Digne de reflexi¨®

Inquisitio

Alfred Bosch

Columna

Barcelona, 2006. 431 p¨¤gines

Costa una mica de creure que un premi com el Prudenci Bertrana, que t¨¦ el privilegi d'haver aconseguit que figuressin en la llista de guanyadors, per exemple, Biel Mesquida i L'adolescent de sal, o Baltasar Porcel i Cavalls cap a la fosca, o Juli¨¤ de J¨°dar i L'home que va estimar Nat¨¤lia Vidal, s'hagi transformat en un territori idoni on les m¨¤quines de fer llibres col¡¤loquin els seus productes en s¨¨rie a la recerca de l'atenci¨® del p¨²blic no lector.

Queda enrere l'afany est¨¨tic, la voluntat d'estil, la necessitat del risc formal, el desig d'investigar en espais narratius verges i de subvertir la convenci¨® moral, i enrere queda, evidentment, el coratge de convertir el lector en un c¨°mplice el qual se'l maltracta amb dificultats t¨¨cniques a canvi d'oferir-li un cabal inoblidable de plaer literari.

La conseq¨¹¨¨ncia immediata, ¨¦s clar, no pot ser cap altra que la seg¨¹ent: el lector constant s'escapa de seguida cap a uns ¨¤mbits diferents, ben lluny de tot el que faci olor d'escriptura industrial, i el no lector que obre un llibre d'aquestes caracter¨ªstiques s'acaba ben aviat preguntant quin deu ser l'enigma que s'amaga rere el prestigi de llegir perqu¨¨ ¨¦s i ncapa? de descobrir-hi cap virtut ni cap esp¨¨cie de recompensa m¨¦s enll¨¤ d'un entreteniment for?¨®s i posat en entredit de pressa: al cap i a la fi, pensa, ¨¦s m¨¦s agra?t i f¨¤cil seguir una hist¨°ria a trav¨¦s de les imatges d'una pel¡¤l¨ªcula.

Sense l'inter¨¨s dels lectors de veritat, i sense tenir la capacitat de crear aut¨¨nticament la vocaci¨® lectora en cap no lector, els productes fabricats per les m¨¤quines de fer llibres tan sols aconsegueixen que el lector desconfi?, que el lector vagi desertant d'una literatura, i que s'instal¡¤li c¨°modament en uns altres llocs (en Javier Mar¨ªas, per exemple, o en sud-americans il¡¤luminats com C¨¦sar Aira o Mario Bellatin) on existeixi una garantia liter¨¤ria al darrere dels t¨ªtols de les obres, dels noms dels escriptors i dels premis que es concedeixen.

Inquisitio, d'Alfred Bosch (Barcelona, 1961), ¨¦s la novel¡¤la que va guanyar l'¨²ltim Bertrana i ve a demostrar sense exageraci¨® tot el que s'ha esbossat anteriorment, com una mostra can¨°nica de tots els ingredients que ha de tenir un llibre que pret¨¦n ing¨¨nuament aconseguir el favor del p¨²blic no lector. Ha de tenir, en primer lloc, una trama hist¨°rica que compensi el dolo r d'invertir un temps en una ficci¨®: el personatge protagonista ¨¦s Gaiet¨¤ Ripoll, un mestre d'escola de Val¨¨ncia que va ser acusat d'heretge i condemnat a la forca per la Inquisici¨® l'any 1826. Com a rerefons ambiental, hi ha les vicissituds d'una ciutat dividida ferotgement entre els liberals i els conservadors ultracat¨°lics, un grapat d'an¨¨cdotes costumistes per evidenciar que l'autor s'ha informat sobre el per¨ªode en q¨¹esti¨®, i les elementals dades sobre una societat secreta, l'aparici¨® de la qual sembla imprescindible en un argument d'arrel hist¨°rica d'en?¨¤ del desvari un¨¤nime provocat per El codi da Vinci. En segon lloc, i present ja des del llatinisme del t¨ªtol, Inquisitio tamb¨¦ t¨¦ la voluntat pedantesca d'acostar el lector cap a unes zones on el que importa ¨¦s la disquisici¨® filos¨°fica, l'aclariment hist¨°ric i la reflexi¨® moralista i sentimental, com si al no lector li convingu¨¦s rebre alguna classe sobre el pensament de l'¨¨poca que li compens¨¦s el temps invertit en una novel¡¤la. Deixant de banda el car¨¤cter manifest de decorat d'¨¨poca que acompanya l'argument, com d'obra de teatre d'una representaci¨® escolar, m¨¦s enll¨¤ de la incomprensible acti tud pedag¨°gica de la veu narradora, res no seria desdenyable si no fos perqu¨¨ Alfred Bosch crea uns personatges que semblen putxinel¡¤lis en mans d'uns nens, sense gruix ni fond¨¤ria, perqu¨¨ la construcci¨® del relat abunda en desequilibris a l'hora de fer avan?ar la hist¨°ria, perqu¨¨ ¨¦s dif¨ªcil no tenir la sensaci¨® que l'autor escriu a raig, com si l'estil i el ritme de la prosa fossin una experi¨¨ncia ja caducada i que nom¨¦s podia succeir en un passat remot, perqu¨¨ al cap i a la fi Inquisitio , que persegueix l'anhel d'arribar als lectors que nom¨¦s van a les llibreries dues vegades l'any, s'acaba erigint com un monument majestu¨®s al tedi, a la fatiga, i a la vergonya aliena per qui creu en els beneficis morals de la literatura.

Escrit sense cap ¨ªmpetu i sense regalar cap emoci¨® de cap mena, constru?da sense cap habilitat ni cap estrat¨¨gia adequada, sense que provoqui cap trasbals favorable als interessos l¨ªcits del lector, caldria preguntar-se per qu¨¨ Alfred Bosch no va afinar una mica m¨¦s a l'hora de construir Inquisitio, i per qu¨¨ un premi com el Bertrana ha baixat tant el llist¨® de la qualitat: ¨¦s probable que les respostes fossin dignes de reflexi¨®.