Saber mirar

Llibre dels minuts

Gemma Gorga

Columna

Barcelona, 2006. 68 p¨¤gines

Poesia 1979-2004

Pere Rovira

Proa

Barcelona, 2006. 158 p¨¤gines

Dos professors universitaris dedicats a explicar literatura als joves. Dues persones submergides en el m¨®n de les lletres, des de perspectives diferents. Dues veus que saben mirar, que escolten, i que publiquen sense el sotmetiment a les modes o a les presses. Dos llibres meditats i rodons.

Al primer, Llibre dels minuts, Gemma Gorga (Barcelona, 1968) recull, en 60 petites proses po¨¨tiques, el sojorn de la mirada -de la mirada de la ment, de la mirada de les paraules- damunt un instant codificat que, de fet, ¨¦s l'excusa de la unitat del llibre, potser una hora. Com als seus llibres anteriors (El desordre de les mans, 2002, i Instruments ¨°ptics, 2005), la feina de Gemma Gorga ¨¦s doble: la fabricaci¨® d'una imatgeria potent que captivi el lector i la depuraci¨® del poema perqu¨¨ no tingui cap element que no hi sigui essencial. Essencial per a l'escenari i per al sentit. La idea, per exemple, del cos que, en el moment de morir, pesa una mica menys perqu¨¨ li ha fugit l'¨¤nima, no ¨¦s convertida en una disquisici¨® barroca inacabable, sin¨® que queda redu?da a la m¨¤xima efectivitat a trav¨¦s de la comparan?a amb el llibre acabat d'obrir: el llibre nou que tenim entre les mans potser pesar¨¤ menys un cop n'h¨¤gim acabat la lectura (p¨¤g. 21).

Aquesta lleugeresa h¨¤bil i minuciosa, ens mena tamb¨¦ a l'an¨¤lisi de l'oblit, de les petites ferides, del dolor, dels moments que ens poden fer albirar la trag¨¨dia, que s¨®n examinats amb una precisi¨® quasi entomol¨°gica, amb les "pinces de la intel¡¤lig¨¨ncia", que diu l'autora. De la bombolla de sab¨® hem de cercar-ne la bellesa de l'esfera, per, aleshores, saber aplicar aquesta abstracci¨® a una certa immunitat envers el dolor (p. 55). Sempre concentrada en el detall subtil -en l'espai en blanc que la tipografia deixa entre una lletra i la lletra seg¨¹ent (p. 63)-, Llibre dels minuts s'allunya una mica dels motius dels llibres anteriors de Gemma Gorga, sobretot en la dicci¨®, per¨° mantenint la mateixa fermesa i seguretat en la delicada operaci¨® de triar els pretextos i la forma amb qu¨¨ els ha de presentar als seus lectors. N'acabem la lectura amb la satisfacci¨® ¨ªntima d'haver estat acompanyats d'una gran sensibilitat, aliena a tota grandiloq¨¹¨¨ncia o escarafall. "La felicitat s'assembla a un monos¨ªl¡¤lab. Per la seva senzillesa estructural. Tamb¨¦, per la brevetat amb qu¨¨ ens visita la boca" (p. 66).

Poesia 1979-2004, de Pere Rovira (Vila-seca, 1947) fa just¨ªcia plena a una llarga traject¨°ria, no prou ben coneguda del p¨²blic lector, que va tenir no fa gaire dues fites ben destacades: La mar de dins (2003), premi Carles Riba 2002, i els textos incomparables del Diari sense dies (2005), un dels exemples m¨¦s reeixits de prosa apareguts l'any passat. Aquest volum aplega els quatre llibres publicats amb anterioritat per Pere Rovira, amb supressions i esmenes; correccions que el poeta justifica perqu¨¨ atorga al conjunt el sentit d'una obra sola, ja que ¨¦s "un comentari, una cr¨ªtica de la vida" que, a difer¨¨ncia d'aquesta, es pot corregir. Quan, a m¨¦s, alg¨² tan estricte com Rovira ¨¦s capa? de confessar, referint-se al seu primer llibre, Dist¨¤ncies (1981), que, com a lector actual, hi troba "ingenu?tat i pedanteria" per¨° que, al mateix temps, ha salvat de les tisores molts poemes perqu¨¨ ha volgut ser "m¨¦s fidel a l'agra?ment que a la severitat", hem de saber llegir l'alt valor d'aquestes afirmacions. D'una banda, la capacitat per recon¨¨ixer ingenu?tat i pedanteria, dos extrems igualment abundosos en el conreu de la poesia, i saber separar-los de la poesia de deb¨°, i, d'una altra banda, tenir la capacitat d'adonar-nos que l'agra?ment, l'emoci¨® sincera envers els altres, ha de tenir un pes no gens menystenible al costat de la severitat. La qualitat humana ha estat salvada, com a condici¨® primera de l'art. Comencin, si us plau, llegint l'¨²ltim poema d'aquesta Poesia , titulat Em¨ªlia canta, en qu¨¨ la veu que ens parla -certament el poeta- s'adre?a a la seva filla, combinant un passat i un futur que s¨®n constru?ts des de l'escriptura del present, tot plegat per donar-nos la lli?¨® moral que no cal donar lli?ons ("que no aprengui a enyorar, que nom¨¦s canti / la can?¨® del present") i veuran com l'autor s'ha parat a rumiar de qu¨¨ paga la pena parlar a un mateix, i als altres. I, al costat d'aquest, d'altres poemes que sempre ens poden fer companyia, companyia prudent, assenyada (Dist¨¤ncies, Octubre, L'innocent, Aniversari, Poeta de mig segle, Una fruita estranya, El xiscle...).

Complau pensar que els bons poetes tamb¨¦ poden ser professors i que, seny, saviesa i construcci¨® liter¨¤ria no tenen perqu¨¨ militar en trinxeres enfrontades. Llegiu aquests dos llibres i segur que us en convencereu.