecte circular (2004). Ha tradu?t, entre altres, Tristan Tzara i Baudelaire, per¨° la seua aventura m¨¦s arriscada en aquest ¨¤mbit ¨¦s la versi¨® dels Assaigs de Montaigne, dels quals l'editorial Proa ha tret ara el primer volum i, durant els pr¨°xims mesos, els dos seg¨¹ents.

Pregunta. Per qu¨¨ ha tradu?t Montaigne?

Resposta. Tenia un deute personal amb ell, ja que ¨¦s un escriptor amb qui he mantingut, i mantinc, una relaci¨® familiar. L'utilitze per a les classes i per a les meues coses. Amb els estudiants, m'agrada molt comparar-lo amb passatges de Fuster o Pla. El vaig comen?ar a traduir fa uns quants anys, perqu¨¨ l'amic Vicent Raga m'ho va proposar, per¨° ho havia deixat c¨®rrer fins que, com que m'havia alliberat d'algunes ocupacions p¨²bliques i tenia temps, vaig tornar-hi. Sam Abrams, que coneixia el meu treball, em pos¨¤ en contacte amb l'Isidor C¨°nsul, que m'empent¨¤ a dedicar-m'hi exclusivament. I aix¨° ¨¦s tot.

"De qu¨¨ serveixen les teories si despr¨¦s som incapa?os d'entendre i conviure amb el m¨®n?"

"La meua versi¨® ¨¦s una manifestaci¨® natural de la unitat de la llengua catalana"

P. El considera un escriptor actual?

R. Em sembla que aix¨° no es pot dubtar. La seua manera d'escriure, per exemple, ¨¦s un espill per als assagistes actuals. Aquesta manera de fer, que Ferran S¨¤ez Mateu, utilitzant una reflexi¨® del mateix Montaigne, ha qualificat recentment com a "pensament a les palpentes", ¨¦s molt pr¨°pia d'una fam¨ªlia d'assagistes contemporanis que no debades reconeixen Montaigne com a mestre. ?s una escriptura que transcriu el proc¨¦s que et duu fins al final. I el final no ¨¦s mai final, sin¨® l'inici d'un altre proc¨¦s.

P. L'assaig ¨¦s pesar, provar, clarificar.

R. Certament. Hem de ser conscients de les pr¨°pies limitacions, no nom¨¦s de les que tenim, com a individus, sin¨® tamb¨¦ les que defineixen el g¨¨nere hum¨¤, per dir-ho a la manera de Montaigne. En aquest sentit, la fragmentarietat ¨¦s una limitaci¨®, una exig¨¨ncia, per¨° que al final caracteritza la teua manera de fer i de veure el m¨®n. La teua cosmovisi¨® pot tenir, si vols, una aparen?a unit¨¤ria, per¨° els fragments la constitueixen.

P. En qu¨¨ m¨¦s ens ¨¦s pr¨°xim?

R. Em fa la sensaci¨® que els temes de Montaigne, pr¨¤cticament tots els seus temes, s¨®n tamb¨¦ els nostres. I ¨¦s clar, tamb¨¦ en la reivindicaci¨® de la intimitat i de les idees que se'n deriven. Intimitat i sinceritat han d'estar ¨ªntimament lligades.

P. A contracorrent, Montaigne se serveix de les coses m¨¦s ¨ªntimes i intranscendents per parlar de la identitat humana, del jo.

R. En efecte, el jo es constitueix a partir d'aquestes coses. Alg¨² ha dit que la literatura de Montaigne ¨¦s un espill que reflecteix l'experi¨¨ncia de la realitat. El jo, la privacitat, ¨¦s el filtre a trav¨¦s del qual passen aquestes dades que ens arriben del m¨®n de l'experi¨¨ncia. Un dels punts m¨¦s interessants de la literatura de Montaigne ¨¦s precisament aix¨°, que quan diu que vol parlar d'ell mateix, no vol dir que parlar¨¤ de les coses que formen part de la seua vida privada. No es tracta d'aix¨°. Construir el jo vol dir que siga capa? de filtrar les dades que li arriben de la realitat i, m¨¦s important encara, que expressar-ne el resultat ¨¦s precisament la millor manera de construir la intimitat.

P. Qu¨¨ s¨®n els Assaigs?

R. Literatura d'idees ¨¦s una bona manera de definir el g¨¨nere que Montaigne inaugura en el Renaixement i que arriba fins ara mateix amb unes possibilitats de creixement incre?bles. El te¨°ric franc¨¨s Thibaudet estima que el que distingeix l'assaig que Montaigne inaugura no ¨¦s tant la coher¨¨ncia com la seua humanitat, la seua capacitat d'enganxar humanament el lector. Sempre que mire textos de Pla, em fa la impressi¨® que estic en aquest mateix territori.

P. Amb qu¨¨ els lligaries?

R. Hi ha tantes maneres! Una de les poques refer¨¨ncies d'El quadern gris a Montaigne ens recorda que aquest t¨¦ una idea molt precisa de la insignificant posici¨® de l'home sobre la terra. Aix¨° ¨¦s Pla. Pla i Montaigne al mateix temps. Aquesta desconfian?a davant de la transcend¨¨ncia ¨¦s tamb¨¦ una reivindicaci¨® de la humanitat que hem d'exigir als procediments, tamb¨¦ a la literatura. Qu¨¨ interessa a Montaigne demostrar exactament? Que, per comprendre les coses, d'una banda, hem de tenir en compte opinions diferents, i de l'altra, hem de partir de les coses concretes i no dels conceptes abstractes. No tenim altre remei, perqu¨¨ la natura humana no ens permet fixar cap cosa com a definitiva.

P. Montaigne, en algun passatge, es burla dels fil¨°sofs, perqu¨¨ menyspreen la carn.

R. No solament els fil¨°sofs miren encantats el cel sense adonar-se del que tenen davant. Montaigne critica m¨¦s aviat una actitud, el fet que el coneixement ha de ser vitalment aprofitable. De qu¨¨ serveixen les teories si despr¨¦s som incapa?os d'entendre i conviure amb el m¨®n? De qu¨¨ serveixen les teories sobre el dolor si despr¨¦s som incapa?os de resistir una situaci¨® concreta? O de qu¨¨ serveixen totes les teories sobre la mort si despr¨¦s, a la pr¨¤ctica, no acceptem el fet de la mort com un fet essencialment hum¨¤, etc., etc.

P. La mort com una viv¨¨ncia estrictament humana ¨¦s un punt clau en Montaigne.

R. Haur¨ªem de matisar-ho, perqu¨¨ Montaigne no ¨¦s un pensador d'idees fixes. Tamb¨¦ el pensament, com la vida, ¨¦s ondoyant, canvia constantment. El pensament de Montaigne ¨¦s tamb¨¦ un pensament en progr¨¦s. D'aix¨°, te n'adones sense dificultats quan te'l mires de cap a peus. Les posicions sobre la mort, de vegades, estan lligades a les reflexions de S¨¨neca i despr¨¦s entren en joc altres tipus de posicions. Aix¨° mateix passa amb all¨° tan citat de voler "pintar-se ell mateix", del jo com a protagonista del seu llibre. De fet, en els assaigs recollits en el llibre primer, aix¨° ¨¦s quasi imperceptible i, m¨¦s tard, va apareixent a poc a poc i es reformula de maneres diferents.

P. Montaigne es presenta com un home poc dogm¨¤tic.

R. Ell reivindica la llibertat d'opini¨® davant dels fets de l'experi¨¨ncia. I carrega contra aquells que se sotmeten a les opinions d'altri, perqu¨¨ els ¨¦s m¨¦s f¨¤cil comportar-se amb l'opini¨® d'altri que d'acord amb les pr¨°pies opinions. El que sobta ¨¦s com s'ho va fer per traure el cap dins d'aquell embolic que eren les guerres de religi¨® i la seua pr¨°pia relaci¨® amb els inquisidors.

P. Els altres pesen molt. I els costums?

R. L'escriptor denuncia que el costum ens lleva la capacitat de l'opini¨®. La submissi¨® als h¨¤bits t'impedeix moltes vegades la llibertat del judici, perqu¨¨ sotm¨¨s com est¨¤s als h¨¤bits, de pensament o de comportament, ets incapa? de trobar nous elements en la comprensi¨® del m¨®n. I, per aix¨°, li agradava tant contrastar maneres de comportaments diferents, fins i tot recorria a costums d'altres societats, els del Nou M¨®n, per exemple, que s'havia descobert feia relativament poc. Per aquest motiu l'apassionava tant un personatge com Plutarc i els historiadors cl¨¤ssics. A tots aquests els agradava rec¨®rrer societats diverses i, amb exemples, fer-ne ben not¨°ries les difer¨¨ncies.

P. L'escriptor va de la vida a la literatura i el traductor, de la literatura a la vida. Quins maldecaps t'ha dut la traducci¨®?

R. No s¨¦ si estaria massa d'acord amb el moviment que proposes, per¨° he de dir-te que no m'he plantejat la traducci¨® des d'un punt de vista te¨°ric. Puc dir que he actuat amb conson¨¤ncia amb la meua sensibilitat com a lector. De fet, aquesta era l'¨²nica cosa a qu¨¨ podia aspirar. Si m'ho he tret de les mans o no, aix¨° ja ho direu vosaltres. He constru?t en catal¨¤ els Assaigs de Montaigne en la mesura de les meues possibilitats com a lector, i com a escriptor. En aquest sentit, cal dir que he hagut de modificar bastant l'estructura sint¨¤ctica original per fer-lo m¨¦s comprensible al lector contemporani.

P. En quina direcci¨®?

R. M'era inexcusable reduir l'¨²s extensiu dels pronoms, reduir els per¨ªodes sint¨¤ctics extremadament llargs i esmolar la brusquedat excessiva del franc¨¨s de Montaigne. Tinc una certa passi¨® per la literalitat, per¨° aquesta no ha d'anar en contra de la comprensi¨® del text. I m¨¦s encara en el cas de Montaigne, perqu¨¨ ell construeix els textos a partir de fils argumentals o tem¨¤tics evidents. Si aquest fil no el segueixes, et perds i se't fa dif¨ªcil entendre res. Cal imitar la naturalitat de Montaigne, per¨° al mateix cal preservar-ne el fil argumental i el fil de la comprensi¨®.

P. I el teu idioma, per on l'has dut?

R. El catal¨¤ que he utilitzat ¨¦s un "catal¨¤ matisadament valenci¨¤", per seguir la ja famosa expressi¨® de Joan Francesc Mira. La meua versi¨®, aix¨° s¨ª, ¨¦s una manifestaci¨® natural, com tantes altres, de la unitat de la llengua catalana. Precisament en aquesta diversitat ¨¦s on ens hem de reflectir tots a trobar-nos com a parlants d'una llengua ¨²nica, formant part d'una ¨²nica cultura, que necessita enfortir-se. Tinc l'agradable sensaci¨® que l'esfor? ha valgut la pena, perqu¨¨ Montaigne t¨¦ un gruix enorme, i, com tamb¨¦ diu Pla, al seu costat gent com Voltaire, per exemple, semblen tan prims com una orella de gat.